Pregària d’obertura

Senyor, permet que et vegi amb més claredat,
que t’estimi més i et segueixi més a prop,
dia a dia.

Evangeli

Lluc 5:1-11

En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s’apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. Llavors veié dues barques amarrades vora l’aigua; els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i instruïa la gent de la barca estant.
Quan acabà de parlar, digué a Simó:
—Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.
Simó li respongué:
—Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, d’acord amb la teva paraula, calaré les xarxes.
Ho feren així, i van arreplegar una quantitat tan gran de peix que les xarxes se’ls esquinçaven. Llavors van fer senyal als companys de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s’enfonsaven.
Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient:
—Aparta’t de mi, Senyor, que soc un pecador!
Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell quedaren plens d’estupor, i igualment Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:
—No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes.
Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.

Reflexió

La reticència inicial de Simó Pere a tornar a llançar les xarxes després d’una nit infructuosa de pesca reflecteix els nostres dubtes i incerteses. Tanmateix, la seva obediència al manament de Jesús té com a resultat una captura aclaparadora. Això ens ensenya la importància de confiar en el guiatge de Déu, fins i tot quan contradiu les nostres pròpies experiències o comprensió. Ens convida a tenir fe en la saviesa de Déu i a seguir la seva direcció, confiats que ell sap què és el millor per a nosaltres.

La decisió dels deixebles de deixar-ho tot enrere (barques, xarxes i mitjans de vida) per seguir Jesús exemplifica el compromís i la confiança absolutes. Aquest acte radical de fe ens desafia a avaluar la nostra pròpia voluntat de seguir Crist de tot cor. Ens anima a deixar anar els nostres vincles i seguretats, confiant que la veritable realització i el propòsit provenen d’abraçar plenament la nostra vocació com a seguidors de Jesús, allà on ens porti aquest viatge.

Contemplació

Dedico uns instants a imaginar l’escena de la història de l’evangeli que acabo de llegir. Deixo que les paraules prenguin vida en el meu cor. Visualitzo l’esdeveniment com si jo fos allà i formés part de la història. Estic atent/a a tots els detalls, les vistes, els sons, els gustos, les olors i les sensacions de l’esdeveniment. M’imagino com un dels personatges de l’escena o com a present en la història. Quin missatge té Jesús per a mi? Com m’està parlant Déu personalment a través d’aquesta història? Obro el meu cor a l’impuls de l’Esperit Sant.

Acció de gràcies

Demano a Déu, el Pare, que em doni un coneixement íntim dels molts dons que he rebut,
perquè, ple/na de gratitud per tots, pugui estimar i servir la Divina Majestat en totes les coses.

Companys pelegrins

Ensenya’ns a donar i a no comptar el cost.

– Sant Ignasi de Loiola

Pregària de tancament

Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist per sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic tombat,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist a la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist a cada orella que m’escolta.

Gràcies a Déu per Jesucrist nostre Senyor!
Amén.