Agraïm els nostres recursos alimentaris.
Malbaratem molt menjar.
Comprem massa.
Ens fascinen gangues com ara “3 pel preu de 2”.
El papa Francesc sobre el malbaratament d’aliments:
«Els nostres avis solien vetllar per no llençar les restes de menjar. El consumisme ens ha acostumat a malgastar menjar diàriament i no som capaços de veure el seu valor real… Llençar menjar és com robar de la taula dels pobres i famolencs: al voltant d’1.300 milions de tones mètriques (1.430 milions de tones) d’aliments, o un terç del que es produeix per al consum humà, es perden o es malgasten cada any, segons l’agència d’alimentació de les Nacions Unides».
Com Jesús, el papa Francesc va utilitzar un llenguatge dramàtic per a expressar una qüestió. Ens va recordar alguna cosa que no volem sentir. Quan malbaratem menjar, faltem al respecte al que la terra ens dona. Tenir cura de la terra no tan sols és qüestió d’ecologisme; també es tracta de garantir la distribució equitativa dels recursos de la terra i d’estar agraïts a la terra pel que ens dona.
Donal Neary SJ, The Sacred Heart Messenger, setembre 2022
Llegeix més
Compartir i cuidar la nostra llar comuna
Val la pena explorar les riqueses del terme escollit pel Papa per a la Mare Terra, la nostra llar comuna. La paraula “llar” desperta en nosaltres un món de records i emocions. Si heu tingut una infància feliç, la llar és el lloc pel qual sentiu l’afecte més gran: combina bones relacions amb les particularitats del lloc on vau començar la vostra vida. Com diu Elvis Presley, la llar és on és el cor. Això ressona amb la dita: “Calen mans per a construir una casa, però només els cors poden construir una llar”.
El Papa diu:
La nostra llar comuna és com una germana amb qui compartim la vida, i una mare bonica que ens obre els braços per abraçar-nos. (Laudato Si’, 1)
És difícil imaginar un nom més commovedor per al món que «la nostra llar comuna». «El nostre planeta és una pàtria i la humanitat és un sol poble que viu en una llar comuna» (Laudato Si’, 164).
Hem de redescobrir allò de què gaudien els nostres avantpassats: un profund i amorós sentit de relació amb el planeta Terra i tots els seus habitants. De petits, compartíem el que potser era una petita llar; ara compartim un planeta, i com sant Francesc d’Assís en l’antiguitat, en el nostre temps tenim la tasca de protegir-lo i reparar-lo.
Brian Grogan SJ, Finding God in a Leaf: The Mysticism of Laudato Si’
Llegeix més
Sentir-nos “a casa” amb la Bíblia
Quan estem de dol o en dubte, sabem que podem acudir a la Bíblia amb confiança. Quan ens dirigim a la Bíblia, a versets concrets, de fet fem el nostre propi mapa personal de les habitacions on ens sentim com a casa amb Déu i amb nosaltres mateixos. Aquestes habitacions es converteixen en la nostra llar. Podem visitar-les quan comencem el dia o fer-hi una pausa tranquil·la al vespre. Aquests versos es converteixen en llocs on arrelem i creixem, com l’arbre fructífer del primer salm, “les fulles del qual no es marceixen mai”.
La Bíblia i els evangelis ens recorden que no tornem mai a casa sols! La paraula de Déu és una invitació a participar en una conversa, sigui verbal o silenciosa. Sovint, aquesta conversa ens portarà a la variada companyia de les persones de les històries bíbliques.
Sentir-nos a casa en la paraula de Déu ens permet la solitud quan la necessitem. També ens ofereix la companyia interessant de persones que ens poden consolar quan estem pertorbats i molestar-nos quan estem massa còmodes.
Alan Hilliard, The Sacred Heart Messenger
Llegeix més
Trobar la felicitat a través de l’espiritualitat
Els éssers humans desitgen la felicitat. De vegades la busquem en llocs equivocats i acabem sentint-nos més infeliços que quan vam començar-la a buscar. De vegades és aquesta elecció irreflexiva la que genera més infelicitat personal i comunitària. ‘Aquesta droga recreativa no em farà cap mal. Només és una mica de diversió’. ‘Estic bé, conduiré’. L’experiència humana confirma que som més feliços quan exercim la compassió i la generositat en la varietat de circumstàncies ordinàries de la vida, a través de tots aquells “petits actes sense nom, oblidats, / de bondat i d’amor” (William Wordsworth, ‘Tintern Abbey’) que solen omplir la major part del nostre dia. L’atenció als altres fomenta la satisfacció i la pau, que al seu torn ens enforteix per a acollir les alegries i suportar les càrregues del dolor. Els estímuls irresponsables de vegades passen per felicitat. Tanmateix, solen ser superficials i transitoris, deixant una resplendor buida. La felicitat és la pau i la satisfacció que ens ajuda a mantenir el rumb d’una manera responsable. Els sentiments superficials d’eufòria passen ràpidament. Desenvolupar una espiritualitat sana ens ajudarà a trobar una pau duradora, perquè el camí cap a la pau prové de la vida reflexiva i de l’aprenentatge de l’experiència de què significa realment ser una persona autèntica. Si no hi ha un patró d’almenys una reflexió mínima, vivim una vida superficial.
