Presència

Senyor, gràcies per ser el meu company de camí en el viatge de la vida, cada dia i en cada moment, també en aquest. Ajuda’m a sintonitzar ara amb la teva presència…

Lectura

Mateu 12:36-37

³⁶ I jo us dic que, de tota paraula inútil que diguin els homes, en donaran compte el dia del judici: ³⁷ per allò que hauràs dit et salvaràs, i per allò que hauràs dit et condemnaràs.

Reflexió

Quantes vegades comencem amb «No t’ho hauria de dir, però…» o «No em pertoca dir-ho, però…» o «D’acord, t’ho diré, però no ho expliquis a ningú…». Som molt descuidats amb les paraules, i, encara pitjor, ni tan sols entenem per què és una qüestió important.
Expliquem històries que no són nostres. Compartim secrets que se’ns han confiat. Difonem falsedats com si fossin fets, perquè no ens agrada la persona de qui parlen. Només aquesta última setmana: si s’examinés tot el que hem dit, com quedaríem? No gaire bé. O no tan bé com ens pensàvem.

Pregària final

Déu estimat, atura’m a mitja frase si començo a dir coses que val més no dir. Fes-me responsable de les meves paraules. Ajuda’m a viure la fe. Amén.