Pregària d’obertura

Descansa la mirada i fes una respiració profunda, fent entrar l’aire pel nas i fent-lo sortir per la boca.
Repeteix-te una paraula suau, com «Abba», «Pau» o «Amor».
Deixa’t endinsar més i més en l’amor de Déu.

Evangeli

Mateu 11,28-30

»Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que soc mansuet i humil de cor, i la vostra ànima trobarà repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.

Reflexió

La invitació de Jesús és per a tothom qui està cansat i sobrecarregat. No hi ha condicions. No cal que siguem perfectes; potser hem fet coses malament o hem decebut algú. Jesús només vol escoltar les nostres lluites i compartir els nostres sentiments amb ell. Pot ser que carreguem alguna tragèdia de la vida, o que estiguem lluitant amb els aspectes petits i quotidians de la nostra vida, sobretot a mesura que s’acosta el Nadal. La invitació de Jesús és tenir una relació amb nosaltres i caminar al nostre costat. Ell diu: «Us donaré descans».

Quan criava la meva família i sentia que tot depenia de mi, va ser realment un regal sentir aquestes paraules i passar per una porta oberta de benvinguda. Ell hi era, donant-me suport a través d’una relació de pregària al llarg dels anys, i vaig arribar a adonar-me que volia ser una part important de la meva vida. Això ho va canviar tot. Em va ajudar a gaudir més de la vocació de la maternitat, sabent que Déu caminava al meu costat. Ara m’adono que la paraula ‘repòs’ potser no significa que les preocupacions desapareguin, sinó que Jesús ens permetrà resistir i superar qualsevol dificultat que ens trobem en la vida.

Oració de reflexió

Senyor, quan estigui cansat i afligit / cansada i afligida, atreu-me cap a tu.
Fes que trobi consol i alleujament en la teva dolça presència, fins i tot quan la vida sigui lluny de ser perfecta.
Ensenya’m a descansar en el teu amor i a deixar anar allò que no puc portar sol/sola.
Camina al meu costat i renova la meva fe en tu.

Pregària final

«Vaig comprendre que l’amor de Déu es manifesta igualment en l’ànima més senzilla, que no posa cap resistència a la seva gràcia, com en l’ànima més elevada… El sol brilla igualment sobre els cedres i sobre cada floreta. De la mateixa manera, Déu té cura de cada ànima com si no n’hi hagués cap altra».

– Santa Teresa de Lisieux