Presència

Senyor, gràcies per ser el meu company de camí en el viatge de la vida, cada dia i en cada moment, també en aquest. Ajuda’m a sintonitzar ara amb la teva presència…

Lectura

Segona carta als Corintis 4:8-9

8 Ens veiem oprimits pertot arreu, però no esclafats; sense camins a seguir, però no sense sortida; ⁹ perseguits, però no atrapats; tirats per terra, però no destruïts.

Reflexió

Ens podem preguntar per què les coses passen com passen. Podem rebel·lar-nos quan tot va malament. Podem pensar que no ens surt mai res bé. Podem sentir que Déu ens ha oblidat, que ens ha abandonat. Però ell sempre hi és. Ens cobreix les espatlles. No ens abandona mai. Com a cristians, ho sabem.
Potser ens fan caure, però ens tornem a aixecar una vegada i una altra i continuem endavant. Sabem el nostre objectiu i ens neguem a rendir-nos.

Pregària final

Déu estimat, quan les coses se’m facin massa feixugues, quan em senti a punt de llençar la tovallola, t’ho lliuraré tot, sabent que tu em portaràs a través de tot plegat. Ajuda’m a viure la fe. Amén.