Un bon moment per a pregar
Quan és un bon moment per a pregar? En els Evangelis, aprenem que Jesús pregava al matí i a la nit. Es va llevar de bon matí per pregar (Marc 1:35). Abans d’escollir els apòstols va passar tota la nit en pregària (Lluc 6:12). Però a més de pregar a l’inici del dia i durant la nit, Jesús va estar en comunió amb el Pare durant tot el dia. És a dir, tot i que escollia determinats moments per a la pregària formal, la seva pregària era, de fet, contínua. Estava banyat en una constant consciència del Pare. Estava totalment en sintonia amb el Pare; tant és així, que el Pare parlava sempre a través d’ell. Jesús ho va dir d’aquesta manera: «Perquè jo no he parlat pel meu compte; el Pare mateix que m’ha enviat, m’ha manat què havia de dir i de predicar». (Joan 12:49).
Seria fantàstic si poguéssiu fer vostre l’objectiu final d’imitar Jesús i de «pregar contínuament» (1 Tessalonicencs 5:17). Podeu començar imitant el ritme de pregària formal de Jesús i assegurant-vos de pregar tant al matí com al vespre.
Extret de The Mindful Our Father per Thomas Casey SJ
Llegeix més
Sóc estimat
Benvolgut Senyor, recentment he llegit d’algú que pensava que els perfils d’altres persones estaven dibuixats en negre fort o en color amb retoladors màgics, però el seu només estava dibuixat amb un llapis lleuger. De vegades em sento com aquella dona, gairebé invisible, sense importància. Potser això va amb la vellesa! Els psicòlegs ens diuen que per a ser realment vius cal la mirada amorosa d’algú altre; si no, no podrem florir mai al màxim del nostre potencial. Sé que feu tot el possible per a oferir a tothom bons pares; són una gran benedicció per a un nen, però, per descomptat, això no sempre passa. També ens envieu bons avis, familiars, amics que ens ajuden a creure que valem la pena. Són acompanyants de la teva cura amorosa. Vols que rebem el teu gran regal, la convicció que estem bé, que som estimats i que importem.
Que la teva paraula avui em convenci que soc bo, bona, que valc la pena, que soc estimable i una meravella; que soc el teu estimat, la teva estimada, la teva creació única, la nineta dels teus ulls. Que pugui creure que, passi el que passi, m’estimes infinitament, que m’abraces amb tendresa i vius dins meu i que tens somnis per a mi que van molt més enllà dels meus. Per a tu, sempre seré important! La meva identitat essencial és que soc el teu estimat, la teva estimada! Ets, per dir-ho així, part del meu ADN.
Extret de I Am Infinitely Loved per Brian Grogan SJ
Llegeix més
Amor relacional
Vivim en una època fascinada per la identitat. Hi ha un debat constant sobre la identitat de gènere.
Entendre qui som és una necessitat humana profunda i saludable. Molta gent no es troba a casa amb la seva pròpia pell i l’aplicació d’etiquetes pot ser profundament inútil. Tot això sembla un treball interior seriós, i ho és! Però el cristià creu que ens hem de girar cap enfora, no mirar cap endins en el jo. En l’era del selfie, això és tot un repte.
Partim d’una creença bàsica que cada ésser humà és fet a imatge de Déu; en aquest cas, un Déu relacional que és Pare, Fill i Esperit Sant (Trinitat). Al cor mateix de Déu hi ha relacions mútues entre tots tres. Pel que recullo, la neurociència també sosté que el cervell és profundament social. El cervell dels nadons pren forma quan senten i experimenten una interacció amorosa. Són gent petita intensament social. El seu viatge cap a l’autodescobriment es fa sempre en companyia dels altres. Sovint escoltem gent parlant de “la meva altra meitat”, o d’algú que és o va ser “una part de mi”. La manera de parlar de l’amor és sempre relacional. Inconscientment fem servir el llenguatge de la Trinitat; sentim que algú altre ens fa complets. Dues persones juntes són exclusives, però n’hi afegim una tercera, resulta en amor i què tenim? Una comunitat, una comunió d’amor inclusiva. Tindràs molts flaixos de la Trinitat en la teva vida…, només hi has d’estar obert.
Extret de The Sacred Heart Messenger, December 2021, Tom Cox
Llegeix més
El consol de saber que Déu és a prop
Vaig conèixer un home que va lluitar contra el càncer fins al final. Va prendre tota mena de cures possibles. A tots ens havien dit que no funcionaria. En conec un altre que es va obrir a tot i que ni tan sols faria quimio. Són diferents enfocaments del patiment. Un va lluitar i l’altre va acceptar. Els vaig admirar tots dos.
Molta gent va a l’hospital preguntant-se sobre la seva malaltia i li preocupa que la mort estigui a prop. Això forma part de la vida. Pel que fa a Jesús: és un moment espantós, confús i, de vegades, ens apropa més a la fe. Podem transformar el nostre dolor en patiment i trobar-hi grans gràcies. Hi ha el repte de trobar-hi una nova vida. El dolor es converteix en patiment. Jesús no vol el calze del jardí, però permet que esdevingui plenament part d’ell mateix perquè la seva força interior sigui gran! No és un enfocament simplista, sinó que vol dir acceptar la foscor en la vida.
Jesús va trobar en la seva passió que Déu Pare és a prop. Aquest pot ser el nostre camí i ho podem trobar ajudant-nos els uns als altres. Podem ajudar les persones en moments de patiment, escoltant, estant presents. Això ho trobem en el nostre cor, no en els llibres. Ens trobem que podem créixer a través del sofriment i un bon dia ens adonem que la pau envaeix l’ànima o que hi ha una llum brillant en la foscor.
