Sessió 4: Ulls per veure, orelles per sentir

Quietud

Preneu-vos un moment per a quedar-vos quiets mentre comencem aquesta sessió:

Suposem que esteu asseguts, però apliqueu això a la vostra posició actual. Fem un escaneig corporal… Sigueu conscients dels vostres peus a terra i de com els sentiu…, de les vostres cames tocades per la roba…, i de la cadira que us sosté… La part baixa de l’esquena…, la part superior de l’esquena…, les espatlles… A mesura que avanceu, observeu si teniu alguna tensió i deixeu-ne anar una mica… El coll…, el cap…, la cara… Sovint tenim tensió a la cara, així que observeu si en teniu i permeteu que es relaxi més… Al front…, al voltant dels ulls…, la mandíbula…, la boca… No intenteu relaxar-vos del tot, que no us relaxaríeu gens! . Però vine tal com estàs. . .

Evangeli

Mateu 13:10-15 BCI

Els deixebles s’acostaren i li van preguntar:
—Per què els parles en paràboles?
Ell els respongué:
—A vosaltres, us és donat de conèixer els misteris del Regne del cel, però no a ells.
Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda.
Per això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen. Així es compleix en ells aquella profecia d’Isaïes que diu:
» Escoltareu, però no comprendreu;
mirareu, però no hi veureu.
S’ha fet insensible, el cor d’aquest poble,
s’han tapat les orelles,
han tancat els ulls,
no fos cas que els seus ulls hi veiessin,
les seves orelles hi sentissin,
el seu cor comprengués
i es convertissin.
I jo els guariria!

Reflexió

Vivim en una era de sobrecàrrega d’informació. Un efecte secundari desafortunat d’això és que hem de ser molt selectius en allò en què ens fixem, enmig del bombardeig constant de missatges que reclamen la nostra atenció. El retret de Jesús sens dubte podria aplicar-se a nosaltres en el nostre temps. Tot i això, la lectura d’avui també promet que «els curaria».

En el món actual, és realment necessari «desconnectar» de moltes coses que es presenten als mitjans de comunicació, a les xarxes socials i fins i tot en algunes interaccions personals. Molt del que circula pels canals de comunicació és, en el millor dels casos, irrellevant o negatiu, i en el pitjor, completament fals o ple d’odi. Hem de filtrar-ho, ja que altrament pot inundar la nostra consciència i influir en les nostres eleccions i accions. Com a resultat, és ben possible que el nostre cor s’hagi apagat, els nostres ulls no hi vegin i tinguem les orelles sordes.

Tanmateix, el nostre company, l’Íñigo, és un pelegrí molt pràctic, sempre capaç de connectar la nostra visió espiritual amb els nostres problemes quotidians. Té un conjunt d’eines espirituals molt útils per a ajudar-nos a afinar la nostra percepció, enfocar la nostra visió interior, desbloquejar les nostres orelles internes i obrir el nostre cor al que realment importa. Aquesta és l’eina del discerniment espiritual i és un element clau de l’espiritualitat ignasiana. L’ús d’aquesta eina requereix pràctica; idealment, implica pràctica diària, utilitzant l’oració del dia per a adonar-nos del que realment veiem, escoltem i experimentem en la nostra vida quotidiana, i com hi responem.

La pràctica del discerniment ens desafia a veure allò que sovint queda ocult i a escoltar allò que sovint no es diu, submergit en la marea d’informació que amenaça d’aclaparar-nos. El secret per a sintonitzar amb aquesta escolta més profunda i aquesta visió més clara és agafar l’hàbit d’arribar a la quietud durant una estona cada dia, demanant la gràcia d’unes orelles que escolten de veritat i uns ulls que veuen el món a través de la lent del cor. Com podríem alimentar l’hàbit de la quietud i la consciència reflexiva aquesta setmana?

L’art del discerniment també està estretament lligat a la concentració. Allò en què ens centrem, alimentant-lo donant-li la nostra energia i atenció, creixerà. Allò que ens neguem a alimentar, retirant-li la nostra energia i atenció, es reduirà. Una pregunta senzilla, per tant, és: «Quins aspectes de la nostra vida i del nostre món volem que creixin i s’enforteixin? Podem ajudar a fer-ho dedicant-los la nostra atenció. Quins aspectes de nosaltres mateixos i del nostre món voldríem que es reduïssin? Ajudem a fer-ho privant-los de la nostra energia i atenció. Avui dia, això sovint s’expressa dient: «donar oxigen» a problemes o persones particulars. Quan donem oxigen al que és negatiu i destructiu, alimenta les flames de la divisió i l’odi com un incendi forestal».

Parla amb Déu

El Regne del cel en la nostra vida humana és una mica com una planta: si ha de créixer fins al «millor» que anhelem, hem d’alimentar-la i ser conscients amb amor del que necessita. O és com un nen. Si s’ha de desplegar al màxim el seu potencial, necessita que alimentem el seu jo interior escoltant el que li importa i nodrint-lo amb una atenció amorosa. No alimentem pas les nostres plantes d’interior amb residus tòxics, ni els nostres fills amb xafarderies odioses; els ajudem a créixer cuidant-los i sintonitzant més amb el que realment necessiten.

Com alimentaràs el Regne del cel aquesta setmana? Com l’ajudaràs a créixer? Com evitaràs fer o dir res que pugui perjudicar-lo o disminuir-lo?

Què ha atret la teva atenció i energia, especialment aquesta setmana? Què t’ha obert els ulls per veure alguna cosa important? Potser la solitud o el mal de cor d’un veí, o les necessitats pràctiques d’un amic a qui han destruït el mitjà de vida, o la saviesa silenciosa d’un ancià a qui no t’havies pres el temps d’escoltar abans?

Què heu estat escoltant aquesta setmana enmig de l’enrenou i el clamor de les notícies contradictòries? ¿Heu escoltat el crit silenciós de les persones sense llar que viuen als nostres carrers, o els sospirs d’esgotament dels treballadors sanitaris sobrecarregats de feina, o la desesperació muda d’aquells que viuen en la privació o la por, una desesperació que sovint s’expressa amb el llenguatge de la ràbia i la fúria?

Anota en el teu diari tot allò que hagis après aquesta setmana per ajudar-te a prendre decisions més sàvies i a fer créixer la teva part del somni de Déu per a la humanitat.

Déu anhela curar-nos la ceguesa i sordesa interiors. ¿Ens atrevim a demanar la gràcia aquesta setmana de deixar que Déu ens obri els ulls, les orelles i el cor per a veure i entendre com podem prendre decisions personals que ajudin el Regne a créixer i la humanitat a arribar a ser el millor que pot ser?