Presència

Senyor, gràcies per ser el meu company de camí en el viatge de la vida, cada dia i en cada moment, també en aquest. Ajuda’m a sintonitzar ara amb la teva presència…

Lectura

Mateu 15:10-14

10 Llavors cridà la gent i els digué:
—Escolteu i compreneu-ho bé: 11 El que fa impur l’home no és allò que entra a la boca; és el que en surt, allò que el fa impur.
12 Després els deixebles anaren a dir a Jesús:
—¿Saps que els fariseus s’han escandalitzat d’això que has dit?
¹³ Ell els respongué:
—Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada. ¹⁴ Deixeu-los estar: són cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot.

Reflexió

Amb quina rapidesa ens enfadem… Fins i tot quan el que em diuen és veritat. ¿Deixem que el dolor propi s’interposi en la lliçó que hauríem d’aprendre? ¿Ens bloqueja el missatge que Déu ens està enviant?
És cert: de vegades la veritat fa mal. Però si és el que necessitem sentir, no hauríem d’escoltar? És millor examinar el que hem fet i aprendre’n que no pas avançar a les palpentes i acabar caient al clot.
I nosaltres també tenim una veritat per a compartir: ¿l’aigualim fins al punt que el missatge es perd, només perquè tenim por d’ofendre l’altra persona? ¿No podem dir el que cal dir amb amor, amb bona intenció i amb el cor obert?

Pregària final

Déu estimat, abans d’ofendre’m, concedeix-me la gràcia d’examinar el que m’han dit o fet i d’aprendre’n. Dona’m també el coratge de dir la meva veritat. Ajuda’m a viure la fe. Amén.