Presència

Senyor, gràcies per ser el meu company de camí en el viatge de la vida, cada dia i en cada moment, també en aquest. Ajuda’m a sintonitzar ara amb la teva presència…

Lectura

Primer llibre dels Reis 19: 11-13

¹¹ El Senyor li digué:
—Surt i estigues dret davant meu dalt la muntanya, que hi passaré jo, el Senyor.
Aleshores s’aixecà de davant el Senyor un vent huracanat i violent que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques, però en aquell vent el Senyor no hi era. Després del vent va venir un terratrèmol, però el Senyor tampoc no era en el terratrèmol. ¹² Després del terratrèmol va arribar foc, però el Senyor tampoc no era en aquell foc. Després del foc es va alçar el murmuri d’un ventijol suau. ¹³ En sentir-lo, Elies es tapà la cara amb el mantell, va sortir de la cova i es quedà dret a l’entrada. Llavors una veu li digué:
—Què hi fas, aquí, Elies?

Reflexió

«Prego, prego i prego», diem. «Però Déu no respon mai». «Jo parlo amb Déu», diem, «però Déu no m’escolta». I què esperem? Una visió als peus del llit? Una veu que vingui del cel? Un anunci a les xarxes socials?
Déu parla. Déu respon. Som nosaltres que no escoltem, que no hi sentim. Vivim en un món sorollós, envoltats de gent i de coses: tothom i tot reclamant la nostra atenció. Si volem sentir el que Déu ens diu, hem d’estar atents a les coses petites, als senyals que envia, als missatgers que posa en el nostre camí. I hem d’estar quiets. Per dins i per fora.

Pregària final

Déu estimat, cada dia em reservaré un temps de silenci per a tu, perquè pugui sentir-te quan parles. Ajuda’m a viure la fe. Amén.