Confia en Déu
La preocupació és la causa de molts dels problemes del món, i pot ser un senyal que Déu no és el primer en la meva vida en aquest moment.
Un dia de preocupació pot ser més esgotador que un dia de treball dur. No hi ha res que faci gastar més energia que preocupar-se. És una pèrdua total de temps i és inútil. La preocupació pot danyar la teva salut. Pot fer augmentar la pressió arterial, provocar depressió, augmentar els nivells d’estrès i fer passar nits sense dormir.
No hi ha cap pastilla que puguis prendre per a evitar preocupar-te; cap seminari, llibre o CD no t’ho impedirà. La resposta és posar Déu al control de la teva vida. Confia en ell. No creuis ponts fins a arribar-hi. No estenguis el paraigua fins que comenci a ploure.
Entrega-ho tot a Déu: tu mateix, els teus problemes, plans i salut, tot. Entrega’t i abandona’t a ell. El teu futur és a les mans de Déu. Si estàs a les mans de Déu estàs en bones mans. Confia en ell i tot anirà bé. És més fàcil de dir que de fer. Pot trigar temps. Però funciona.
Terence Harrington OFMCap, extret de The Sacred Heart Messenger, desembre de 2023
Llegeix més
Déu ens acompanya en temps de por
En una ciutat estranya m’havien dit que contactés amb un nadiu de la ciutat per creuar la carretera; amb ell estaria segur. Em vaig espantar en una ciutat plena de trànsit. La por es va esvair quan vaig tenir l’ajuda d’una altra persona, d’algú que em va ajudar a travessar.
Moltes de les nostres pors es dissolen si les compartim; no desapareixen de seguida, però esdevenen diferents. Ens podem ajudar mútuament perquè tots tenim por de vegades, tal com la gent va tenir por de la covid durant la pandèmia. En el dol tenim por d’estar sols, de quedar-nos sols. Passa el mateix quan ens fem grans. Tots tenim pors com aquestes, i les podem portar a la nostra relació amb Déu. Job, en l’Antic Testament, era així. Fins i tot tenia por d’estar perdent el seu Déu, però sent honest com era amb Déu, podia viure amb la seva por. Jesús va tenir por a l’hort de Getsemaní, però més tard, confiant en el seu Pare, va anar a morir sense por.
Que Déu ens beneeixi amb l’alegria de caminar amb ell, acompanyant-nos en moments de por, ajudant-nos a viure la nostra vida amb confiança. Una dita de Jesús en l’Evangeli és “No tinguis por”. ‘Jo sempre vaig davant teu. Vine, segueix-me.’ La nostra pregària pot ser: ‘Senyor, ajuda’m a creure que no pot passar res que tu i jo junts no puguem afrontar i vèncer’.
Extret de The Sacred Heart Messenger, juliol de 2023
Llegeix més
La nostra estrella guia
Sovint preguem: ‘Cor de Jesús, fes que el nostre cor sigui com el teu’. Preguem per ser tan grans com Jesús en compassió i cura de tota la creació.
El déu d’Herodes en la història dels Mags és petit, creat a imatge i semblança d’Herodes. El seu déu és tan petit com la seva influència, que no va durar, i tan petit com la pedra preciosa de la seva corona. Ha fet Déu tan petit com l’extensió del seu cor, que mirava els altres només pel que en podia obtenir, i no pel que els podia donar. El seu afany pel poder és tan fort que mata fins i tot infants que podrien amenaçar-lo. Una petita part d’ell voldrà veure i escoltar Jesús més tard, però només per condemnar-lo.
El Déu dels Reis Mags és un gran déu! Prou gran per a portar els savis pel llarg camí cap a Betlem. Van seguir l’estrella de l’amor, la bondat, la fe, el coratge, la resistència i la justícia, guiats per una estrella la llum de la qual, que és la llum de Déu, no falla mai. El seu Déu és prou gran per a ser reconegut en un nadó petit. Van buscar i van trobar el que buscaven, tot i que potser no estaven segurs del que trobarien.
L’estrella que ens guia és l’estrella de l’amor i de les preguntes, les alegries i penes del camí de la nostra vida. Viu al cor de tots els que ens trobem. Com sant Francesc d’Assís, veiem en una multitud de gent, no una multitud, sinó l’amor i la imatge de Déu multiplicats en tots. El seu Déu és ample i, com Jesús, la seva cura pel món de Déu és per a cada persona que Déu va crear, cada bri d’herba i tot allò que té vida.
Extret de The Sacred Heart Messenger, gener de 2023
Llegeix més
El regal més gran
Silvano Fausti SJ va escriure una versió del conte de Nadal que és popular a les escoles de primària italianes. Caleb era el més pobre dels pastors que hi havia prop de Betlem en aquella nit santa: només tenia dues ovelles. Quan l’àngel es va aparèixer als pastors i els va dir que anessin a la ciutat per trobar el seu Salvador en un pessebre dins d’una cova, ràpidament van recollir alguns regals, el que tenien a mà. Un va portar un pollastre, un altre, un pa acabat de fer i un altre, una cistella de fruita. Caleb els va seguir, però com que era tan pobre, no tenia cap regal per a portar.
Quan els pastors van arribar a la cova van entrar a dins, cadascú portant el seu regal, i es van agenollar davant de Jesús. Aviat van arribar altres persones, cadascuna amb algun regal per a honrar el nen sagrat. En Caleb es va quedar una mica lluny, massa avergonyit per a acostar-se al nen amb les mans buides.
