Quietud

Preneu-vos un moment per a quedar-vos quiets mentre comencem aquesta sessió:

Suposant que esteu sols, asseguts i que us podeu aixecar, feu alguna cosa amb el cos…; si sou en un espai públic o a l’aire lliure, els micromoviments, o fins i tot imaginar que això passa, estarà bé… Comenceu per aixecar-vos…, deixeu que l’esquena estigui recta i inspireu…, continueu respirant normalment… Quina posició expressa com us sentiu avui?… Adopteu aquesta posició…, deixeu que Déu us miri o que sigui amb vosaltres de la manera que vulgui…, mantingueu aquest enfocament… Com vol Déu que mogueu el cos?… Permeteu que això passi… Deixeu que Déu us miri una mica més, mentre us moveu d’una manera que us resulti còmoda i natural…, deixeu que Déu us estimi en aquest moviment…, i torneu a la vostra cadira.

Evangeli

Joan 11:17-19,38-44 BCI

Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà.
Jesús, commogut profundament altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada per una llosa.
Jesús digué:
—Traieu la llosa.
Marta, la germana del difunt, li diu:
—Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor.
Li respon Jesús:
—¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?
Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué:
—Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat.
Havent dit això, cridà amb tota la força:
—Llàtzer, surt a fora!
I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu:
—Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.

Reflexió

Mentre caminem per la Quaresma, ens acostem al temps del sofriment i la mort de Jesús, un temps prefigurat pels esdeveniments de Betània referits en la lectura d’avui. Jesús i els seus amics viatjaven cap a Jerusalem per la festa de Pasqua, quan el seu viatge va ser interromput per un missatger que portava la notícia que Llàtzer, amic estimat de Jesús, estava greument malalt. Hi ha un curiós retard entre la recepció d’aquesta notícia i l’arribada real a Betània, un retard durant el qual fa una promesa enigmàtica que aquesta malaltia no acabarà en la mort, sinó que revelarà la glòria de Déu. Tanmateix, quan arriba a Betània, Llàtzer ja fa quatre dies que és mort i enterrat.

Si feu els Exercicis Espirituals, l’Íñigo, el vostre guia, us convidarà a passar un temps “a la tomba”. Serà un dia o uns quants dies completament buits davant Déu i disposats a esperar en la foscor. L’Íñigo coneixia aquesta experiència de buit en la seva pròpia vida, i també va descobrir per si mateix que coses noves creixen en la foscor i que la tomba és com una crisàlide, que conté dintre seu el potencial de transformació.

Tres poderoses ordres donades per Jesús marquen els fets que hi ha a continuació: la primera a Marta, la germana de Llàtzer, la segona al mateix Llàtzer i la tercera a tots els que s’havien reunit entre la multitud. Són també ordres per a nosaltres en la nostra pròpia vida?

Jesús primer diu a l’angoixada Marta que «tregui la pedra», prefigurant el miraculós moviment de la pedra que cobriria la seva pròpia tomba uns dies més tard. Ella protesta. Sembla una cosa impossible de fer, però Jesús hi insisteix. Quines pedres inamovibles semblen estar bloquejant el nostre propi camí cap al futur que anhelem construir per a nosaltres mateixos, la nostra Terra i totes les seves criatures?

Un cop treta la pedra, Jesús crida Llàtzer amb l’ordre de “Surt”. Ens està cridant Jesús a sortir d’alguna tomba o captiveri nostre? Què ens manté paralitzats interiorment i ens impedeix abraçar la plenitud de vida que Déu ofereix?

I, finalment, Jesús diu als presents que el “deslliguin”. Llàtzer està ben embolicat amb una mortalla. Si no s’allibera d’aquesta lligadura, no anirà enlloc. Déu ens demana que ens ajudem a “deslligar-nos” mútuament, que ens ajudem mútuament cap a l’alliberament que tots anhelem. Cap de nosaltres no pot ser alliberat pels seus propis esforços. Necessitem Déu i ens necessitem els uns als altres.

En alemany, la paraula per a “deslligar” és entbinden, cosa que dóna un altre significat a aquesta ordre. Entbinden significa principalment donar a llum. El part necessita llevadores. El sudari de la mort es convertirà en els bolquers d’una nova vida. Se’ns demana que siguem llevadores els uns dels altres a mesura que, lentament i dolorosament, la plenitud de les persones que hem estat creats per a ser està arribant a néixer. Se’ns demana que donem a llum els “millors” del planeta Terra.

Parla amb Déu

Per a molta gent, el futur està bloquejat pel que semblen pedres inamovibles. Pedres com la pobresa, l’explotació, l’esclavitud moderna, els prejudicis, els conflictes armats i tota mena d’injustícia que margina els indefensos i els sense veu. Són grans roques. Cap de nosaltres no les pot moure amb les seves pròpies forces, però cadascú de nosaltres pot afegir la seva força a l’esforç. Aquesta setmana, reflexioneu sobre qualsevol pedra que vegeu en el món que us envolta i pregunteu-vos si hi ha alguna cosa que pugueu fer, juntament amb els altres, per començar-la a moure.

Reflexiona sobre qualsevol mena d’enterrament o confinament en què puguis estar vivint. Què t’impedeix deixar l’aparent seguretat de la teva “tomba” i arriscar-te a l’alba brillant d’un nou començament? Què podria significar per a tu personalment el manament de Jesús de “sortir”?

Al teu voltant, una nova vida s’esforça per néixer, però necessita una llevadora que deslligui el sudari que la confina. Hi ha algú que necessiti la teva ajuda per a deslligar-se? Potser una orella que escolti per ajudar a alliberar algú de pors paralitzants, o per escoltar realment la seva veu que ha estat silenciada durant massa temps i ja no confia en si mateixa per a parlar? Què significa per a tu el manament de Jesús de “deslligar”?

Anota en el teu diari la teva pròpia experiència d’estar “enterrat”, potser de les pedres que et mantenen a la tomba o la teva resposta a la crida a “Sortir”. Intenta expressar, amb paraules o imatges, qualsevol cosa que t’estigui “lligant”.

En la tercera setmana o etapa dels seus Exercicis, Íñigo ens convida a viatjar amb Jesús a través del seu sofriment i la seva mort. La història de Llàtzer ens desafia a reconèixer què ens demana l’amor mentre caminem junts a través de la foscor. La malaltia de Llàtzer no acaba en la mort. És el precursor d’una nova vida. Que aquesta setmana tinguem la gràcia de confiar en aquesta promesa i que se’ns doni el coratge de fer aquest viatge al costat de Jesús i els uns amb els altres.