«Vés ara a Betlem»
El Nadal es descriu sovint com una època «màgica»: trobades festives, cançons i pel·lícules, l’emoció de les cares del matí de Nadal, les tradicions que portem amb nosaltres des de la infància, tot això evoca fortes emocions. Però hi ha una cosa que transcendeix tot això: la història familiar dels pastors.
Uns dos mil anys més tard, les nostres pròpies rutines diàries són desplaçades per l’arribada del Nadal i aquesta «bona notícia de gran alegria» (Lluc 2:10). Com els pastors, estem convidats a sortir del nostre dia a dia amb els seus reptes i preocupacions, i «anar ara a Betlem»; trobar el nen Jesús al pessebre amb tota la seva novetat i vulnerabilitat humana. Vivim en un món que es pot sentir cada cop més incert, fosc i aterridor. No ens podem escapar de les notícies diàries de guerra, fam, tiroteigs massius, atacs d’odi a les minories, notícies preocupants sobre el nostre clima i el nostre planeta. És important estar compromesos, però l’allau de males notícies ens pot fer sentir ansiosos pel futur i per la nostra pròpia seguretat i la dels que estimem. Aquest dia de Nadal tenim l’oportunitat, com els pastors, de sortir de la nostra rutina i visitar el pessebre de Nadal. Aquesta escena encara té el poder d’emocionar-nos i sorprendre’ns. Portem a sobre les nostres preocupacions i angoixes, i potser les podem deixar una estona, mentre, com Maria, reflexionem profundament i guardem dins nostre aquest misteri de Déu. El món encara hi serà per a tornar-hi, com van fer els pastors, amb una nova perspectiva i una esperança renovada.
Extret de The Deep End: A Journey with the Sunday Gospels in the Year of Mark de Tríona Doherty i Jane Mellett
Llegeix més
En comunió amb la natura
Durant aquesta època de l’any, noto que em retiro del ritme trepidant del món per buscar un moment tranquil per a la reflexió. La natura és part integrant de la meva vida espiritual diària. Dins l’espai sagrat del món natural, sento profundament el que significa formar part de la xarxa de la vida: pertànyer a una consciència còsmica més gran.
Per a mi, la meva connexió íntima amb Déu en la natura és l’Esperit Sant en acció. Fa temps que tinc una connexió forta amb tots els éssers vius del planeta. El meu desig de viure d’una manera més sostenible i conscient és la manera com responc a la crida de Laudato Si’ de fer una conversió ecològica.
Un enfocament de l’espiritualitat basat en la natura podria contenir la solució als nostres sentiments d’alienació i desconnexió de l’Església, la nostra comunitat global i fins i tot el nostre paper en l’actual crisi global del canvi climàtic. Com que volem restablir aquesta connexió per a superar les actuals crisis socioecològiques que amenacen la nostra supervivència com a espècie al planeta, també aprofundim en la nostra pròpia fe. Tal com va observar Thomas Berry amb prudència: «El destí dels humans no es pot separar del destí de la terra».
Extret de The Sacred Heart Messenger, desembre de 2021
Llegeix més
Preparant-nos per a l’Advent
De la mateixa manera que no som mai conscients de l’aire, com que la presència de Déu sempre està al nostre voltant, no ens n’adonem mai. El camí de la fe és un do d’un Déu amorós que fa el primer pas i espera amb paciència, en silenci, gairebé tímidament la resposta humana. La vida és una vocació, una crida a buscar aquest Déu tímid.
L’Advent és un temps per a recordar les moltes contradiccions que hi ha al cor de la nostra fe. Aquesta presència més poderosa va optar per manifestar-se en la impotència.
Mentre ens preparem per a celebrar el moment en què la Paraula es va fer carn, la nostra fe necessita aprofundiment. És una fe que accepta amb sinceritat la foscor que envolta la recerca de més llum. En conseqüència, l’Advent és un temps d’adoració amorosa, un veritable acte d’esperança sobrenatural i de lliurament amorós a aquest Déu tímid.
Aquest Déu tímid ens recorda durant aquest Advent que la vida és de relacions, no de coses. L’alegria més gran prové de les bones relacions: la pena i el sofriment més grans no provenen de la pèrdua de la feina o de la propietat, sinó de les relacions trencades i traïdes. Totes les relacions d’amor estan arrelades en l’amor que aquest Déu tímid té per tots nosaltres.
Extret de Let Advent be Advent de Vincent Sherlock
Llegeix més
Trobar Déu en totes les coses
Avui, en el nostre món divers, tots arribem a la fe des de diferents llocs i des de diferents orígens. La fe en Crist és com el gran igualador. L’oració és una de les disciplines espirituals que tots hem d’aprendre. Podem fer diverses preguntes sobre l’oració: Com es diu una pregària? Què és una pregària personal? Com puc fer créixer la meva vida de pregària?
