Quaresma: un temps per a escoltar
L’Anunciació ens porta de nou a la font de la Quaresma: l’anunci de l’Encarnació i Maria dient “sí” a formar-ne part. És l’anunci del cel que el Fill de Déu aviat naixerà a la terra. Ara comença el misteri que s’acaba a la Quaresma.
L’Encarnació és plena de gent: Maria, Josep, Isabel i els dos nadons no nascuts, en el ventre de la mare, com hem començat tots. El Fill de Déu no vindria a la terra sense orígens humans. Tenia una mare com tots nosaltres. Estem recordant els nostres inicis.
Potser la Quaresma pot tractar de persones més que de rituals. Podem dedicar temps a gaudir de la vida familiar, posant èmfasi a donar a la família i la comunitat en lloc de preguntar-nos què en podem obtenir. La Quaresma pot ser un temps per a compartir amb els més necessitats, un temps per a satisfer algunes de les necessitats del món en general. Durant la Quaresma podem oferir el nostre temps i regals personals als altres. La Quaresma pot ser un temps per a escoltar la paraula de Déu i per a escoltar-nos els uns als altres.
Donal Neary SJ, The Sacred Heart Messenger, abril 2023
Llegeix més
La missió de Sant Patrici
Moltes llegendes, històries i tradicions han crescut al llarg dels segles sobre el sant més famós d’Irlanda. Cal, per tant, separar l’home del mite tornant als escrits de sant Patrici, incloent-hi el que s’ha conegut com la seva Confessió.
En un simple relat escrit, brilla la confiança de Patrick en Déu i el seu agraïment cap a ell que havia aconseguit tant a través d’un instrument feble. Això no desvirtua de cap manera la llum única que la seva Confessió projecta sobre aquest humil missioner de Crist que va portar el seu Evangeli d’amor al poble irlandès. Un gran missioner va mirar enrere en la seva vida i va veure el patró laberíntic del meravellós disseny de Déu.
Mentre repassa el seu viatge vital, que admet que era ple de defectes i mancances, i en els esdeveniments aparentment a l’atzar de la seva vida, tan inexplicables quan es van produir, ara veu la mà de Déu en l’obra en la qual es realitza el seu pla ocult per a la salvació dels irlandesos. Cap meravella extraordinària no va marcar el seu progrés a tot Irlanda, però va tocar el cor dels joves que s’acostaven a ell i van dedicar la seva vida a seguir Crist en el sacerdoci i la vida religiosa.
El coneixement essencial sobre un sant no rau tant en les dates i els llocs, sinó més aviat en la seva santedat, els seus valors, allò que el va inspirar i les seves lluites espirituals. Sobre aquests punts estem ben informats. Patrick estableix el registre clar sobre la seva missió i subratlla el paper que Déu hi va tenir. Sovint mal entès en el passat, Patrick esperava que els seus lectors finalment comprenguessin com considerava la seva llarga, àrdua però finalment reeixida missió. La seva història és una mostra de la gràcia de Déu que porta a la meravella i l’acció de gràcies.
Maurice Hogan SSC, en el Pròleg a Aidan J. Larkin, The Spiritual Journey of Saint Patrick
Llegeix més
Abraça el desert
Hi ha un proverbi zen que diu: ‘Deixa anar o deixa’t arrossegar’. I ningú no vol ser arrossegat pels voltants. La Quaresma ens convida a abraçar aquest temps de desert. Quan dejunem de coses que no ens donen vida, també estem fent espai activament perquè Déu insufli vida i amor al nostre cor una vegada més. Ho fem amb la confiança que Déu que ens estima vol que triem la vida i que eliminem els obstacles que s’interposen en el nostre camí. Aquesta és una “bona notícia”, una autèntica metanoia (un canvi de cor). El Regne de Déu s’està complint en nosaltres i al nostre voltant, encara no complet, però amb cada viatge al desert ens acostem més a aquesta realitat. Que aquest temps de Quaresma sigui un període de gràcia.
Tríona Doherty i Jane Mellett, The Deep End: A Journey with the Sunday Gospels in the Year of Mark
Llegeix més
Estigueu quiets, atureu-vos i respireu
No és casualitat que Jesús passi quaranta dies al desert; aquesta és una unitat de temps bíblica molt particular. Recorda els israelites vagant pel desert durant quaranta anys abans d’arribar a la Terra Promesa; el Gran Diluvi va durar quaranta dies; Moisès va dejunar durant quaranta dies al desert de la muntanya del Sinaí (Deuteronomi 9:18), com va fer Elies prop de la muntanya (1Reis 19:8). Estem en bona companyia quan entrem al desert, un lloc on Déu es revela. Durant la Quaresma ens convé allunyar-nos de les nostres rutines habituals, estar quiets, aturar-nos i respirar. No hem de tenir por d’això, perquè l’Evangeli ens mostra que el temps que passem al desert és guiat per l’Esperit i no estem sols.
