Pregària d’obertura

Senyor, permet que et vegi amb més claredat,
que t’estimi més i et segueixi més a prop,
dia a dia.

Evangeli

Lluc 4:38-44

Quan va anar-se’n de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó tenia una febre molt alta, i van demanar a Jesús que fes alguna cosa per ella. Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. Ella es va aixecar a l’instant i es posà a servir-los.
Així que el sol s’hagué post, tots els qui tenien malalts afectats per diverses malalties els portaven cap a Jesús. Ell imposava les mans a cada un i els curava. De molts en sortien dimonis cridant i dient-li:
—Tu ets el Fill de Déu!
Però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies.
Un cop s’hagué fet de dia, sortí i se n’anà en un lloc solitari. La gent el buscava i, quan van arribar al lloc on ell era, el volien retenir perquè no els deixés. Però ell els digué:
—Cal que també anunciï la bona nova del Regne de Déu a les altres poblacions, que per això he estat enviat.
I anava predicant per les sinagogues del país dels jueus.

Reflexió

Quan Jesús cura la sogra de Pere, de seguida comença a servir-lo a ell i als seus deixebles. Aquest moment il·lustra que la curació i la restauració no són només per al benefici personal, sinó que ens permeten servir els altres. Ens convida a veure la nostra pròpia salut i benestar com a regals que ens permeten contribuir a les nostres comunitats, posant l’accent en la importància d’utilitzar les nostres fortaleses i capacitats per al bé comú.

Després d’una nit de curació i expulsió de dimonis, Jesús es retira a un lloc tranquil per pregar. Això posa de manifest la necessitat d’equilibrar el ministeri actiu amb els moments de solitud i comunió amb Déu. Ens anima a prioritzar la nostra salut espiritual buscant regularment temps tranquils per a l’oració i la reflexió, reconeixent que la nostra eficàcia per a servir els altres està profundament arrelada en la nostra connexió amb Déu.

Contemplació

Dedico uns instants a imaginar l’escena de la història de l’evangeli que acabo de llegir. Deixo que les paraules prenguin vida en el meu cor. Visualitzo l’esdeveniment com si jo fos allà i formés part de la història. Estic atent/a a tots els detalls, les vistes, els sons, els gustos, les olors i les sensacions de l’esdeveniment. M’imagino com un dels personatges de l’escena o com a present en la història. Quin missatge té Jesús per a mi? Com m’està parlant Déu personalment a través d’aquesta història? Obro el meu cor a l’impuls de l’Esperit Sant.

Acció de gràcies

Demano a Déu, el Pare, que em doni un coneixement íntim dels molts dons que he rebut,
perquè, ple/na de gratitud per tots, pugui estimar i servir la Divina Majestat en totes les coses.

Companys pelegrins

Instruccions per a viure una vida. Para atenció. Sorprèn-te. Explica-ho.

– Mary Oliver

Pregària de tancament

Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist per sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic tombat,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist a la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist a cada orella que m’escolta.

Gràcies a Déu per Jesucrist nostre Senyor!
Amén.