Pregària d’obertura

Senyor, permet que et vegi amb més claredat,
que t’estimi més i et segueixi més a prop,
dia a dia.

Evangeli

Lluc 10:25-37

Llavors, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta: —Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna? Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué:
—Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
Ell va respondre:
— Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.
Jesús li digué:
—Has respost bé: fes això i viuràs.
Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:
—I qui són els altres que haig d’estimar?
Jesús va contestar dient:
—Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda.
»Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li:
»—Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.
»Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?
Ell respongué:
—El qui el va tractar amb amor. Llavors Jesús li digué:
—Ves, i tu fes igual.

Reflexió

La paràbola de Jesús del bon samarità desafia els límits convencionals de l’amor al proïsme. En representar un samarità –un foraster i enemic als ulls dels jueus– com un ajudant compassiu, Jesús redefineix qui és el nostre veí. Aquesta història ens crida a estendre el nostre amor i la nostra compassió més enllà dels cercles familiars i còmodes, arribant a aquells que poden ser diferents de nosaltres o fins i tot percebuts com a adversaris. Adoptar aquesta comprensió més àmplia de l’amor al veïnat pot trencar barreres i construir una comunitat més inclusiva i compassiva.

Les accions del sacerdot i del levita, que eviten l’home ferit per mantenir la puresa ritual, contrasten fortament amb la voluntat d’ajuda del samarità, malgrat el possible cost personal. Jesús subratlla que la veritable adhesió als manaments de Déu prioritza la compassió i la misericòrdia sobre l’observança ritual rígida. Ens anima a avaluar les nostres pròpies prioritats, assegurant-nos que les nostres pràctiques religioses no eclipsin la crida fonamental a l’amor i al servei dels altres. Si posem la compassió al capdavant, vivim la nostra fe d’una manera més autèntica i reflectim l’amor de Déu al món.

Contemplació

Dedico uns instants a imaginar l’escena de la història de l’evangeli que acabo de llegir. Deixo que les paraules prenguin vida en el meu cor. Visualitzo l’esdeveniment com si jo fos allà i formés part de la història. Estic atent/a a tots els detalls, les vistes, els sons, els gustos, les olors i les sensacions de l’esdeveniment. M’imagino com un dels personatges de l’escena o com a present en la història. Quin missatge té Jesús per a mi? Com m’està parlant Déu personalment a través d’aquesta història? Obro el meu cor a l’impuls de l’Esperit Sant.

Acció de gràcies

Demano a Déu, el Pare, que em doni un coneixement íntim dels molts dons que he rebut,
perquè, ple/na de gratitud per tots, pugui estimar i servir la Divina Majestat en totes les coses.

Companys pelegrins

El nostre amor al proïsme és la mesura del nostre amor a Déu. Per als cristians -i no només per a ells- ningú és un “estrany”. L’amor de Crist no coneix fronteres.

– Santa Edith Stein

Pregària de tancament

Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist per sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic tombat,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist a la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist a cada orella que m’escolta.

Gràcies a Déu per Jesucrist nostre Senyor!
Amén.