Matthew 22:1-14 BCI
1Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué: 2—Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava les noces del seu fill. 3Va enviar els seus servents a cridar els convidats, però ells no s’hi volgueren presentar. 4Llavors envià uns altres servents a dir-los:
»—Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces! 5»Però ells no en feren cas i se’n van anar, l’un al seu camp, l’altre al seu negoci; 6i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. 7El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. 8Llavors va dir als seus servents:
»—El banquet de noces és a punt, però els convidats no n’eren dignes; 9aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu. 10»Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; * i la sala del banquet s’omplí de convidats.
11»Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s’adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, 12i li digué:
»—Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces?
»Però ell va callar. 13Llavors el rei digué als qui servien:
»—Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 14»Perquè molts són cridats, però pocs són escollits.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Matthew 22:1-14 BCI
Inspiració - 2025-08-21 Pregària diària
El banquet del Regne està preparat. Déu vol que els convidats, aquells que, presumiblement, viuen més de prop la fe, gaudeixin de la festa.
Paradoxalment el banquet és rebutjat pels convidats. I és que a cops capgirem l’escala de valors i els nostres criteris i decisions acaben per no ser el que Déu desitja de nosaltres.
Però la festa s’ha de celebrar de totes passades. I comencen a entrar en escena els indignes, potser tu i jo. Els que no tenen o no tenim mèrits. Els qui perceben o percebem la invitació com a pura gratuïtat.
Respondre a aquest do de Déu, a aquest regal immerescut, es fa vestint-se de festa. És a dir, amb la conversió com a resposta a la iniciativa amorosa de Déu.
Demanem al Senyor de comprendre què vol dir do, regal, gratuïtat.
Xavier Rodríguez sj