Extret de Gospel Reflections for Sundays of Year B de Donal Neary SJ
Llegeix més
Un ‘Sabor’ de l’Evangeli
Durant el mes d’octubre estem convidats a examinar com podem ser deixebles missioners, repartint un missatge de fe, esperança i amor. En altres paraules, què significa per a la nostra vida tenir el “sabor de l’Evangeli”? Els evangelis ofereixen un model per a tots aquells que es consideren seguidors de Crist. Tenim un “gust” per Déu, una capacitat per a assaborir la presència de Déu en el món i la bondat de Déu en tots els que ens trobem? Estimar com Jesús va estimar, tenir ‘sabor de l’Evangeli’, vol dir veure tothom a través dels ulls del nostre Déu amorós i tractar-los com Jesús ho va fer, amb una acollida immediata i generosa. Ens adonarem especialment que Jesús és sempre al costat dels marginats, dels qui la societat vol condemnar.
Extret de The Sacred Heart Messenger, October 2021, Jane Mellett and Tríona Doherty
Llegeix més
La importància de dir sí
El bé sovint prové d’un enfocament del tipus “sí” a la vida, un enfocament del tipus “puc fer-ho”. Part del creixement de la saviesa que estem convidats a desenvolupar és saber discernir entre allò que s’ha de dir “sí” i allò que s’ha de dir “no”.
En la nostra tradició cristiana reconeixem i magnificem el “Sí” de Maria. Va dir “Sí” a Déu i la seva única pregunta va ser “Com es farà això?” Sense condicions prèvies, sense preocupacions, sense negociació, sense autoindulgència. Va adoptar un enfocament de “Sí” a la vida, i quina vida va ser!
Extret de Emerging from the Mess de Brendan McManus SJ i Jim Deeds (pàg. 64)
Llegeix més
La vida com a regal
Per què sovint no veiem tot i tots els que ens donen com a regals? Per què maltractem els altres tan fàcilment com si el seu amor, lleialtat i utilitat se’n degués d’alguna manera? Crec que aquest fracàs de la visió és la nostra manera d’evitar la vulnerabilitat de l’amor: tant si ens estem enamorant d’una persona, d’una comunitat de persones, d’una feina o d’una forma de vida, l’amor ens fa vulnerables. Fa por enamorar-se i encara més por quan reconec que una altra persona no és meva sinó de Déu. Fins i tot el cònjuge més fidel no és meu per sempre, perquè és possible que mori abans que jo. El meu dolç nen creixerà per tenir una vida independent. El meu millor amic podria marxar. Quan deixem anar el que creiem que ens deuen i ens centrem en nosaltres mateixos com a receptors de regals no merescuts, ens tornem més lliures per perdonar. Les relacions deixen de ser sobre el que ens deuen. Més aviat, esdevenen interaccions lliurement ofertes i lliurement donades. Això ens allibera per perdonar.
Extret de La guia ignasiana del perdó de Marina Berzins McCoy (pàg.60)
Llegeix més
Cor, intel·ligència i voluntat
En la recerca del que és realment important, cor i raó no són incompatibles. La voluntat també té el seu lloc. El discerniment pressuposa tot un equilibri entre aquests tres equipaments humans.
L’experiència ens demostra que no totes les sensacions agradables són un indicador fiable. Per contra, resulta que de vegades els sentiments desagradables poden indicar el camí cap a una major felicitat. Què fas quan estàs en crisi i vas i tornes d’un sentiment a un altre com un io-io? És el discerniment quelcom que només es practica a les etapes principals de la vida? O és una cosa que també pots fer a la vida quotidiana? Què fas quan no estàs d’acord amb els teus éssers estimats sobre un problema en particular i, tanmateix, has de prendre una decisió? Com a pare, com podeu ajudar el vostre fill a discernir? Pots discernir quan tens dubtes?
Extret de Trust Your Feelings de Nikolaas Sintobin SJ (pàg. 11)
Llegeix més
L’obra lenta de Déu
La Bona Notícia és que l’esperit habita dins de cadascú de nosaltres i tots som pelegrins en un camí cap a Déu. L’esperit funciona contínuament a les nostres vides i cada experiència és una oportunitat de creixement i d’aprofundiment de la vida dins nostre.
Tanmateix, el problema pot ser que de vegades no reconeixem que ‘Déu ens ve disfressat de la nostra vida’ (Richard Rohr) i no podem creure que la nostra experiència pugui ser el lloc de la trobada divina, amb sentit. Sovint també ens enfrontem a situacions de malaltia, patiment i pèrdua enormement difícils, que al principi semblen massa horribles i angoixants per tenir cap altre significat. Trobar Déu en els fragments desordenats de les nostres vides és un repte enorme. Molts prefereixen escapar-se en experiències sanejades, feliços i “sants” allunyades de l’arrogància quotidiana que ens envolta. El repte continua sent creure que Déu està amb nosaltres i, tot i que no provoca el caos i la imprevisibilitat de la vida, treballa poderosament per donar-nos forma i modelar-nos a través d’aquestes experiències.
Extret de Discover God Daily de Brendan McManus SJ i Jim Deeds (pàg.6)
Llegeix més
Gestionar els errors
Hi ha molts exemples en els que Jesús, davant les imperfeccions dels que l’envoltaven, va mostrar misericòrdia i compassió i va voler que la persona aprengués dels seus errors i pogués créixer en una millor manera de ser. En altres paraules i més modernes, els va donar una pausa i els va mirar amablement.
Cap dia és perfecte. Cap persona és perfecta. Els errors i els fracassos formen part del viatge. Creixem i aprenem molt més davant d’una pausa i d’una mirada amable que no pas sent jutjats.
Extret de Emerging from the Mess de Brendan McManus SJ i Jim Deeds (pàgs. 30-31)
Llegeix més