Pregària d’obertura

Senyor, permet que et vegi amb més claredat,
que t’estimi més i et segueixi més a prop,
dia a dia.

Evangeli

Lluc 4:31-37

Després va baixar a Cafarnaüm, població de Galilea, i el dissabte hi ensenyava. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat.
En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un dimoni, un esperit maligne, que es posà a cridar amb tota la força:
Ah! Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu! Però Jesús el va increpar dient:
—Calla i surt d’aquest home! Llavors el dimoni el llançà allà al mig i en va sortir sense fer-li cap mal. Tots quedaren molt sorpresos i comentaven entre ells:
—Què són aquestes paraules? Dona ordres amb autoritat i amb poder als esperits malignes i els fa sortir!
I la seva fama s’anava escampant per tots els indrets d’aquella regió.

Reflexió

L’ensenyament de Jesús a la sinagoga de Cafarnaüm va sorprendre la gent perquè parlava amb una autoritat que venia directament de Déu, a diferència dels mestres de la llei. Això ens recorda que l’autèntica autoritat i el lideratge sorgeixen d’una connexió profunda amb allò diví i un compromís amb la veritat. Ens anima a buscar una relació més propera amb Déu, perquè les nostres paraules i accions puguin portar el pes d’una autoritat espiritual genuïna i impactar positivament en els que ens envolten.

L’autoritat de Jesús no era de dominació, sinó d’empoderament i creixement. La seva habilitat per a expulsar els dimonis de manera ràpida i eficaç va sorprendre la gent, demostrant el seu poder per a alliberar i curar. Això ens convida a utilitzar qualsevol autoritat o influència que tinguem per a elevar i potenciar els altres, ajudant-los a créixer i prosperar. Ens crida a servir amb compassió i humilitat, seguint l’exemple de Jesús de fer servir el poder en benefici dels altres i per al seu alliberament.

Contemplació

Dedico uns instants a imaginar l’escena de la història de l’evangeli que acabo de llegir. Deixo que les paraules prenguin vida en el meu cor. Visualitzo l’esdeveniment com si jo fos allà i formés part de la història. Estic atent/a a tots els detalls, les vistes, els sons, els gustos, les olors i les sensacions de l’esdeveniment. M’imagino com un dels personatges de l’escena o com a present en la història. Quin missatge té Jesús per a mi? Com m’està parlant Déu personalment a través d’aquesta història? Obro el meu cor a l’impuls de l’Esperit Sant.

Acció de gràcies

Demano a Déu, el Pare, que em doni un coneixement íntim dels molts dons que he rebut,
perquè, ple/na de gratitud per tots, pugui estimar i servir la Divina Majestat en totes les coses.

Companys pelegrins

A l’hora d’evangelitzar, no hi ha cap eina més eficaç que la del testimoni personal. La gent pot discutir amb punts de doctrina, però ningú no pot discutir amb un testimoni personal!

– Sant Francesc Xavier

Pregària de tancament

Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist per sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic tombat,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist a la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist a cada orella que m’escolta.

Gràcies a Déu per Jesucrist nostre Senyor!
Amén.