Pregària d’obertura

Déu, permet que la meva ment i el meu cor s’asserenin i restaura la meva ànima. Ajuda’m a escoltar la teva suau guia mentre em parles al cor.

Evangeli

Mateu 1:1-11

Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d’Abraham.

Abraham va ser el pare d’Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i els seus germans; Judà va ser el pare de Fares i Zara, nascuts de Tamar; Fares va ser el pare d’Hesron; Hesron, d’Aram; Aram, d’Amminadab; Amminadab, de Naasson; Naasson, de Salmon; Salmon va ser el pare de Booz, nascut de Rahab; Booz va ser el pare d’Obed, nascut de Rut; Obed va ser el pare de Jessè; Jessè va ser el pare de David, el rei. David va ser el pare de Salomó, nascut de la muller d’Uries;

Salomó va ser el pare de Roboam; Roboam, d’Abies; Abies, d’Asà; Asà, de Josafat; Josafat, de Joram; Joram, d’Ozies; Ozies, de Jotam; Jotam, d’Acaz; Acaz, d’Ezequies; Ezequies, de Manassès; Manassès, d’Amon; Amon, de Josies; Josies va ser el pare de Jeconies i els seus germans. En aquell temps hi hagué la deportació a Babilònia.

Reflexió

Mateu ens ofereix el relat de la genealogia de Jesús, i no tots els seus avantpassats eren irreprensibles; no falten «esquelets a l’armari» en la família de Jesús i, tanmateix, Déu va actuar a través de tots ells per portar Jesús, el Fill de Déu, al gènere humà. També hi trobem dones com Tamar, Rahab, Rut i Betsabé en el llinatge, que no són jueves i que tenen un passat qüestionable, i malgrat això, hi són incloses. Sant Pau diu en la seva carta als Romans: «Tot contribueix al bé dels qui estimen Déu»: així Déu pot treure bé del que en nosaltres queda mancat. Si examinem la nostra vida, les experiències més fosques poden servir al propòsit de Déu per a nosaltres, si perseverem, sense rendir-nos quan ensopeguem, sabent que Déu sempre ens espera amb els braços oberts. Quan reflexionem sobre les nostres famílies, no tenim cap control sobre el seu passat, però sí sobre la nostra pròpia vida. Podem triar demanar ajuda quan les nostres febleses ens posen a prova. També podem acostar-nos a aquells que potser s’han extraviat. Això ens desafia a qüestionar els nostres judicis sobre qui és honorable i qui no ho és, qui queda inclòs en la renovació de l’Església i qui en queda fora, i sobre aquells de qui Déu se serveix i de qui no.

Oració de reflexió

Senyor, tu actues a través de les nostres fragilitats
i de la trencadissa de les nostres famílies.
Ensenya’m a veure la teva llum
en la història de cada persona, passada i present.
Quan lluito i em costa, ajuda’m a demanar suport;
quan d’altres s’han extraviat, dóna’m un cor disposat a ajudar.
Que la teva misericòrdia guareixi les nostres ferides.

Pregària final

«Tinc la immensa joia de ser persona humana, membre d’una raça en la qual el mateix Déu s’ha encarnat. Com si les penes i les estupideses de la condició humana poguessin aclaparar-me, ara que m’adono de què som tots. I tant de bo tothom se n’adonés! Però això no es pot explicar. No hi ha manera de dir a la gent que tots caminen pel món resplendint com el sol».

– Thomas Merton