Presència

Senyor, gràcies per ser el meu company de camí en el viatge de la vida, cada dia i en cada moment, també en aquest. Ajuda’m a sintonitzar ara amb la teva presència…

Lectura

Romans 12:9-13

Que l’amor no sigui fingit. Fugiu del mal, abraceu-vos al bé. Estimeu-vos afectuosament amb un amor fratern, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres. Esforceu-vos a ser sol·lícits. Sigueu fervents d’esperit, serviu el Senyor. Que l’esperança us ompli d’alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l’oració. Feu-vos solidaris de les necessitats del poble sant. Practiqueu amb deler l’hospitalitat.

Reflexió

Uau… És molt per a assimilar. Si poguéssim viure així sempre, viuríem de debò la fe cristiana. Però som humans. Som orgullosos, impacients i hipòcrites. Girem l’esquena als qui passen necessitat quan ens incomoda, quan pot afectar els preus de les propietats o quan ens demana donar més del que ens fa sentir còmodes.
En lloc de mirar críticament les nostres creences i preguntar-nos què podríem fer per a marcar una diferència, ignorem el que passa perquè no ens afecta personalment. Però, i si un dia sí que ens afectés? I si un dia fóssim nosaltres la gent que no vol ningú? Què faríem aleshores?

Pregària final

Déu estimat, ajuda’m a obrir els ulls a la realitat i a examinar críticament les meves creences. Fes-me la gràcia de ficar-me en la pell d’una altra persona i d’esbrinar què puc fer per a ajudar-la. Si puc marcar una diferència amb una sola persona, això ja és un començament. Ajuda’m a viure la fe. Amén.