Lluc 4:16-30 BCI
16I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s’aixecà a llegir. 17Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà * i va trobar el passatge on hi ha escrit:
18L’Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m’ha ungit.
M’ha enviat a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,19a proclamar l’any de gràcia del Senyor.
20Després plegà el volum, el retornà al responsable del culte de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. 21Aleshores començà dient-los:
—Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar. 22Tothom l’aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien:
—¿No és fill de Josep, aquest? 23Ell els digué:
—Ben segur que m’aplicareu aquella dita: “Metge, cura’t a tu mateix!” “Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.” * 24I afegí:
—En veritat us dic que cap profeta no és ben rebut al seu poble. 25Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, 26però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. 27 I en temps del profeta Eliseu, hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria. 28En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació; 29es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo. 30Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 4:16-30 BCI
Inspiració - 2025-09-01 Pregària diària
Havent passat per l’experiència del bateig (“Déu m’ha agafat per dintre, del tot, com a Fill seu”) i del desert (“el seu Esperit en mi m’ajuda a discernir i complir la seva voluntat”), Jesús es presenta a la sinagoga del seu poble, on dona a conèixer què vol fer de la seva vida i el sentit d’això que vol fer. Ve a manifestar més o menys això:
+ em sento habitat i estimat per Déu Pare: “el seu Esperit és el qui em mou”;
+ em mena a anunciar una notícia bona, davant de tantes notícies repressives (polítiques, socials, religioses): Déu és bo i és molt a prop nostre: no és llunyà sinó proper;
+ a més a més Déu Pare és a favor nostre, no ve a castigar ni a amargar-nos l’existència, sinó a promoure llibertat i alliberament, VIDA PLENA;
+ jo em vull dedicar a donar a conèixer això que he experimentat amb signes, gestos, paraules; amb tot el que soc.
Aquesta proposta de Jesús genera tensió entre les persones. Hi ha qui queda admirat tot considerant la seva veritable autoritat. Hi ha qui hi veu un engany: “Aquest Jesús és massa vulgar per a ser portador d’un anunci tan trasbalsador.”
Carles Marcet sj