Pregària d’obertura

Imagina com Déu et mira amb gran joia i gratitud pel fet que siguis aquí amb ell ara mateix. Deixa que la seva mirada llarga i amorosa t’embolcalli de calidesa i de llum, i fixa’t en com et sents mentre reposes en la seva presència.

Evangeli

Mateu 21:28-32

»Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir:
»—Fill, ves avui a treballar a la vinya.
»Ell li va respondre:
»—No hi vull anar.
»Però després se’n penedí i va anar-hi. Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre:
»—De seguida, senyor.
»Però no hi va anar.
»Quin d’aquests dos va fer la voluntat del pare?
Li responen:
—El primer.
Jesús els diu:
—En veritat us dic que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que és just, i no el vau creure; en canvi, els publicans i les prostitutes sí que el van creure. Però vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l’heu cregut.

Reflexió

Sant Joan de la Creu diu que el nostre moviment cap a Déu i el moviment de Déu cap a nosaltres és alhora passiu i actiu. Som actius a l’hora de respondre a aquesta atracció com de gravetat pregant amb fidelitat i obertament, alimentant-nos tant de la nostra energia com del nostre buit. Hi ha moments en què busco excuses per no donar prioritat al temps de pregària, que m’ajuda a esdevenir més amorosa, generosa, fidel i capaç de perdonar. Quan la nostra relació amb Déu no és prou profunda, és fàcil trobar excuses, i no és d’estranyar, perquè pot semblar un viatge cap a allò desconegut. És confús; no podem veure cap a on va el camí, però Déu ens vol ajudar a trobar la seva voluntat per al dia que tenim al davant. En l’Escriptura d’avui, Jesús ens convida a tenir aquesta mateixa actitud del cor que reconeix les nostres febleses davant d’ell i la nostra necessitat de l’evangeli que ell porta. Assenyala persones de les quals potser som crítics i despectius, que no han sentit mai parlar de Jesús, a diferència nostra, que tenim el privilegi d’haver escoltat la bona nova. El primer fill, després de reflexionar, va canviar de parer i va honorar el desig del seu pare. Podem anar sincerament a la pregària cercant la seva voluntat, fins i tot si va en contra de la nostra? Podem confiar en l’amor que Déu ens té, perquè ens guiï pel camí correcte?

Oració de reflexió

Senyor, obre el meu cor a la teva guia mentre escolto en la pregària.
Quan em resisteixo o poso excuses, atrau-me suaument de nou cap a tu.
Ajuda’m a ser honesta i disposada a seguir-te allà on em condueixis.
Ensenya’m a confiar en la teva veu silenciosa.

Pregària final

Per arribar a gaudir de tot,
desitja no gaudir de res.
Per arribar a posseir-ho tot,
desitja no posseir res.

– sant Joan de la Creu