Presència

Senyor, gràcies per ser el meu company de camí en el viatge de la vida, cada dia i en cada moment, també en aquest. Ajuda’m a sintonitzar ara amb la teva presència…

Lectura

Eclesiastès 2,18-21

¹⁸ Vaig detestar tots els treballs amb què m’havia afanyat durant la vida, ja que n’hauré de deixar el fruit a l’home que em succeirà. ¹⁹ I qui pot dir si serà savi o neci? Tanmateix, disposarà de tot el que jo he guanyat sota el sol amb els meus afanys i la meva saviesa. També tot això és en va. ²⁰ Així, doncs, em vaig desanimar veient com m’havia escarrassat durant tota la vida. ²¹ Pensava que un home s’esforça a treballar amb saviesa, traça i eficàcia, per haver-ho de donar tot en herència a un altre que no s’hi ha esforçat gens. També tot això és en va, i és una gran injustícia.

Reflexió

Qui de nosaltres no s’ha aturat alguna vegada a preguntar-se per què? Per què treballem tant per guanyar diners i fer-ho bé, per a poder deixar alguna cosa a qui es quedarà quan marxem? Volem que el seu món sigui millor que el nostre. Volem que tinguin una vida millor.
Però, i si no ho valoren? I si ho malbaraten? I si realment no confiem que honraran la nostra memòria quan ja no hi siguem? No hi serem. «No hi serem» és la clau. Haurem marxat.
De la mateixa manera, quantes vegades no donem a algú que demana al carrer perquè pensem que es gastarà els diners en drogues o alcohol, o que potser fingeix que no té llar? I què? L’acte cristià és donar, no determinar què faran els altres amb el que els donem.

Pregària final

Déu estimat, si soc ràpid a jutjar, frena’m. Si poso condicions al meu donar, fes-me la gràcia de donar amb més llibertat. Ajuda’m a viure la fe. Amén.