Dissabte de la primera setmana de Quaresma
Pregària d’obertura
Senyor, permet que et vegi amb més claredat,
que t’estimi més i et segueixi més a prop,
dia a dia.
Evangeli
Lluc 5:33-39
Llavors li digueren:
—Els deixebles de Joan dejunen sovint i fan pregàries, igual que els dels fariseus. Però els teus mengen i beuen.
Jesús els contestà:
—¿Podeu fer dejunar els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres; aquells dies sí que dejunaran.
Els proposà també una paràbola:
—Ningú no talla un pedaç d’un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s’avindria amb el vell. I ningú no posa vi nou en bots vells: si ho fes així, el vi nou rebentaria els bots i s’escamparia, i els bots es farien malbé. El vi nou s’ha de posar en bots nous. Ningú que begui vi vell, no en vol després de nou, perquè diu: “El vell és millor.”
Reflexió
Aquest ensenyament sobre no posar vi nou en bots vells simbolitza la necessitat d’un enfocament fresc i transformador de la fe. El seu missatge subratlla la importància de la renovació espiritual interna per sobre de la mera observació externa. Això ens convida a adoptar una relació dinàmica amb Déu i en evolució, oberta a noves comprensions i a un creixement espiritual més profund, en lloc d’aferrar-nos a pràctiques obsoletes que ja no serveixen per al nostre viatge espiritual.
Jesús compara la seva presència amb la d’un nuvi en un banquet de noces, un moment d’alegria i celebració. Els seus deixebles no dejunen perquè es troben en la presència alegre de Crist. Això ens ensenya que seguir Jesús porta una alegria i una plenitud profunda. Ens anima a viure la nostra fe amb un sentit d’alegria i gratitud, celebrant la presència de Crist en la nostra vida i compartint aquesta alegria amb els altres a través de les nostres accions i actituds.
Contemplació
Dedico uns instants a imaginar l’escena de la història de l’evangeli que acabo de llegir. Deixo que les paraules prenguin vida en el meu cor. Visualitzo l’esdeveniment com si jo fos allà i formés part de la història. Estic atent/a a tots els detalls, les vistes, els sons, els gustos, les olors i les sensacions de l’esdeveniment. M’imagino com un dels personatges de l’escena o com a present en la història. Quin missatge té Jesús per a mi? Com m’està parlant Déu personalment a través d’aquesta història? Obro el meu cor a l’impuls de l’Esperit Sant.
Acció de gràcies
Demano a Déu, el Pare, que em doni un coneixement íntim dels molts dons que he rebut,
perquè, ple/na de gratitud per tots, pugui estimar i servir la Divina Majestat en totes les coses.
Companys pelegrins
La humilitat no és pensar menys en tu mateix, és pensar en tu mateix menys.
– C.S. Lewis
Pregària de tancament
Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist per sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic tombat,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist a la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist a cada orella que m’escolta.
Gràcies a Déu per Jesucrist nostre Senyor!
Amén.