Pregària d’obertura

Senyor, permet que et vegi amb més claredat,
que t’estimi més i et segueixi més a prop,
dia a dia.

Evangeli

Lluc 7:11-17

Després Jesús se n’anà en una vila anomenada Naïm. L’acompanyaven els seus deixebles i molta gent. Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. Així que el Senyor la va veure, en sentí compassió i li digué:
—No ploris.
Després s’acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s’aturaren. Ell digué:
—T’ho mano: jove, aixeca’t.
El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare. Tothom va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient:
—Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres.
I també:
—Déu ha visitat el seu poble.
L’anomenada de Jesús s’escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.

Reflexió

La resposta de Jesús a la vídua que havia perdut el seu únic fill demostra la seva profunda compassió i la seva voluntat d’intervenir en moments de profund dolor. En ressuscitar el seu fill d’entre els morts, Jesús no solament restaura la vida del jove, sinó que també dona esperança i suport a la mare afligida. Aquest acte ens convida a respondre amb empatia i compassió als qui pateixen al nostre voltant, entenent que les nostres accions, per petites que siguin, poden aportar consol i esperança a aquells que ho necessiten.

La història del fill de la vídua tornat a la vida per Jesús serveix com un poderós recordatori del poder transformador de la fe i la promesa de la resurrecció. La reacció de la gent, glorificant Déu i reconeixent Jesús com un gran profeta, subratlla l’impacte de ser testimoni de l’obra de Déu en la nostra vida. Això ens anima a mantenir-nos ferms en la fe, confiant en el poder de Déu per a aportar nova vida i noves possibilitats, fins i tot en les situacions més desesperades, i a compartir aquesta fe amb els altres, difonent esperança i inspiració.

Contemplació

Dedico uns instants a imaginar l’escena de la història de l’evangeli que acabo de llegir. Deixo que les paraules prenguin vida en el meu cor. Visualitzo l’esdeveniment com si jo fos allà i formés part de la història. Estic atent/a a tots els detalls, les vistes, els sons, els gustos, les olors i les sensacions de l’esdeveniment. M’imagino com un dels personatges de l’escena o com a present en la història. Quin missatge té Jesús per a mi? Com m’està parlant Déu personalment a través d’aquesta història? Obro el meu cor a l’impuls de l’Esperit Sant.

Acció de gràcies

Demano a Déu, el Pare, que em doni un coneixement íntim dels molts dons que he rebut,
perquè, ple/na de gratitud per tots, pugui estimar i servir la Divina Majestat en totes les coses.

Companys pelegrins

Oh Déu… ensenya’m a estar content amb la teva gràcia que em ve a les fosques i que fa coses que no veig. Ensenya’m a ser feliç perquè puc confiar en tu.

– Thomas Merton

Pregària de tancament

Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist per sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic tombat,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist a la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist a cada orella que m’escolta.

Gràcies a Déu per Jesucrist nostre Senyor!
Amén.