Dissabte després de Cendra

Presència

Senyor, gràcies per ser el meu company de camí en el viatge de la vida, cada dia i en cada moment, també en aquest. Ajuda’m a sintonitzar ara amb la teva presència…

Lectura

Primera carta de Pere 3,8-9

⁸ Finalment, viviu tots units, tingueu els mateixos sentiments, estimeu els germans, sigueu misericordiosos i humils; 9 no torneu mal per mal, ni injúria per injúria; ben al contrari, beneïu, ja que Déu us ha cridat a rebre en herència una benedicció.

Reflexió

Que de pressa piquem l’ham! Que aviat estem disposats a tornar insult per insult… A ferir els altres perquè ens sentim ofesos… A deixar que els altres ens facin saltar… Massa sovint ens penedim del que diem a cop calent, i després la culpa ens va rosegant mentre ens costa perdonar tant els qui ens han esbroncat com a nosaltres mateixos.
En algun punt del camí, hem oblidat com aturar-nos. La primera paraula de la nostra resposta davant d’un comentari feridor o d’una acusació hauria de ser sempre una respiració. Aquesta respiració tan simple dona temps perquè les emocions es dissipin i perquè la ment pensi. Podem ancorar-la amb un gest, per exemple, posant el polze entre l’índex i el dit del mig; i només aleshores, respondre. Respondre, no contraatacar.

Pregària de tancament

Déu estimat, si avui poses en el meu camí algú que m’acusa d’haver obrat malament o que em recrimina alguna cosa que no he fet, fes que la primera paraula de la meva resposta sigui una respiració. Fes-me la gràcia de reconèixer la situació i d’actuar segons la teva paraula, perquè pugui tenir la teva benedicció. Ajuda’m a viure la fe. Amén.