La vida com a regal
Per què sovint no veiem tot i tots els que ens donen com a regals? Per què maltractem els altres tan fàcilment com si el seu amor, lleialtat i utilitat se’n degués d’alguna manera? Crec que aquest fracàs de la visió és la nostra manera d’evitar la vulnerabilitat de l’amor: tant si ens estem enamorant d’una persona, d’una comunitat de persones, d’una feina o d’una forma de vida, l’amor ens fa vulnerables. Fa por enamorar-se i encara més por quan reconec que una altra persona no és meva sinó de Déu. Fins i tot el cònjuge més fidel no és meu per sempre, perquè és possible que mori abans que jo. El meu dolç nen creixerà per tenir una vida independent. El meu millor amic podria marxar. Quan deixem anar el que creiem que ens deuen i ens centrem en nosaltres mateixos com a receptors de regals no merescuts, ens tornem més lliures per perdonar. Les relacions deixen de ser sobre el que ens deuen. Més aviat, esdevenen interaccions lliurement ofertes i lliurement donades. Això ens allibera per perdonar.
Extret de La guia ignasiana del perdó de Marina Berzins McCoy (pàg.60)
Llegeix més
Cor, intel·ligència i voluntat
En la recerca del que és realment important, cor i raó no són incompatibles. La voluntat també té el seu lloc. El discerniment pressuposa tot un equilibri entre aquests tres equipaments humans.
L’experiència ens demostra que no totes les sensacions agradables són un indicador fiable. Per contra, resulta que de vegades els sentiments desagradables poden indicar el camí cap a una major felicitat. Què fas quan estàs en crisi i vas i tornes d’un sentiment a un altre com un io-io? És el discerniment quelcom que només es practica a les etapes principals de la vida? O és una cosa que també pots fer a la vida quotidiana? Què fas quan no estàs d’acord amb els teus éssers estimats sobre un problema en particular i, tanmateix, has de prendre una decisió? Com a pare, com podeu ajudar el vostre fill a discernir? Pots discernir quan tens dubtes?
Extret de Trust Your Feelings de Nikolaas Sintobin SJ (pàg. 11)
Llegeix més
L’obra lenta de Déu
La Bona Notícia és que l’esperit habita dins de cadascú de nosaltres i tots som pelegrins en un camí cap a Déu. L’esperit funciona contínuament a les nostres vides i cada experiència és una oportunitat de creixement i d’aprofundiment de la vida dins nostre.
Tanmateix, el problema pot ser que de vegades no reconeixem que ‘Déu ens ve disfressat de la nostra vida’ (Richard Rohr) i no podem creure que la nostra experiència pugui ser el lloc de la trobada divina, amb sentit. Sovint també ens enfrontem a situacions de malaltia, patiment i pèrdua enormement difícils, que al principi semblen massa horribles i angoixants per tenir cap altre significat. Trobar Déu en els fragments desordenats de les nostres vides és un repte enorme. Molts prefereixen escapar-se en experiències sanejades, feliços i “sants” allunyades de l’arrogància quotidiana que ens envolta. El repte continua sent creure que Déu està amb nosaltres i, tot i que no provoca el caos i la imprevisibilitat de la vida, treballa poderosament per donar-nos forma i modelar-nos a través d’aquestes experiències.
Extret de Discover God Daily de Brendan McManus SJ i Jim Deeds (pàg.6)
Llegeix més
Gestionar els errors
Hi ha molts exemples en els que Jesús, davant les imperfeccions dels que l’envoltaven, va mostrar misericòrdia i compassió i va voler que la persona aprengués dels seus errors i pogués créixer en una millor manera de ser. En altres paraules i més modernes, els va donar una pausa i els va mirar amablement.
Cap dia és perfecte. Cap persona és perfecta. Els errors i els fracassos formen part del viatge. Creixem i aprenem molt més davant d’una pausa i d’una mirada amable que no pas sent jutjats.
Extret de Emerging from the Mess de Brendan McManus SJ i Jim Deeds (pàgs. 30-31)
Llegeix més
Ferides transformades i servei
En la meva experiència de perdonar els qui m’han fet mal, he après que les ferides de vegades es queden amb mi, però d’una manera transformada, igual que les ferides curades per Jesús. Però els ensurts ja no són només recordatoris d’un dolor passat. Les ferides transformades i curades poden convertir-se en una mena d’obertura a una relació compassiva amb els altres, si els ho deixem. En un assaig sobre el servei, Rachel Remen diu: “Quan servim, no servim amb la nostra força; servim amb nosaltres mateixos i aprofitem totes les nostres experiències. Les nostres limitacions són servei; les nostres ferides són servei; fins i tot la nostra foscor pot servir. El meu dolor és la font de la meva compassió; la meva ferida és la clau de la meva empatia”. Les ferides de Jesús fan més que donar-nos fe en la Resurrecció. Podem seguir a Jesús i a la seva voluntat de permetre que es toquin les seves ferides d’una manera que ens ajudi a desenvolupar les nostres relacions amb els altres i a portar-los també a la curació.
