Quietud

Preneu-vos un moment per a quedar-vos quiets mentre comencem aquesta sessió:

Recorda qualsevol preocupació que hagis arrossegat recentment… Mentre exhales, comparteix-la amb Déu… Potser fins i tot podràs lliurar-ne algunes, almenys de moment… Mentre exhales, entrega-les a Déu…, cada vegada que inspiris, inspira l’amor de Déu per tu…, deixa que ompli el teu cos… Fes tres respiracions més profundes. . .

Evangeli

Lluc 5:1-6,10-11 BCI

En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s’apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. Llavors veié dues barques amarrades vora l’aigua; els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i instruïa la gent de la barca estant.
Quan acabà de parlar, digué a Simó:
—Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.
Simó li respongué:
—Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, d’acord amb la teva paraula, calaré les xarxes.
Ho feren així, i van arreplegar una quantitat tan gran de peix que les xarxes se’ls esquinçaven.
I igualment Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:
—No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes.
Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.

Reflexió

La següent etapa del nostre viatge vital cap al millor que podem ser es pot expressar en només una paraula: “Segueix-me”. La nostra resposta a aquesta crida durarà tota la vida i està subjecta a una renovació diària. Íñigo ens acompanya al llarg del camí en el que ell anomena la segona setmana (o segona etapa) dels seus Exercicis, durant la qual ens convida a seguir Jesús cada cop més de prop, entrant cada vegada més profundament i personalment en l’evangeli. La lectura d’avui ens ofereix un “llançament” potent i convincent en aquesta etapa del nostre viatge.

Jesús es troba amb els pescadors a la vora del llac. Primer troba les barques buides i després descobreix els pescadors fent una breu pausa per a rentar les xarxes. T’has preguntat mai com i on et podria trobar? Potser la teva barca espiritual també està amarrada a la vora del llac mentre tu, legítimament, continues amb les tasques de la vida quotidiana. Tanmateix, aquest interludi està a punt de patir un canvi dràstic. Jesús puja directament a la barca buida de Simó. Només pren-te un moment per a reflexionar sobre com se sentiria això, si Jesús entrés directament a la barca de la teva vida. Quan penses que ho tens tot sota control, arriba aquest desconegut captivador i enigmàtic que hi entra directament.

Aleshores et diu on has de navegar: primer una mica lluny de la costa, per a poder adreçar-se millor a la multitud que s’està reunint, i després la petició, molt desafiant: “Anar a aigües més fondes i intentar pescar”. El que sembla que no sap és que has estat intentant pescar tota la nit, sense èxit. Com creus que hauries reaccionat a les paraules de Jesús? Simó protesta, però tot i així fa el que Jesús li demana.

També se’ns convida a navegar cap a aigües més profundes. Cadascun de nosaltres serà cridat a portar el seu viatge interior més enllà, a anar més enllà dels límits que ens hem pogut establir. Seguir Jesús no ens permetrà mai quedar-nos segurs a la nostra zona de confort. Seguir és sempre un verb actiu. Es tracta d’aprendre, moure’s i créixer. Per a la família humana en conjunt, la invitació és a créixer més enllà de les nostres limitacions actuals i arriscar tant el dolor com la promesa de creixement i transformació. Sàviament es diu que no descobriràs mai noves terres si no surts del port. No aprendrem el “millor” que anhelem si no ens arrisquem a navegar cap a aigües més profundes.

La lectura acaba amb la promesa de Jesús que, a partir d’ara, es convertiran en pescadors de persones. En un sermó memorable que vaig sentir una vegada, el ministre va dir això: “Jesús els va convidar a convertir-se en pescadors de persones perquè ja eren pescadors de peixos”. En altres paraules, la crida de Déu a nosaltres ens convida a utilitzar les habilitats, els talents i l’experiència que ja tenim. El ministre va continuar preguntant-nos: “Què us hauria dit, Jesús?”. Quins dons i quines habilitats personals se us demana que aporteu a aquesta gran aventura de transformació?

Parla amb Déu

Potser la història de la crida dels pescadors no aconsegueix atreure la teva imaginació perquè no tens cap interès en la pesca amb canya. Si és així, com respondries a la pregunta: “Com t’està convidant Jesús a seguir-lo?” Quins talents, interessos i experiència tens que necessita per a la seva missió?

Potser sents que el teu viatge espiritual està encallat a la costa o en aigües poc profundes? Potser hi ha massa xarxes per a rentar i no hi ha prou temps per a navegar? T’imagines Jesús entrant a la teva barca i demanant-te que tornis a navegar? Com respondries?

Aquesta setmana, podries portar a l’oració la invitació a “navegar cap a aigües més profundes”. Com sents aquesta crida? Què signifiquen, concretament, “aigües més profundes” en el context del teu viatge interior?

A la llum de la nostra experiència, podria ser que tota la família humana estigui cridada a navegar cap a aigües més profundes mentre ens esforcem per esdevenir més plenament i veritablement humans? Què podria significar això? Quin “peix” podríem descobrir en les aigües més profundes?

Anota en el teu diari qualsevol cosa que t’hagi impactat especialment aquesta setmana i com sents que Déu et pot estar cridant a navegar cap a aigües més profundes. Intenta expressar la teva resposta, amb paraules o amb imatges.

Mentre reflexionem sobre les moltes capes de la crida de Jesús, aquesta setmana podem pregar per la gràcia d’entendre què significa la seva crida per a cadascun de nosaltres, i per a tots nosaltres, i pel coratge de seguir-lo, allà on ens guiï.