Lluc 6:39-45 BCI
39Els digué encara una paràbola:
—¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al clot? 40El deixeble no és més que el mestre; però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre. 41Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? 42Com li pots dir: “Germà, deixa’m que et tregui la brossa de l’ull”, si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà.
43»No hi ha cap arbre bo que doni fruit dolent ni cap arbre dolent que doni fruit bo. 44Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es verema raïm de les bardisses. 45L’home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l’home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 6:39-45 BCI
Inspiració - 2025-03-02 Pregària diària
Jesús comença amb una imatge potent: un cec guiant un altre cec. Vol ser un advertiment sobre el perill de seguir lideratges espirituals i de tota mena sense un bon discerniment. Això ens planteja la necessitat de ser cautelosos en triar qui escoltem en la nostra vida i per qui ens deixem guiar, qüestió molt actual si som presents en les xarxes socials. A més, ens recorda la importància de la humilitat, la idea que en el seguiment de Jesús sempre som aprenents i que ens cal una autocrítica constant.
La paràbola sobre la palla a l’ull aliè i la biga en el propi és una poderosa metàfora sobre la hipocresia. En la nostra vida diària ens és més fàcil fixar-nos en els defectes dels altres que en les nostres limitacions. Jesús ens exhorta a examinar primer les nostres pròpies accions i actituds i a canviar les que calgui abans de jutjar ningú, i ens encoratja a ser més comprensius amb els altres.
L’analogia dels arbres i els seus fruits ens il·lustra sobre com les nostres accions revelen la nostra veritable naturalesa. Aplicat a la nostra vida, això suposa que hem de prestar atenció als resultats de les nostres decisions i comportaments. Les bones accions són fruit d’un cor bondadós, mentre que les males accions revelen que dins nostre hi ha aspectes que necessiten un canvi.
Jesús posa l’accent en la connexió entre les nostres paraules i el nostre cor, i ens convida a ser conscients del nostre discurs diari, ja que reflecteix els nostres pensaments i els nostres sentiments més profunds. Conrear pensaments positius i bondadosos es reflectirà en paraules que construeixen, tenen cura dels altres i els animen.
Amadeu Bonet
Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió per imprimir: https://lc.cx/N9ecN9