Extret de The Ignatian Guide to Forgiveness de Marina Berzins McCoy (pp. 90-91)
Llegeix més
L’obra mestra de la creació
Els descobriments de la ciència sobre el cosmos ens estan arribant amb força i rapidesa. La nostra generació està rebent coneixements sobre la història i l’estructura de la creació que es van amagar als nostres predecessors. Aquest nou coneixement ens ajuda a entendre l’obra artística de Déu, a apreciar-la correctament i a relacionar-nos amb amor amb el seu creador. La creació és l’autorevelació de Déu, i tenim molt a aprendre d’ella. D’aquesta manera, podrem participar de manera més eficaç en la co-creació i restauració de l’obra mestra divina.
Extret de Sacred Space The Companion publicat per The Irish Jesuits (p.67)
Llegeix més
Pertinença
‘Precisament per la seva experiència vital, Sant Ignasi de Loiola va veure amb gran claredat que tot cristià està implicat en una batalla que defineix la seva vida. És una lluita vèncer la temptació de tancar-nos en nosaltres mateixos, per tal de que l’amor del Pare faci la seva llar en nosaltres. Quan fem lloc al Senyor, que ens rescata de la nostra autosuficiència, ens obrim a tota la creació i a cada criatura. Ens convertim en canals de la vida i l’amor del Pare. Només aleshores ens adonem del que és realment la vida: un do del Pare que ens estima profundament i desitja que pertanyem a ell i als altres’ Papa Francesc
Extret del pròleg a First Belong To God d’ Austen Ivereigh
Llegeix més
Ira
La ira és una emoció volàtil i ardent; pot esclatar ràpidament, dominar fàcilment el nostre pensament i fer-se càrrec de les nostres ments i accions fins al punt que resulta dur, lleig i perjudicial. El problema és que utilitzat incorrectament s’és segrestat per les nostres emocions, no utilitzat per al pla de Déu.
Si el propòsit de la ira és corregir un error, hem de tenir cura d’utilitzar-lo adequadament i dirigir-lo al problema. Moltes persones acaben portant enormes quantitats d’ira no expressada a causa de ferides reals o percebudes, o acaben deixant-se portar per a qualsevol o qualsevol cosa que s’interposi en el camí (veig vermell i em deixo anar perquè sento la ira al meu voltant).
Pregar amb ira és enormement difícil a causa de la quantitat d’emocions implicades.
Extret de Deeper Into The Mess: Praying Through Tough Times by Brendan McManus SJ and Jim Deeds (p.61)
Llegeix més
El valor de la interioritat
‘hi ha un missatge especialment destacat que ens pot donar Ignasi: el gran valor de la interioritat. Vull dir amb això tot el que té a veure amb l’esfera del cor, de la profunda intencionalitat, de les decisions que es prenen des de dins.’
Cardenal Carlo Maria Martini SJ
…la interioritat és l’antídot de moltes coses que són insidiosament destructives a la nostra societat contemporània. La secularització de la cultura, el ritme frenètic de la vida, les pressions de la competència, la seducció del consumisme… aquestes i altres influències modelen la nostra manera de viure. Fins i tot, la qualitat de les nostres relacions més precioses es posa sovint en perill. Ens atrau a viure superficialment, a la superfície de les coses, perdent el contacte amb el nostre jo més profund i autèntic.
Extret de Sacred Space The Companion By The Irish Jesuits (pp.14-15)
Llegeix més
Reflexió i aprenentatge
El filòsof Sòcrates va parlar de viure reflexivament. Això li va comportar problemes. És més fàcil seguir la corrent i no fer onades. Tanmateix, sense reflexió, no creixem. Ignasi de Loiola proposa la reflexió com a forma de vida. Aprendre de l’experiència era essencial per a ell, però aplicar aquest aprenentatge era encara més important. Sense reflexió no hi ha camí cap endavant. Ens quedem atrapats en una rutina. Ens quedem atrapats en una visió del món rígida, tant personalment com comunitàriament, que inspira decisions pobres que ens afecten negativament a nosaltres mateixos i al nostre món. Tard o d’hora ens quedem atrapats en els nostres camins, incapaços d’adaptar-nos al canvi. Ignasi ens ha donat estratègies útils per a una reflexió estructurada per cobrir tots els àmbits de la vida. Per a Ignasi, l’eslògan cartesià “penso, per tant sóc” podria adaptar-se millor a “Aprenc, per tant sóc”.
Extret de Reimagining Religion: A Jesuit Vision de Jim Maher SJ (pàg. 12)
Llegeix més