Tríona Doherty i Jane Mellett, The Deep End: A Journey with the Sunday Gospels in the Year of Mark
Llegeix més
Confia en Déu
Hi ha un passatge inspirador del llibre d’Habacuc en què l’autor descriu l’actitud d’una persona el món de la qual s’ha ensorrat: ha perdut els mitjans de vida i ingressos: tot! Ha tocat fons, com passa a moltes persones cada dia, especialment a les zones de guerra o per moltes altres causes. No obstant això, l’autor, davant d’una calamitat tan gran, encara pot dir: “Però jo celebraré el Senyor, feliç de veure que Déu em salva. El Senyor Déu és la meva força” (Habacuc 3,18-19). Aquest és només un dels actes extraordinaris de confiança en Déu que es troben en tota la Bíblia. Aquest és el tipus de fe que implica “creure en Déu”. En aquests moments, molts de nosaltres potser no podem fer un acte de confiança com desafiar les probabilitats. Simplement ens deixem portar per la confiança orant de la nostra comunitat de fe, com si fóssim polissons en les seves oracions. L’experiència també confirma que aquells que tenen una fe profundament confiada tenen el suport de la convicció que es pot confiar en Déu, sobretot en moments difícils, perquè la Bíblia ens assegura que Déu està al costat dels que tenen el cor trencat.
Jim Maher SJ, Reimagining Religion: A Jesuit Vision
Llegeix més
Entra en una relació més propera amb Déu
La reflexió sobre el camí de la vida ens convida a valorar els nostres dons i els nostres àmbits de lluita, per tal de créixer en obertura al Senyor i al seu camí. Durant el seu temps al desert, el poble escollit va canviar en la seva relació amb Déu, amb Moisès i entre ells. De vegades aquests canvis van ser positius, però, en altres ocasions, no va ser així. Els Manaments els van mostrar un Déu d’amor que els va cridar a una veritable relació amb Déu i entre ells. Els van recordar que Déu era a prop seu, preocupat per ells i compromès amb ells. La seva imatge de Déu va patir un canvi, així com la seva relació amb ell. L’aliança els va convertir en un poble vinculat amb el Senyor d’una manera especial. La llei de l’amor era guiar les seves relacions. Tot i que això els va ajudar de vegades, en altres ocasions van seguir el seu propi camí, fins i tot fent i adorant falsos déus. Els interessos egoistes van prevaler i es va perdre una perspectiva més gran. De la mateixa manera, estem fets a imatge de Déu amb el potencial de créixer. Com a persones de la Nova Aliança se’ns dona una dignitat especial i se’ns convida a una relació més estreta amb Déu. La nostra imatge de Déu i del jo pot patir canvis. Creixent en l’autoconeixement, podem ampliar la llibertat que tenim per a respondre al Senyor vivint el manament de l’amor. També podem seguir el nostre camí, però, trobant i adorant falsos déus. Les eleccions que fem tenen implicacions per a la nostra relació amb el Senyor i entre nosaltres. Reflexionant sobre la nostra experiència i aprenent-ne, s’obre el camí al canvi i a una vida més fidel en la veritat que el Senyor ens revela.
Extret de See God Act: The Ministry of Spiritual Direction de Michael Drennan SJ
Llegeix més
Les coses no han canviat tant
Estic segur que avui Noè no aconseguiria completar la seva arca. La riuada hauria passat per sobre d’ell abans que comencés a construir-la. Hi ha tantes normes que regulen les tasques més senzilles… Hi ha muntanyes de tràmits que s’han de fer, formularis que s’han d’omplir, permisos que s’han d’obtenir i estàndards que cal assolir.
Hauria de completar una declaració d’impacte ambiental, fer saber a l’autoritat de planificació que estava creant una estructura temporal, sotmetre’s a una auditoria de seguretat i salut, fer saber a l’oficina d’hisenda d’on treu els diners per si els blanqueja i hauria d’assegurar-se que totes les organitzacions dels drets dels animals estiguin satisfetes amb l’allotjament que els proporcionarà.
