Què és el que vols?
La pregunta «Què vols?» és una de les que Jesús fa sovint en els Evangelis. La manera com la gent respon a aquesta pregunta revela quines són les seves prioritats. Quan Jesús va fer la pregunta al cec, va respondre: «Que hi vegi». Quan Jesús va fer la pregunta als deixebles de Joan Baptista al principi de l’Evangeli de Joan, van respondre: «On us allotgeu?». En tots dos casos, Jesús va poder respondre a la resposta donada a la seva pregunta. Quan va fer la mateixa pregunta a la mare de dos dels dotze, Jaume i Joan, Jesús no va poder respondre al que li va contestar. La resposta donada per la mare va revelar que la seva prioritat era que els seus fills tinguessin posicions d’estatus i honor en el regne de Jesús. Això era malinterpretar la naturalesa del Regne que Jesús va venir a proclamar. Va ser en el moment que Jesús no tenia cap estatus i honor, ja que penjava d’una creu romana, que va ser proclamat públicament rei. Això es va fer en burla, però, irònicament, proclamava una veritat. Jesús va revelar el Regne d’amor de Déu més plenament en aquell moment de més vergonya i humiliació. Jaume, Joan i els altres deixebles havien de saber que s’apuntaven a un regne que no tenia cap relació amb els regnes d’aquest món. Jesús no es trobava entre els “governants” i els “grans homes” que “dominen” sobre els seus súbdits i “fan sentir la seva autoritat”. La seva autoritat no es manifestava en el fet de ser servit, sinó en el servei amorós i abnegat dels altres. El mateix passa amb tots els que serien els seus deixebles. L’obra de Jesús avui continua sent portar el Regne de Déu a la terra, no construir un altre regne terrenal.
Martin Hogan, The Word is a Lamp on my Path
Llegeix més
Els buscadors
Els Reis Mags probablement eren astrònoms i filòsofs de la regió de Pèrsia, però el més important de tot és que eren buscadors. Miraven el cel a la recerca de signes astronòmics que prediguessin el naixement d’un líder poderós. Estaven desperts als signes dels temps. No coneixem detalls de la seva afiliació religiosa i realment no importa, perquè aquesta història dels Reis Mags és la història de persones de totes les cultures, tots els països i totes les religions que fan un viatge a la recerca de Déu.
L’arribada dels Reis Mags a Betlem és un moment de gran alegria i gràcia, ja que «en entrar a la casa, van veure el nen amb Maria, la seva mare; i s’agenollaren i li van retre homenatge». Déu es troba en els espais senzills. Tinguem el coratge d’assumir el risc i sortir de les nostres zones de confort a la recerca de Jesús, tal com van fer els Reis Mags. No tenien ni idea del que els esperava, però l’evangeli parla de la seva delícia i alegria quan van arribar a aquell lloc.
Tríona Doherty i Jane Mellett, The Deep End: A Journey with the Gospels in the Year of Luke
Fem del nostre cor un bressol per a Jesús
Mentre celebrem el Nadal, se’ns demana que obrim el cor, que en fem un bressol, un lloc per a acollir i trobar Jesús. Què vol dir això? Quan escoltem la història del Nadal avui, quin efecte té en nosaltres?
Potser som com els pastors, plens d’alegria. Potser ens identifiquem amb Maria, tot intentant encara entendre què significa tot plegat. Hi ha lloc per a totes dues coses. Hi ha una profunditat i una intimitat en la comprensió de Jesús per part de Maria, mentre que els pastors potser només n’han gratat la superfície. La nostra fe i la nostra relació amb Déu passen per estacions. Els alts i baixos de la vida ens poden sorprendre, i potser ens trobem mirant les coses d’una manera diferent. Quan s’acaba la ràfega de l’Advent, el Nadal té una manera d’aturar-nos en sec, donant-nos temps per a descansar amb meravella i donar gràcies per la fidelitat de Déu en la nostra vida. Aquest és un moment per a seure amb Maria mentre ella ho guarda tot al cor i reflexiona.
Tríona Doherty i Jane Mellett, The Deep End: Un viatge amb els Evangelis a l’any de Mateu
Llegeix més
Un misteri
Un text per a pensar i pregar cada dia d’aquesta setmana:
En termes religiosos, diríem que Josep era un home fidel, observant en el pensament i la pràctica religiosa. La visita de l’àngel posa a prova la seva fidelitat a Déu i a Maria. No els decep. Va ser cridat a ser el cuidador de Jesús i Maria i a trobar una nova obertura al misteri de Déu.
