Pregària d’obertura

Senyor, permet que et vegi amb més claredat,
que t’estimi més i et segueixi més a prop,
dia a dia.

Evangeli

Lluc 24:1-7

El primer dia de la setmana —el diumenge —, molt de matí, les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat, i van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre. Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor. Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits resplendents. Esglaiades, van abaixar el rostre. Ells els digueren:
—Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea: “Cal que el Fill de l’home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia.”

Reflexió

El descobriment de la tomba buida i la proclamació de l’àngel: “No és aquí: ha ressuscitat”, marquen el triomf de la vida sobre la mort i el compliment de la promesa de Jesús. Aquest moment de revelació divina transforma el dolor i la confusió de les dones en alegria i esperança. Ens anima a mantenir-nos ferms en les promeses de Crist, fins i tot en moments de desesperació i incertesa. La resurrecció ens assegura que el poder de Déu per a donar vida i esperança nova transcendeix totes les circumstàncies, i ens convida a viure amb un sentit renovat de determinació i fe.

El recordatori dels àngels a les dones de la profecia de Jesús sobre la seva mort i resurrecció destaca la importància de recordar les seves paraules i de confiar-hi. Malgrat la seva por i confusió inicials, les dones es reconforten recordant les ensenyances de Jesús. Això ens anima a mantenir-nos fermament en les paraules i promeses de Crist, sobretot en temps difícils. En fonamentar-nos en els seus ensenyaments i confiar en la seva fidelitat, podem navegar per les incerteses de la vida amb un sentit de pau i seguretat, sabent que el pla de Déu es va realitzant fins i tot quan no ho podem veure clarament.

Contemplació

Dedico uns instants a imaginar l’escena de la història de l’evangeli que acabo de llegir. Deixo que les paraules prenguin vida en el meu cor. Visualitzo l’esdeveniment com si jo fos allà i formés part de la història. Estic atent/a a tots els detalls, les vistes, els sons, els gustos, les olors i les sensacions de l’esdeveniment. M’imagino com un dels personatges de l’escena o com a present en la història. Quin missatge té Jesús per a mi? Com m’està parlant Déu personalment a través d’aquesta història? Obro el meu cor a l’impuls de l’Esperit Sant.

Acció de gràcies

Demano a Déu, el Pare, que em doni un coneixement íntim dels molts dons que he rebut,
perquè, ple/na de gratitud per tots, pugui estimar i servir la Divina Majestat en totes les coses.

Companys pelegrins

Senyor, concedeix-me, et prego, en nom de Jesucrist, el teu Fill, Déu meu, aquest amor que no coneix la caiguda, perquè la meva llàntia senti el toc encès i no se sàpiga apagar, cremi per mi i il·lumini els altres.

– Sant Colom

Pregària de tancament

Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist per sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic tombat,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist a la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist a cada orella que m’escolta.

Gràcies a Déu per Jesucrist nostre Senyor!
Amén.