Jim Maher SJ, Reimagining Religion: A Jesuit Vision
Llegeix més
La meravella del nostre univers
Els Reis també es coneixen com a mags, que es pot traduir com a «astrònom, bruixot o visionari». El terme mags es referia a un grup de sacerdots perses o babilonis que estudiaven les estrelles i els planetes per descobrir el significat dels fets còsmics. En els darrers anys, s’han proposat moltes teories per a explicar el fenomen de l’estrella que els Reis van seguir fins a Betlem: des del cometa Halley (que era visible cap al 12 aC), fins a una nova estrella, passant per una alineació entre Júpiter i Saturn. Els científics van aprenent cada cop més sobre l’univers, sobre les estrelles, els planetes i les galàxies. Si aixequéssim la moneda més petita davant d’una secció del cel nocturn, l’àrea que cobreix podria contenir la llum de milions i milions d’estrelles, moltes de les quals ja no existeixen. El 2003-2004, el telescopi Hubble, que està en òrbita al voltant de la Terra, va fer una foto d’aquest tros de cel. El Camp Ultraprofund del Hubble és una imatge d’una petita regió de l’espai en la constel·lació del Forn, que conté unes deu mil galàxies, cadascuna de les quals comprèn cent mil milions d’estrelles com el nostre Sol. La immensitat del nostre univers pot ser massa gran per a nosaltres.
Creiem en un Déu que ho va crear tot, des del moment de la creació, quan va començar el nostre univers. Per als Reis, la meravellosa llum del cel els va conduir a la llum del món, l’esperança de la humanitat. Això s’ha de celebrar.
Tríona Doherty and Jane Mellett, The Deep End: A Journey with the Sunday Gospels in the Year of Mark
Llegeix més
Ser presents els uns pels altres i per a Déu
Sovint em sorprèn la manera com la gent se saluda abans que comenci la missa. És molt evident que la gent s’alegra de veure’s, i si alguns no hi són, d’altres pregunten per ells i es pregunten com estan. La manera com saludem la gent i els donem la benvinguda pot portar-los una benedicció.
En arribar a casa d’Elisabet, a la regió muntanyosa de Judà, Maria, segons ens diuen, va saludar Elisabet i, gràcies a la salutació de Maria, Elisabet va quedar plena de l’Esperit Sant. Seria meravellós si tots poguéssim saludar els altres d’unes maneres que donessin vida a l’Esperit Sant. La salutació de Maria a Elisabet no va ser només una font de benedicció per a ella, sinó que la salutació posterior d’Elisabet a Maria va ser també una font de benedicció per a Maria.
En saludar Maria, Elisabet la declara la més beneïda de totes les dones, per l’infant especial que portava al ventre, i també perquè havia cregut en la promesa que el Senyor li havia fet a través de l’àngel Gabriel.
Aquí va haver-hi una trobada entre dues dones que les va apropar al Senyor. Hi ha un patró per a tots nosaltres. La nostra vocació és ser presents als altres, saludar-los, d’una manera que els apropi al Senyor i creï un espai perquè el Senyor cobri vida més plenament dintre seu.
Martin Hogan, The Word is Near You, on Your Lips and in Your Heart
Llegeix més
Arribar a aquells que pateixen
Una vegada vaig ser l’orgullosa propietària d’un ciclomotor, el meu transport econòmic per a anar a treballar a un hospital de Dublín. Un dia gloriós vaig sortir a treballar com sempre. Aleshores es va obrir el cel i va caure un diluvi sobre l’asfalt sec com un os, una combinació traïdora. Quan vaig entrar en una rotonda important, la moto va derrapar i vaig sortir disparada. Mentre jeia a terra, incapaç de moure’m, es va acostar un cotxe. Dos metges en van baixar, em van examinar i van demanar una ambulància. Em va fer vergonya arribar a urgències del meu lloc de treball i haver d’explicar el que havia passat. Tanmateix, em van tractar amb la màxima cortesia i cura, i vaig presenciar la mateixa compassió estesa a tots els que m’envoltaven. Afortunadament, no havia patit cap lesió greu i em van donar l’alta més tard, aquell mateix dia. I jo agraïda de ser viva.
Uns quants anys més tard, vaig trobar un accident a Londres. Un jove repartidor de pizzes havia caigut de la moto. No parlava anglès i estava clarament angoixat. Vaig intentar consolar-lo mentre esperàvem l’ambulància. Quan els sanitaris van recomanar l’ingrés a l’hospital, es va aixecar i va marxar a tomballons, deixant la moto a la vora de la carretera. Vaig sospitar que podia ser un treballador indocumentat i tenia por de perdre la feina o de ser deportat. Em va fer mal el cor per ell.