Trobar Déu en totes les coses és integral de la cosmovisió ignasiana. «El món està carregat de la grandesa de Déu» (Gerard Manley Hopkins). Aquest Déu és present en la nostra vida, «treballant per nosaltres» en totes les coses; es pot descobrir, a través de la fe, en tots els esdeveniments naturals i humans, en el conjunt de la història i, sobretot, en l’experiència viscuda de cada persona individual.
Extret de The Sacred Heart Messenger revista juny 2022, Sunny Jacob SJ
Llegeix més
Foscor i llum
Senyor, la consciència del teu amor es pot escapar del meu cor tan fàcilment… Sempre que hi ha un desastre, començo a dubtar-ne. La meva petita ment comença a girar i pregunto: «Com em pots fer això?» o «Com pots deixar que això passi a algú altre?». El costat fosc de les coses pot eclipsar la llum tan ràpidament. Dic –disculpa’m per això!–: «On dimonis has anat?». Els meus dimonis tenen llavors un dia de camp.
Permet que em fixi en la teva manera de fer les coses. Al principi, ens dius, la foscor s’estenia sobre la faç de la terra i llavors, en la primera de les teves obres, vas crear la llum. Per què vas deixar que la foscor tingués el seu lloc; per què no la vas esborrar? Però la llum i la foscor tenen el seu lloc en el teu esquema de coses. Això m’ajuda! Em sorprèn menys la foscor que hi ha al voltant i em centra en el fet que la llum tornarà. No hauria d’esperar un món sense una mica de foscor. Com que vens al món com a llum divina, la foscor retrocedeix i no la pot eclipsar. Hauria de centrar-me en tu com a llum, mantenint la foscor a ratlla, tractant amb recursos el sofriment i el mal. En un altre món, la llum perpètua ens il·luminarà a tots, però de moment ajuda’m a viure jo mateix a la llum i a lluitar contra la foscor com tu. Al cap i a la fi soc infinitament estimat i necessites que sigui “la llum del món”. Puc creure que la resistència pacient il·lumina allò que és fosc des de dins. Així va ser al Calvari i també pot ser en la meva vida.
Extret de I Am Infinitely Loved per Brian Grogan SJ
Llegeix més
Responent al crit de la terra
Les nostres pantalles són plenes d’imatges aterridores sobre el canvi climàtic, que cada cop s’anomena més crisi climàtica, o fins i tot catàstrofe climàtica. Aquesta crisi no és una cosa que està passant en altres parts del món; és una cosa que passa al món, i només hi ha un món. El planeta que compartim no és només la nostra «llar comuna»; és la nostra única casa. No hi ha un Planeta B.
El nostre futur i el futur del planeta depenen d’assumir la nostra responsabilitat tant a escala global com local. La conversió i la fe, responent al crit de la terra i al clam aliat dels pobres, exigeixen canvis significatius en la nostra manera de viure, en el nostre estil de vida. Canviar la nostra manera de viure mereix anomenar-se conversió, ja que la conversió real no és només un canvi de pràctica, sinó que requereix un canvi de cor, una transformació des de dins. El canvi des de dins només es pot produir de manera sostinguda quan es nodreix d’Aquell que viu dins de cada persona. Trobar-se amb el Senyor en la Paraula de Déu, en la vida de l’Església i els uns en els altres és l’aliment que transforma la nostra vida. És allà on descobrim les arrels de la conversió ecològica.
Extret de The Sacred Heart Messenger, març 2022, Arquebisbe Dermot Farrell
Llegeix més
Un bon moment per a pregar
Quan és un bon moment per a pregar? En els Evangelis, aprenem que Jesús pregava al matí i a la nit. Es va llevar de bon matí per pregar (Marc 1:35). Abans d’escollir els apòstols va passar tota la nit en pregària (Lluc 6:12). Però a més de pregar a l’inici del dia i durant la nit, Jesús va estar en comunió amb el Pare durant tot el dia. És a dir, tot i que escollia determinats moments per a la pregària formal, la seva pregària era, de fet, contínua. Estava banyat en una constant consciència del Pare. Estava totalment en sintonia amb el Pare; tant és així, que el Pare parlava sempre a través d’ell. Jesús ho va dir d’aquesta manera: «Perquè jo no he parlat pel meu compte; el Pare mateix que m’ha enviat, m’ha manat què havia de dir i de predicar». (Joan 12:49).
Seria fantàstic si poguéssiu fer vostre l’objectiu final d’imitar Jesús i de «pregar contínuament» (1 Tessalonicencs 5:17). Podeu començar imitant el ritme de pregària formal de Jesús i assegurant-vos de pregar tant al matí com al vespre.