Una temptació de la religió és lligar massa les coses. La bona religió està oberta al misteri de la vida; tanmateix, la vida ens desafia i ens interpel·la. La veritable religió està oberta al misteri. Necessitem una Església il·luminada amb la llum de Déu, com ho estava Josep. La seva càrrega es va alleugerir quan es va obrir a Déu, a prendre Maria a casa seva com a esposa, independentment del que pensessin els altres. Aquesta és l’anunciació a Josep: la paraula de Déu de l’àngel a Josep en un somni. Va obrir un canvi enorme i un nou significat en la seva vida. Acceptem aquesta paraula com a part central de la nostra vida, i la propera vegada que ens trobem amb la paraula, es farà carn.
Donal Neary SJ, Reflexions sobre l’Evangeli per als diumenges de l’any A
Llegeix més
Un canvi de cor
No és casualitat que trobem Joan Baptista i el seu missatge desafiant durant l’Advent. No és casualitat que trobem Joan Baptista i el seu missatge desafiador durant l’Advent. La seva crida al penediment potser no ens emociona, ja que aquestes setmanes estem en un estat d’ànim més festiu, però “penedir-se” significa literalment “donar la volta” o “tornar” (metanoia). No vol dir que ens omplim de culpa; més aviat és una invitació a la transformació, a allunyar-nos del que no ens dóna vida i a abraçar allò que ens ajuda a viure una vida plena i més equilibrada. D’aquesta manera, creem un espai per a acollir la gràcia i l’amor de Crist
per Nadal, i tornem a ser conscients de la seva presència amorosa al nostre cor i al món que ens envolta. Això és alliberador i ens permet comprometre’ns amb l’amor i el naixement de Déu dins nostre. Com ens preparem en aquestes setmanes és important i pot conduir a moltes benediccions. Avui, Joan convida les persones que s’han reunit, i a nosaltres, a un canvi de cor.
Tríona Doherty and Jane Mellett, The Deep End: A Journey with the Gospels in the Year of Matthew
Llegeix més
El portador de Déu
Amb el temps, les nostres imatges de Maria s’han anat higienitzant una mica, en part a causa de les percepcions culturals del paper de les dones, però també a causa de la llarga correlació en la tradició de l’Església entre “santedat” i “puresa” per a les dones. Tornem a les arrels de Maria, a la seva aparició primerenca com la jove valenta, decisiva, sense alè i emocionada que va córrer a casa d’Elisabet, embarassada de la promesa de Déu, embarassada d’alegria, portant la Paraula de Déu i transmetent-la. Molts de nosaltres tenim una devoció particular a Maria. L’Advent és un temps ideal per a reflexionar sobre el que Maria ens pot ensenyar sobre ser deixebles i “portadors de Déu” (Theotokos). Déu ens demana a cadascun de nosaltres que siguem portadors del seu amor i de la seva Paraula. El nostre repte és crear un espai per a Déu en tota la nostra experiència humana, en la nostra alegria i en el nostre trencament. Seguim les passes de la primera evangelista, Maria. Escoltem també les experiències de les dones de la nostra Església i societat que, a través de la seva força i entusiasme, continuen la tasca de portar Crist al món.
Tríona Doherty and Jane Mellett, The Deep End: A Journey with the Gospels in the Year of Luke
L’ànima endreçada
En aquest temps d’Advent estem cridats a adonar-nos que l’ànima endreçada, com la casa endreçada, requereix esforç. No està endreçada per casualitat. Si realment volem que el Senyor vingui i s’hi quedi una estona, hem de preparar el camí. Es tracta de posar ordre a la casa, a l’ànima. En algun lloc i d’alguna manera, necessitem tornar a sentir les paraules del centurió i adonar-nos que les seves paraules també són nostres: “Senyor, no sóc digne que entris a casa meva”. Per a fer-ho, necessitem un pla d’acció, una mena de full de ruta, que ens guiï en el camí.
El sagrament de la Reconciliació proporciona part d’aquesta guia. Les seves coordenades ja són allà per a nosaltres, i el moviment inicial es podria trobar a “Beneïu-me, Pare, perquè he pecat”.