Coneixem moltes persones ferides i trencades per experiències dures. Algunes pateixen un gran dolor físic, altres, un núvol fosc de tristesa: el dolor de la pèrdua roba l’alegria a la vida. Les dificultats econòmiques i la turbulència política arrasen la pau mundial. Posem les nostres mans en les mans glorificades de Jesús, perquè, fortificats per la seva gràcia, puguem estendre una mà d’amistat a tots els qui pateixen.
Sr Siobhan O’Keeffe, The Sacred Heart Messenger, gener del 2023
Déu és sempre present
Durant el confinament per la Covid-19 recordo haver visitat una dona gran que vivia sola i que estava connectada a la missa des del portàtil de la seva néta. Tenia dues espelmes enceses a cada costat de la pantalla i unes quantes flors en un gerro “per honrar la presència del Senyor a casa meva i al meu cor”, com em va dir. Em va commoure profundament la seva fe tangible.
Aquest incident em va recordar que la presència del Senyor és al centre de totes les nostres paraules, culte i testimoni. La seva presència és darrere el vel de les nostres ansietats, lluites i sospites. El Senyor és simplement i profundament allà, per a nosaltres i amb nosaltres, tal com va prometre que seria, fins a la fi dels temps. Res de valor no passa en l’Església que no comenci per veure el Senyor entre nosaltres, patint i transformant tots els nostres dilemes humans.
El Senyor ens diu:
“Si no sabeu per què això importa,
busqueu algú que ho sàpiga,
el nen, el pobre, l’oblidat.
Apreneu d’ells.
Aprendreu de mi.
Trobareu una missió per a la vida.
Trobareu descans per a la vostra ànima.
Seieu i mengeu.”
John Cullen, The Sacred Heart Messenger, setembre 2023
Llegeix més
Com preguem
La nostra relació amb Déu implica tota la nostra vida, però troba una expressió particular en l’oració. A mesura que es produeixen canvis en la manera com ens experimentem a nosaltres mateixos, també hi haurà ajustaments en la manera com ens relacionem amb Déu. Una experiència de l’amor de Déu pot conduir a un canvi en la relació amb Déu i, al seu torn, a un canvi en la nostra oració i en el nostre sentit de nosaltres mateixos.
Si la imatge de nosaltres mateixos canvia, també canviarà la nostra imatge de Déu, així com la nostra pregària, i ens relacionarem de manera diferent amb els altres. Tots aquests elements estan interconnectats i s’influeixen mútuament. Adonar-se del que passa en nosaltres facilita el moviment en resposta a l’acció del Senyor. L’oració que és “real” i vinculada a la vida ajudarà a obrir les portes al canvi o ens ajudarà a adonar-nos del que s’interposa en el seu camí. Desviarà el focus principal de nosaltres mateixos i de com hem de ser, o com hauríem de ser en l’oració i en la vida. Cal temps si volem trencar la idea que algun dia “ho faré bé”. Continuem reconeixent la nostra necessitat de Déu, per poder deixar que Déu ens guiï.
Dir oracions no és el mateix que pregar. Amb el temps, els desitjos de Déu poden esdevenir més centrals en la nostra pregària, amb un enfocament cada cop menys centrat en un mateix. Portar els problemes reals de la vida a la pregària implica una obertura al canvi en totes les relacions considerades aquí: amb un mateix, amb Déu i amb els altres. En observar el canvi en la manera com experimentem Déu, o en el nostre sentit del jo com a fet a imatge de Déu, o en la pregària mateixa, se’ns convida a fer el vincle entre ells. Això obre la dimensió més àmplia d’aquestes relacions i la riquesa que contenen. El vincle entre la pregària i la vida es fa més evident.
Michael Drennan SJ, See God Act: The Ministry of Spiritual Direction
La natura com a lloc sagrat
Els jardins ofereixen un espai infinit per als místics en potència! Són llocs segurs, llocs de vida, plens de bellesa. On hi ha un jardí, hi haurà aigua i éssers vius amb la seva variada bellesa. Charles Darwin, tot i ser recordat com el gran defensor de l’evolució, es veia a si mateix principalment com un observador del món natural. Va passar gran part de la vida contemplant les coses més simples, i acaba la seva gran obra, The Origin of Species, dient: “És interessant contemplar un marge frondós…”. Aquest humil marge que va estudiar és cobert de moltes plantes, amb ocells que canten, insectes que volen i cucs que s’arrosseguen per la terra humida. Això el porta a reflexionar que “aquestes formes elaboradament construïdes, tan diferents entre si i dependents les unes de les altres…, han estat totes produïdes per lleis que actuen al nostre voltant”.
Així, doncs, troba el teu marge frondós, contempla’l i reflexiona sobre la seva llarga història i sobre el que intenta dir-te. Que aquest sigui el teu lloc sagrat on t’enamoris del món natural i del seu creador. Deixa que el tapís de la vida cobri vida sota la teva mirada. Potser exclamaràs, com Darwin: “Ha estat per a mi un dia gloriós, com donar ulls a un cec”.
Brian Grogan SJ, Finding God in a Leaf: The Mysticism of Laudato Si’