Pregària d’obertura

Senyor, permet que et vegi amb més claredat,
que t’estimi més i et segueixi més a prop,
dia a dia.

Evangeli

Lluc 3:1-6

L’any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d’Abilene, durant el pontificat d’Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, tal com està escrit en el llibre dels oracles del profeta Isaïes:
És la veu d’un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seves rutes.

S’alçaran les fondalades,
s’abaixaran les muntanyes i els turons,
es redreçaran els camins tortuosos
i els escabrosos seran aplanats;
i tothom veurà la salvació de Déu.

Reflexió

Aquí veiem com Lluc posa un gran èmfasi en el context històric de la vida de Jesús, fonamentant la seva història en fets, llocs i persones reals. Això ens recorda que la nostra fe està arrelada a la realitat històrica, i ens anima a aprofundir en la comprensió de Jesús no tan sols com a figura espiritual, sinó com a persona real, que va viure i caminar entre nosaltres. Aquest fonament històric enforteix la nostra fe i ens ajuda a connectar més profundament amb la vida i els ensenyaments de Jesús.

La crida de Joan Baptista a un “baptisme de penediment per al perdó dels pecats” posa de manifest la importància de la renovació i conversió contínua en la nostra vida espiritual. Aquest penediment, o metànoia, que no significa només pena pels pecats passats, sinó un canvi total i radical de mirada en la nostra relació amb Déu i amb els altres, implica un canvi radical de cor i una transformació genuïna en la nostra relació amb Déu i amb els altres. Ens inspira a buscar el perdó, abraçar un esperit renovat i preparar el nostre cor per a rebre plenament el poder salvador de Jesús.

Contemplació

Dedico uns instants a imaginar l’escena de la història de l’evangeli que acabo de llegir. Deixo que les paraules prenguin vida en el meu cor. Visualitzo l’esdeveniment com si jo fos allà i formés part de la història. Estic atent/a a tots els detalls, les vistes, els sons, els gustos, les olors i les sensacions de l’esdeveniment. M’imagino com un dels personatges de l’escena o com a present en la història. Quin missatge té Jesús per a mi? Com m’està parlant Déu personalment a través d’aquesta història? Obro el meu cor a l’impuls de l’Esperit Sant.

Acció de gràcies

Demano a Déu, el Pare, que em doni un coneixement íntim dels molts dons que he rebut,
perquè, ple/na de gratitud per tots, pugui estimar i servir la Divina Majestat en totes les coses.

Companys pelegrins

El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien en el país tenebrós.
Isaiah 9:1

Pregària de tancament

Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist per sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic tombat,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist a la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist a cada orella que m’escolta.

Gràcies a Déu per Jesucrist nostre Senyor!
Amén.