Dimecres de la primera setmana d'Advent

Pregària d’obertura

Déu, obre’m els ulls amb la teva llum divina i dona’m saviesa i guia durant aquesta pregària, portant claredat a la meva ment i al meu cor.

Evangeli

Mateu 15:29-37

Jesús se’n va anar d’allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s’assegué. Llavors se li acostà molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar. La gent, en veure que els muts parlaven, que els esguerrats quedaven curats, els coixos caminaven i els cecs hi veien, se’n meravellava i glorificava el Déu d’Israel.

Llavors Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:
—Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. I no vull que se’n vagin dejuns, no fos cas que defallissin pel camí.
Els deixebles li diuen:
—D’on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent?
Jesús els pregunta:
—Quants pans teniu?
Ells li responen:
—Set, i uns quants peixets.
Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra, 36 prengué els set pans i els peixos, digué l’acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent. 37 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren set paneres.

Reflexió

Hi ha un terme en l’espiritualitat ignasiana anomenat cura personalis, un terme llatí que significa «cura de la persona completa». En aquest passatge de les Escriptures, veiem Jesús dient: «Tinc compassió de la multitud», per tots aquells que han estat amb ell durant tres dies. En una línia similar, vaig assistir a un recés de tres dies abans de Nadal, i els meus amics van aixecar les celles quan ho vaig esmentar. A ells els semblava un luxe; per a mi, era una necessitat per a ajudar-me a afrontar tot l’enrenou durant el Nadal. Una pregunta que em va fer el meu director espiritual va ser: «Què desitges?». Vaig respondre: «Prou diners per al Pare Noel». La meva resposta va ser rebuda en silenci. Potser esperava alguna cosa més espiritual. Però després del recés, puc dir que el meu desig es va complir. Gràcies a això, vaig reconèixer la provisió i la cura de Déu en la meva vida. Em va apropar més a Déu, ja que vaig confiar en la seva cura, i vaig donar gràcies pel ministeri de Jesús a tota la meva persona, tant materialment com espiritualment.

Què desitges ara mateix? Considera totes les teves necessitats (ment, cos i esperit), mentre parles amb Aquell que es preocupa per tu.

Oració de reflexió

Senyor, coneixes totes les meves necessitats: cos, ment i esperit.
Ajuda’m a posar-me del tot davant teu, sense amagar-me ni fingir.
Alimenta la meva fam, cura qualsevol dolor i calma el meu cor.
Ensenya’m a confiar en la teva cura en cada aspecte de la meva vida.

Pregària final

Compassió no vol dir llàstima.
La compassió arriba molt lluny.
Potser avui ets tu qui ofereix una paraula o un gest amable,
mentre que demà algú altre et podria mostrar el camí.

– Ana Monnar (Compassion)