Pregària d’obertura

Senyor, permet que et vegi amb més claredat,
que t’estimi més i et segueixi més a prop,
dia a dia.

Evangeli

Lluc 19:11-28

Mentre escoltaven tot això, Jesús continuà amb una paràbola, perquè eren a prop de Jerusalem i ells es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria de manera imminent. Per això digué: —Un home de família noble havia d’anar-se’n en un país llunyà per rebre-hi la dignitat reial i després tornar. Llavors va cridar deu dels seus servents i els confià la quantitat de deu mines, una per a cada un. I els va dir: »—Negocieu-hi mentre no torno. »Però els seus conciutadans li tenien odi i van enviar una ambaixada darrere seu a dir: »—No volem que aquest regni damunt nostre. »Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar els servents a qui havia confiat els diners, per saber quin rendiment n’havien tret. Es presentà el primer i digué: »—Senyor, la teva mina n’ha produïdes deu. »Ell li respongué: »—Molt bé, ets un bon servent! Has estat fidel en poca cosa: rep ara el govern de deu ciutats. »Vingué després el segon i digué: »—La teva mina, senyor, n’ha produïdes cinc. »Va dir també a aquest: »—Tu, igualment, governa cinc ciutats. »Però se’n presentà un altre que digué: »—Senyor, aquí tens la teva mina, que he conservat guardada en un mocador. Tenia por de tu, perquè ets un home exigent: reclames allò que no has invertit i segues allò que no has sembrat. »Ell li respon: »—Amb les teves mateixes paraules et condemno, servent dolent! Sabies que soc un home exigent, que reclamo allò que no he invertit i sego allò que no he sembrat. Doncs per què no posaves els meus diners al banc i ara que he tornat els hauria recobrat amb els interessos? »Aleshores digué als qui eren presents: »—Preneu-li la mina i doneu-la al qui en té deu. »Ells li contestaren: »—Senyor, si ja té deu mines! »Ell replicà: »—Us ho asseguro: a tot aquell qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. I a aquests enemics meus, que no em van voler per rei, porteu-los aquí i degolleu-los davant meu.
Un cop Jesús hagué dit tot això, continuà fent camí davant d’ells pujant cap a Jerusalem.

Reflexió

En aquesta història, veiem la importància d’utilitzar els dons i recursos que Déu ens ha confiat. La resposta de cada servent a la confiança del seu amo reflecteix la seva fidelitat i iniciativa. Ens anima a invertir activament els nostres talents i recursos de manera que contribueixin al Regne de Déu, sabent que els nostres esforços, grans o petits, són valorats per Déu. En ser administradors diligents i responsables, honorem Déu i participem en la seva obra a la terra.

El criat que amaga el seu talent per por representa una oportunitat perduda per a contribuir a la missió del Mestre. La paràbola de Jesús ens recorda que jugar amb seguretat i no actuar en funció del nostre potencial pot portar a la pèrdua i al penediment. Adoptant una mentalitat de coratge i confiança en Déu, som cridats a ser audaços en la fe, a córrer riscos pel bé de l’Evangeli i a tenir un impacte significatiu amb els dons que se’ns han donat. La nostra participació activa en la missió de Déu porta creixement i realització, tant per a nosaltres mateixos com per a la comunitat en general.

Contemplació

Dedico uns instants a imaginar l’escena de la història de l’evangeli que acabo de llegir. Deixo que les paraules prenguin vida en el meu cor. Visualitzo l’esdeveniment com si jo fos allà i formés part de la història. Estic atent/a a tots els detalls, les vistes, els sons, els gustos, les olors i les sensacions de l’esdeveniment. M’imagino com un dels personatges de l’escena o com a present en la història. Quin missatge té Jesús per a mi? Com m’està parlant Déu personalment a través d’aquesta història? Obro el meu cor a l’impuls de l’Esperit Sant.

Acció de gràcies

Demano a Déu, el Pare, que em doni un coneixement íntim dels molts dons que he rebut,
perquè, ple/na de gratitud per tots, pugui estimar i servir la Divina Majestat en totes les coses.

Companys pelegrins

Tinc una vida i una oportunitat de fer que valgui per a alguna cosa. Soc lliure d’escollir aquella cosa… La meva fe exigeix que faci el que pugui, allà on pugui, sempre que pugui, durant el temps que pugui.

– Jimmy Carter

Pregària de tancament

Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist per sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic tombat,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist a la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist a cada orella que m’escolta.

Gràcies a Déu per Jesucrist nostre Senyor!
Amén.