El món s’ha convertit en un lloc molt complicat. Podem somiar una vida idíl·lica i senzilla on les coses es puguin fer amb facilitat i amb una camaraderia bàsica, però aquest somni és cada cop més llunyà. És com si el món s’hagués fet per a destruir la iniciativa i mantenir l’statu quo al seu lloc. Això no és nou. Estic segur que Noè va tenir problemes equivalents en el seu moment. Per descomptat, Jesús també era un líder, i va ser l’statu quo qui el va fer crucificar.
Extret de Dipping into Life: 40 Reflections for a Fragile Earth d’Alan Hilliard
Llegeix més
La font de l’Amor
El febrer té molts temes, començant per santa Brígida i acabant amb la possibilitat d’un any de traspàs. Enmig de tot això, hi ha la festa de sant Valentí. Hi havia molts Valentins en l’Església primitiva. El primer Valentí, que podria ser el sant Valentí original, va morir al voltant de l’any 270 dC per haver celebrat el matrimoni dels primers cristians, una pràctica prohibida per la llei.
Quan se celebra l’amor de vegades ens preguntem què se celebra. És un moment passatger i fugaç d’èxtasi emocional? O és el dolor de la pèrdua? O estem marcant alguna cosa que és eterna, alegre i que va més enllà de les paraules?
Un punt de partida podria ser anomenar la font de l’amor: podem pensar que som la font del nostre amor. O podem preguntar-nos si l’amor ve d’un altre lloc. Si l’amor ve d’un altre lloc que el jo, aleshores no depèn de nosaltres. L’amor d’un altre lloc pot ser la meva força i sosteniment en l’acte d’estimar i ser estimat. També ens pot dir com reparar aquest amor. La fe cristiana ens ofereix la història de Jesús de Natzaret mentre ens ensenya a teixir el perdó, el sacrifici, el suport, la cura, la memòria i la sanació de la nostra història d’amor.
“Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu” (1Jn 4,7). Creient-ho, sabem que estimar no depèn de nosaltres, sinó de l’origen de tot plegat.
Extret de The Sacred Heart Messenger, Alan Hilliard, febrer 2021
Llegeix més
Seure amb Déu
De vegades la gent no prega perquè sent que no ho mereix. Creuen que no és per a ells. Menciones la paraula “contemplació” i ja es posen a córrer. Creuen que és per a monjos o gent que té tota mena de preparació. La pregària i la contemplació no són res més que estar “assegut o asseguda amb Déu”.
El món en què vivim pot distreure molt. Tot es trenca, les coses importants s’esmicolen en petits trossos. L’oració, i particularment la contemplació, permet entrar al cor de Déu, sabent que aquest món batega com un de sol, i que hi ha harmonia. Som més que trossos trencats i peces individuals. Per a estar en pau s’ha de veure el conjunt, tenir una imatge del tot, tenir el sentit del tot, i és la pregària i la contemplació les que ens ajuden a aconseguir-ho.
Trobo que quan prego al matí començo el meu dia amb un sentit més gran de propòsit. No tan sols busco els petits trossos per intentar encaixar-los d’una manera caòtica.
Alan Hilliard, Dipping into Life: 40 Reflections for a Fragile Earth
Llegeix més
Confia en Déu
La preocupació és la causa de molts dels problemes del món, i pot ser un senyal que Déu no és el primer en la meva vida en aquest moment.
Un dia de preocupació pot ser més esgotador que un dia de treball dur. No hi ha res que faci gastar més energia que preocupar-se. És una pèrdua total de temps i és inútil. La preocupació pot danyar la teva salut. Pot fer augmentar la pressió arterial, provocar depressió, augmentar els nivells d’estrès i fer passar nits sense dormir.
No hi ha cap pastilla que puguis prendre per a evitar preocupar-te; cap seminari, llibre o CD no t’ho impedirà. La resposta és posar Déu al control de la teva vida. Confia en ell. No creuis ponts fins a arribar-hi. No estenguis el paraigua fins que comenci a ploure.
Entrega-ho tot a Déu: tu mateix, els teus problemes, plans i salut, tot. Entrega’t i abandona’t a ell. El teu futur és a les mans de Déu. Si estàs a les mans de Déu estàs en bones mans. Confia en ell i tot anirà bé. És més fàcil de dir que de fer. Pot trigar temps. Però funciona.
Terence Harrington OFMCap, extret de The Sacred Heart Messenger, desembre de 2023
Llegeix més