Vincent Sherlock, Let Advent be Advent
Llegeix més
El bé comú
En una cultura individualista, potser més que mai, necessitem aprendre la lliçó que ens mostra Crist Rei. Som guardians del nostre germà i de la nostra germana. “Vivim a l’ombra els uns dels altres”, com diu un proverbi irlandès. Tot i que la independència està bé, la interdependència és el bé més gran: un cor bondadós i una mà oberta. La situació dels refugiats de guerra ha estat àmpliament documentada, però hi ha hagut i hi ha veus inquietants que s’hi oposen. En les ruïnes irlandeses diu sobre l’hospitalitat:
Vam veure un estrany ahir,
vam posar menjar al lloc de menjar,
beguda al lloc de beure,
música al lloc d’escoltar.
I amb el nom sagrat del Déu u i tri,
vam ser beneïts, i la nostra casa,
el nostre bestiar i els nostres estimats.
Tal com diu l’alosa en el seu cant:
Molt sovint, molt sovint, molt sovint va Crist
amb la figura de l’estrany.
No és només a Irlanda, és clar, perquè moltes cultures saben instintivament que necessitem honorar el cor de l’estranger; necessitem reconèixer com s’assembla a nosaltres; necessitem recordar la humanitat de cadascuna de les persones. Donar la benvinguda a l’estranger ens beneeix a nosaltres mateixos tant com ajuda el destinatari de la nostra hospitalitat.
En la família de Déu no hi ha estrangers, només parents, com podríem dir. La germanor és el somni de Déu fet realitat. És imaginar un cercle de compassió i després imaginar que ningú no queda fora d’aquest cercle. Perquè tot el que fem amb amor té un valor etern.
Avui Crist Rei ens diu: “El que feu als altres, m’ho feu a mi”.
Tom Cox, The Sacred Heart Messenger, novembre 2023
Llegeix més
Déu ens abraça a tots
Crist ha ressuscitat en nosaltres. De vegades estem massa ocupats fent coses per a veure aquesta veritat. Però quan ho fem, quan ens adonem que Déu realment és en totes les coses i ens abraça a cadascun de nosaltres, aleshores canviem la nostra actitud i disposició. Desitgem posar-nos a disposició d’aquest Déu d’amor i compassió. Desitgem manifestar la voluntat de Déu.
Així, les nostres mans deixen de fer per fer, i es posen a disposició del somni de Déu. Permetem que l’Esperit de Déu actuï a través de les nostres mans —del nostre mateix cos— amb humilitat i paciència, mentre discernim el nostre lloc únic en el somni de Déu. Les nostres mans aprenen a fer la feina del Senyor a mesura que entrem més profundament en el misteri del mateix Déu.
Eric Clayton, The Sacred Heart Messenger, setembre 2023
El viatge de la nostra vida
Tots nosaltres arribarem finalment al final del nostre viatge aquí a la terra. Per als cristians, la creença és que la vida canvia però no s’acaba. Tots som en camí, i molts de nosaltres experimentarem la pèrdua. Tenim esperança en Crist, però això no vol dir negar que efectivament plorarem el nostre ésser estimat i sentirem el cor trencat.
Mai no es pot substituir una persona que ha mort, perquè tots som únics. Descobrirem nous amors, però no oblidarem, ni hauríem d’oblidar. Potser el pla de Déu és crear una unitat entre les persones —“Que siguin u com tu i jo, Pare, som u”. Quan perdem algú estimat, podem consolar-nos mútuament com Jesús ens va ensenyar, però no crec que mai volgués dir que una persona pogués substituir-ne una altra.
El teu ésser estimat deixarà molts records preuats. Potser tenia algun ritual propi, i podem celebrar la seva vida repetint-lo. També podem fer alguna cosa en la seva memòria, com plantar un arbre o dedicar-li un llibre. Aquest escrit està dedicat a la meva mare tan estimada, que va morir recentment. Sóc afortunada de tenir el suport dels amics i de la família, però la trobo molt a faltar. Ningú no substituirà mai el teu ésser estimat. Però l’amor no pot desaparèixer, i l’amor no pot morir.
Mary Hunt, The Sacred Heart Messenger, novembre 2023
Llegeix més