Presència

Senyor, gràcies per ser el meu company de camí en el viatge de la vida, cada dia i en cada moment, també en aquest. Ajuda’m a sintonitzar ara amb la teva presència…

Lectura

Carta als Colossencs 3,12-15

¹² Així, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, revestiu-vos de sentiments de compassió entranyable, de bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència; ¹³ suporteu-vos els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres. ¹⁴ Però, per damunt de tot, revestiu-vos de l’amor, que tot ho lliga i perfecciona. ¹⁵ Que la pau de Crist regni en els vostres cors, ja que per a obtenir aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.

Reflexió

És culpa d’ella. Culpa d’ell. Culpa d’ells. Ens és fàcil culpar, ofendre’ns, guardar rancúnia. Ens costa perdonar, i encara més oblidar. Els trets de la nostra fe cristiana —compassió, bondat, humilitat, benignitat i paciència— requereixen treball. Pot ser difícil ser compassius, amables, humils, benignes i pacients quan ens sentim ferits o maltractats. Potser podem sostenir un o dos d’aquests trets…, però, tots cinc? És demanar molt. Tanmateix, si practiquem la gratitud, si donem gràcies per tot allò que hem rebut —o fins i tot pel que no hem rebut—, aleshores començarem a viure una vida veritablement cristiana.

Pregària final

Déu estimat, fes-me present algú que cregui que m’ha fet mal. Mostra’m com puc agrair el que va passar, per la lliçó que m’has ensenyat i que jo no veia. A partir d’avui, faré de la gratitud un hàbit diari. Ajuda’m a viure la fe. Amén.