Extret de The Mindful Our Father per Thomas Casey SJ
Llegeix més
Sóc estimat
Benvolgut Senyor, recentment he llegit d’algú que pensava que els perfils d’altres persones estaven dibuixats en negre fort o en color amb retoladors màgics, però el seu només estava dibuixat amb un llapis lleuger. De vegades em sento com aquella dona, gairebé invisible, sense importància. Potser això va amb la vellesa! Els psicòlegs ens diuen que per a ser realment vius cal la mirada amorosa d’algú altre; si no, no podrem florir mai al màxim del nostre potencial. Sé que feu tot el possible per a oferir a tothom bons pares; són una gran benedicció per a un nen, però, per descomptat, això no sempre passa. També ens envieu bons avis, familiars, amics que ens ajuden a creure que valem la pena. Són acompanyants de la teva cura amorosa. Vols que rebem el teu gran regal, la convicció que estem bé, que som estimats i que importem.
Que la teva paraula avui em convenci que soc bo, bona, que valc la pena, que soc estimable i una meravella; que soc el teu estimat, la teva estimada, la teva creació única, la nineta dels teus ulls. Que pugui creure que, passi el que passi, m’estimes infinitament, que m’abraces amb tendresa i vius dins meu i que tens somnis per a mi que van molt més enllà dels meus. Per a tu, sempre seré important! La meva identitat essencial és que soc el teu estimat, la teva estimada! Ets, per dir-ho així, part del meu ADN.
Extret de I Am Infinitely Loved per Brian Grogan SJ
Llegeix més
Amor relacional
Vivim en una època fascinada per la identitat. Hi ha un debat constant sobre la identitat de gènere.
Entendre qui som és una necessitat humana profunda i saludable. Molta gent no es troba a casa amb la seva pròpia pell i l’aplicació d’etiquetes pot ser profundament inútil. Tot això sembla un treball interior seriós, i ho és! Però el cristià creu que ens hem de girar cap enfora, no mirar cap endins en el jo. En l’era del selfie, això és tot un repte.
Partim d’una creença bàsica que cada ésser humà és fet a imatge de Déu; en aquest cas, un Déu relacional que és Pare, Fill i Esperit Sant (Trinitat). Al cor mateix de Déu hi ha relacions mútues entre tots tres. Pel que recullo, la neurociència també sosté que el cervell és profundament social. El cervell dels nadons pren forma quan senten i experimenten una interacció amorosa. Són gent petita intensament social. El seu viatge cap a l’autodescobriment es fa sempre en companyia dels altres. Sovint escoltem gent parlant de “la meva altra meitat”, o d’algú que és o va ser “una part de mi”. La manera de parlar de l’amor és sempre relacional. Inconscientment fem servir el llenguatge de la Trinitat; sentim que algú altre ens fa complets. Dues persones juntes són exclusives, però n’hi afegim una tercera, resulta en amor i què tenim? Una comunitat, una comunió d’amor inclusiva. Tindràs molts flaixos de la Trinitat en la teva vida…, només hi has d’estar obert.
Extret de The Sacred Heart Messenger, December 2021, Tom Cox
Llegeix més
El consol de saber que Déu és a prop
Vaig conèixer un home que va lluitar contra el càncer fins al final. Va prendre tota mena de cures possibles. A tots ens havien dit que no funcionaria. En conec un altre que es va obrir a tot i que ni tan sols faria quimio. Són diferents enfocaments del patiment. Un va lluitar i l’altre va acceptar. Els vaig admirar tots dos.
Molta gent va a l’hospital preguntant-se sobre la seva malaltia i li preocupa que la mort estigui a prop. Això forma part de la vida. Pel que fa a Jesús: és un moment espantós, confús i, de vegades, ens apropa més a la fe. Podem transformar el nostre dolor en patiment i trobar-hi grans gràcies. Hi ha el repte de trobar-hi una nova vida. El dolor es converteix en patiment. Jesús no vol el calze del jardí, però permet que esdevingui plenament part d’ell mateix perquè la seva força interior sigui gran! No és un enfocament simplista, sinó que vol dir acceptar la foscor en la vida.
Jesús va trobar en la seva passió que Déu Pare és a prop. Aquest pot ser el nostre camí i ho podem trobar ajudant-nos els uns als altres. Podem ajudar les persones en moments de patiment, escoltant, estant presents. Això ho trobem en el nostre cor, no en els llibres. Ens trobem que podem créixer a través del sofriment i un bon dia ens adonem que la pau envaeix l’ànima o que hi ha una llum brillant en la foscor.
Extret de Gospel Reflections for Sundays of Year B de Donal Neary SJ
Llegeix més