Pregària d’obertura

Senyor, permet que et vegi amb més claredat,
que t’estimi més i et segueixi més a prop,
dia a dia.

Evangeli

Lluc 10:17-24

Els setanta-dos van tornar plens d’alegria i deien:
—Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom.
Jesús els digué:
—Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res no us farà mal. Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel.
En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant, digué:
—T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho.
»El meu Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.
Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué:
—Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu! Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.

Reflexió

El retorn dels 72 deixebles, plens d’alegria pel seu èxit a expulsar dimonis en nom de Jesús, destaca el profund impacte de treballar units a l’autoritat divina. La resposta de Jesús: “Veia Satanàs caure del cel com un llamp”, els tranquil·litza en saber que els seus esforços contribueixen a la derrota del mal. Celebrar aquestes victòries espirituals ens recorda que hem de trobar alegria en els canvis positius que ajudem a provocar mitjançant la nostra fe i reconèixer la batalla espiritual més gran de la qual participem.

Jesús ensenya els seus deixebles a trobar la veritable alegria no en els seus nous poders, sinó en el fet que el seu nom està “escrit al cel”. Aquest canvi de perspectiva posa l’accent en això: que la nostra felicitat definitiva hauria de provenir de la nostra relació amb Déu i del nostre lloc en el seu Regne etern. Prioritzar aquesta connexió divina per sobre dels èxits terrenals ens anima a centrar-nos en el nostre creixement espiritual i en el significat etern de les nostres accions, fomentant un sentit de realització i determinació més profund i durador.

Contemplació

Dedico uns instants a imaginar l’escena de la història de l’evangeli que acabo de llegir. Deixo que les paraules prenguin vida en el meu cor. Visualitzo l’esdeveniment com si jo fos allà i formés part de la història. Estic atent/a a tots els detalls, les vistes, els sons, els gustos, les olors i les sensacions de l’esdeveniment. M’imagino com un dels personatges de l’escena o com a present en la història. Quin missatge té Jesús per a mi? Com m’està parlant Déu personalment a través d’aquesta història? Obro el meu cor a l’impuls de l’Esperit Sant.

Acció de gràcies

Demano a Déu, el Pare, que em doni un coneixement íntim dels molts dons que he rebut,
perquè, ple/na de gratitud per tots, pugui estimar i servir la Divina Majestat en totes les coses.

Companys pelegrins

Sigues fidel en les petites coses, perquè és en elles on està la teva força.

– Santa Teresa de Calcuta

Pregària de tancament

Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist per sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic tombat,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist a la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist a cada orella que m’escolta.

Gràcies a Déu per Jesucrist nostre Senyor!
Amén.