Créixer amb Ignasi

Cadascun de nosaltres té el seu propi paper personal en la gran història de la transformació. La «transformació», podríem pensar, no és per a nosaltres, la gent petita. Els sants i els herois fan la transformació, no els humils pelegrins en un camí rocós. De fet, la veritat és tot al contrari. La transformació es produeix en un pelegrí, pas a pas, dolorosament, precisament pels camins rocosos de la vida. L’evangeli ens dóna una visió i un mapa per a aquest viatge.

Podem acollir una invitació a la transformació en aquest retir, en què descobrirem un camí que ens porta primer a través del trasbals que tots experimentem en algun moment de la vida i que podem estar experimentant en aquest temps present, però després hi haurà la promesa d’un demà molt nou i diferent. El trasbals és el catalitzador del canvi. Al principi, recordem, l’Esperit planava, no sobre l’ordre sinó sobre el caos, donant lloc a una nova creació.

Fem aquest viatge personalment; tanmateix, m’agradaria presentar-vos un company pelegrí en particular que ens acompanyarà en el nostre viatge. Potser ja el coneixeu molt bé, o potser no n’heu sentit a parlar mai. No importa, no us ho tindrà en compte. Es diu Ignasi de Loiola, però prefereixo anomenar-lo simplement Íñigo. Aquest pelegrí va lliurar les seves pròpies batalles amb el repte de la transformació, fa mig mil·lenni, i es va inspirar per a prendre notes sobre el seu viatge interior, en els seus molts dons i gràcies, però també en els seus moments de temptació i desesperació. Aquestes notes van formar la base dels seus Exercicis Espirituals. El que no sempre es té en compte és que Íñigo era un laic quan va fer aquest viatge transcendental i, en última instància, va canviar el món i va formular els seus Exercicis. Han guiat molts milions de buscadors espirituals al llarg dels segles, i ressonen profundament i notablement en la psicologia i l’espiritualitat del segle XXI.

El primer que l’Íñigo ens voldria dir és això: “No em seguiu a mi. Seguiu aquell que jo segueixo”. L’espiritualitat ignasiana està completament centrada en Crist i guiada per l’evangeli. Ens proporciona una mena d’eines espirituals per a ajudar-nos a fer el camí de l’evangeli d’una manera molt pràctica i accessible. Farem servir aquestes eines àmpliament durant el nostre retir. Obre vies per a reflexionar sobre on ens trobem en la nostra relació amb Déu i com podem començar a caminar més de prop seguint les passes de Jesús, aprenent d’ell, com aprenents, buscant interioritzar els seus valors i la seva saviesa en la nostra pròpia vida. El viatge ens portarà, com va fer amb ell, a llocs foscos i després més enllà, a l’alegria d’una nova alba. Sobretot, ens farà la pregunta inquisitiva: “Què us demana l’Amor ara, en el lloc, el temps i les circumstàncies en què us trobeu?”

A mesura que abordeu aquests temes en la vostra pregària, l’Íñigo us insta a establir una rutina diària d’oració que us funcioni i que inclogui:

– Reflexionant sobre el que demanes a Déu avui, quin do o gràcia busques especialment? Jesús va preguntar una vegada a un cec: «Què vols que faci per tu?» (Lluc 18:41). El cec li va demanar que hi pogués tornar a veure. Pensa en com respondries tu mateix a aquesta pregunta. Potser tu també busques una visió més clara en algun aspecte de la teva vida?

– Dedicar una estona cada dia (potser 10-15 minuts) a repassar com ha anat el dia. Aquesta forma de pregària sovint s’anomena examen, o simplement revisió del dia, i l’Íñigo va instar els seus companys a no descuidar-la mai, encara que no tinguessin temps per a cap altra forma de pregària. No es tracta d’un resum del dia, sinó simplement de relaxar-se a la presència de Déu i recordar allò que més t’ha commogut, desafiat, pertorbat o consolat. On ha estat Déu en els esdeveniments del dia? Per què estàs més agraït o agraïda? Hi ha alguna cosa que, reflexionant-hi, voldries haver fet de manera diferent o no haver fet en absolut? Simplement, porta-ho tot a la pregària, sense jutjar-te ni jutjar els altres, i demana la llum de l’Esperit Sant perquè et mostri allò que Déu vol que vegis.

A mesura que dediqueu temps al text de les Escriptures suggerit per a cada sessió, feu servir qualsevol forma d’oració que us ajudi, com ara l’oració del cor que escolta (lectio divina), o potser imaginant-vos presents en una escena concreta (meditació imaginativa) i obrint el cor a tot allò que Déu us vulgui revelar.

Durant el vostre viatge, també us pot ser útil prendre notes pròpies, en forma de diari, on anoteu allò que us encén especialment el cor i atreu la vostra atenció, quina gràcia us ha portat la setmana i com heu rebut reptes o ànims. No cal que sigui una obra literària –de fet, no ho hauria de ser–, sinó simplement els vostres propis sentiments honestos sobre cap a on us porta la vostra pregària. Algunes persones poden preferir fer-ho utilitzant un bloc de dibuix i imatges en lloc de paraules. És una màxima de l’espiritualitat ignasiana utilitzar tot allò que us ajudi a apropar-vos a Déu i deixar de banda tot allò que no us sigui útil.

Que aquestes setmanes de camí en el retir ens portin cada cop més a Déu, i a totes les criatures de Déu, i a la font profunda i sagrada del nostre propi ésser.