Pregària d’obertura

Senyor, permet que et vegi amb més claredat,
que t’estimi més i et segueixi més a prop,
dia a dia.

Evangeli

Lluc 1:26-38 BCI

El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a trobar-la i li digué:
—Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L’àngel li digué:
—No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. Maria preguntà a l’àngel: —Com podrà ser això, si jo soc verge? L’àngel li respongué:
—L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible.
Maria va dir:
—Soc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula.
I l’àngel es va retirar.

Reflexió

La visita de l’àngel Gabriel a Maria a l’humil poble de Natzaret revela la tendència de Déu a treballar pels llocs i per les persones més inesperades i aparentment insignificants. La perplexitat inicial de Maria es transforma en una profunda acceptació del seu paper en el pla de Déu. La seva resposta –”Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”– ens ensenya a acceptar la voluntat de Déu amb confiança i humilitat, fins i tot quan desafia el nostre enteniment. Se’ns recorda que els plans de Déu sovint superen les expectatives humanes i que la nostra voluntat de dir “sí” pot portar a uns resultats extraordinaris.

L’anunci que Maria concebrà per l’Esperit Sant i donarà a llum Jesús, que serà alhora plenament diví i plenament humà, subratlla el profund misteri de l’Encarnació. Aquest moment crucial de la història significa l’amor i el compromís de Déu amb la humanitat, unint l’àmbit diví i l’humà. Reflexionar sobre la fe indestructible de Maria i l’Encarnació ens anima a aprofundir la nostra pròpia fe i a reconèixer la presència de Déu en la nostra vida quotidiana. Som cridats a encarnar aquest misteri aportant l’amor i la llum de Crist al nostre món a través de les nostres accions i relacions.

Contemplació

Dedico uns instants a imaginar l’escena de la història de l’evangeli que acabo de llegir. Deixo que les paraules prenguin vida en el meu cor. Visualitzo l’esdeveniment com si jo fos allà i formés part de la història. Estic atent/a a tots els detalls, les vistes, els sons, els gustos, les olors i les sensacions de l’esdeveniment. M’imagino com un dels personatges de l’escena o com a present en la història. Quin missatge té Jesús per a mi? Com m’està parlant Déu personalment a través d’aquesta història? Obro el meu cor a l’impuls de l’Esperit Sant.

Acció de gràcies

Demano a Déu, el Pare, que em doni un coneixement íntim dels molts dons que he rebut,

perquè, ple/na de gratitud per tots, pugui estimar i servir la Divina Majestat en totes les coses.

Companys pelegrins

En el silenci de la nit, l’amor mateix va arribar sense veure’s per abraçar el cor de tots.

• Canice Egan SJ

Pregària de tancament

Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist per sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic tombat,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist a la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist a cada orella que m’escolta.

Gràcies a Déu per Jesucrist nostre Senyor!
Amén.