Lluc 12:54-59 BCI
54I deia també a la gent:
—Quan veieu pujar un núvol cap a ponent, de seguida dieu: “Ve pluja”, * i la pluja arriba. 55I quan bufa el vent de migjorn, dieu: “Farà calor”, i en fa. 56Hipòcrites! Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, ¿i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?
57»Per què no discerniu vosaltres mateixos allò que és just? 58Mentre vas a presentar-te al magistrat amb el qui et vol denunciar, procura d’arribar a un acord amb ell, no sigui cas que et porti per força davant el jutge, i el jutge et posi en mans de l’oficial, i l’oficial et tanqui a la presó. 59T’asseguro que, un cop allà, no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 12:54-59 BCI
Inspiració - 2025-10-24 Pregària diària
El món modern és una conspiració contra qualsevol tipus de vida interior.
Ràdio, televisió, pantalla, tot capta constantment la nostra atenció. Entretenir és distreure algú d’alguna cosa, i aquesta cosa pot ser precisament l’essencial.
Jesús es queixa que sabem interpretar molt bé els signes externs, però que ens costa molt comprendre els moviments del nostre cor.
Molta gent es deixa modelar pel seu entorn. Encara no ha començat a existir veritablement.
Simplement es tracta de trobar els mitjans per a ser; de construir-se un mateix, com a ésser humà, estant present en la realitat.
Són necessaris els temps de silenci i solitud. És allà on puc ser present a mi mateix, als altres, a Déu, i així existir de veritat.
Aquests temps de silenci i solitud són tan necessaris com l’oxigen que respiro.
Són els moments que trobo Déu; així anem de la creació al Creador.
Ramon Ribas sj