Maria i Josep es van sentir aclaparats pels seus visitants. Els va costar gestionar la multitud i tots aquells regals útils, sobretot perquè Maria també aguantava Jesús. En adonar-se que Caleb era lluny, amb les mans buides i l’expressió trista, li va demanar que s’acostés, i després li va col·locar el nadó als braços mentre arreglava els regals. Les mans de Caleb ja no eren buides. De fet, tenien el regal més gran de tots.
Encara que tinguem poc o no tinguem res a oferir al Senyor aquest Nadal, aquesta pobresa, en si mateixa, pot ser un do suficient per a acollir el Fill de Déu.
Extret de The Sacred Heart Messenger, desembre de 2023
Llegeix més
Crist neix de nou cada any al nostre cor
Molta gent troba l’hivern difícil; amb temps fred i molt poca llum solar, pot ser un moment difícil. Però és durant aquestes setmanes que els cristians celebrem una cosa sorprenent: Déu entra en la humanitat, es fica dins la nostra pell i viu entre nosaltres com a persona humana plena, d’una manera que encara ens costa expressar amb paraules. Jesús, un jueu palestí que va néixer en una família sense llar en un refugi d’animals en una part remota de l’Imperi Romà, va ser marginat des del principi. Tot i això, va transformar la història i continua transformant la nostra vida avui.
En totes les lluites esgarrifoses del nostre món, llavors i ara, Déu ha nascut. Crist neix de nou cada any en el nostre cor, si podem fer-li lloc dins nostre, i al nostre món, si mirem amb consciència els llocs ordinaris. Mentre encenem l’espelma blanca de la corona d’Advent el matí de Nadal, recordem el que representa: la pau, la unitat i l’esperança que el món anhela desesperadament. Estem convidats a alegrar-nos amb els àngels i els pastors, unint-nos en lloança i cant: «Glòria a Déu a les altures i pau a la terra, als homes de bona voluntat».
Extret de The Deep End: A Journey with the Sunday Gospels in the Year of Mark de Tríona Doherty i Jane Mellet
Llegeix més
«Vés ara a Betlem»
El Nadal es descriu sovint com una època «màgica»: trobades festives, cançons i pel·lícules, l’emoció de les cares del matí de Nadal, les tradicions que portem amb nosaltres des de la infància, tot això evoca fortes emocions. Però hi ha una cosa que transcendeix tot això: la història familiar dels pastors.
Uns dos mil anys més tard, les nostres pròpies rutines diàries són desplaçades per l’arribada del Nadal i aquesta «bona notícia de gran alegria» (Lluc 2:10). Com els pastors, estem convidats a sortir del nostre dia a dia amb els seus reptes i preocupacions, i «anar ara a Betlem»; trobar el nen Jesús al pessebre amb tota la seva novetat i vulnerabilitat humana. Vivim en un món que es pot sentir cada cop més incert, fosc i aterridor. No ens podem escapar de les notícies diàries de guerra, fam, tiroteigs massius, atacs d’odi a les minories, notícies preocupants sobre el nostre clima i el nostre planeta. És important estar compromesos, però l’allau de males notícies ens pot fer sentir ansiosos pel futur i per la nostra pròpia seguretat i la dels que estimem. Aquest dia de Nadal tenim l’oportunitat, com els pastors, de sortir de la nostra rutina i visitar el pessebre de Nadal. Aquesta escena encara té el poder d’emocionar-nos i sorprendre’ns. Portem a sobre les nostres preocupacions i angoixes, i potser les podem deixar una estona, mentre, com Maria, reflexionem profundament i guardem dins nostre aquest misteri de Déu. El món encara hi serà per a tornar-hi, com van fer els pastors, amb una nova perspectiva i una esperança renovada.
Extret de The Deep End: A Journey with the Sunday Gospels in the Year of Mark de Tríona Doherty i Jane Mellett
Llegeix més
En comunió amb la natura
Durant aquesta època de l’any, noto que em retiro del ritme trepidant del món per buscar un moment tranquil per a la reflexió. La natura és part integrant de la meva vida espiritual diària. Dins l’espai sagrat del món natural, sento profundament el que significa formar part de la xarxa de la vida: pertànyer a una consciència còsmica més gran.
Per a mi, la meva connexió íntima amb Déu en la natura és l’Esperit Sant en acció. Fa temps que tinc una connexió forta amb tots els éssers vius del planeta. El meu desig de viure d’una manera més sostenible i conscient és la manera com responc a la crida de Laudato Si’ de fer una conversió ecològica.
Un enfocament de l’espiritualitat basat en la natura podria contenir la solució als nostres sentiments d’alienació i desconnexió de l’Església, la nostra comunitat global i fins i tot el nostre paper en l’actual crisi global del canvi climàtic. Com que volem restablir aquesta connexió per a superar les actuals crisis socioecològiques que amenacen la nostra supervivència com a espècie al planeta, també aprofundim en la nostra pròpia fe. Tal com va observar Thomas Berry amb prudència: «El destí dels humans no es pot separar del destí de la terra».
Extret de The Sacred Heart Messenger, desembre de 2021
Llegeix més
Preparant-nos per a l’Advent
De la mateixa manera que no som mai conscients de l’aire, com que la presència de Déu sempre està al nostre voltant, no ens n’adonem mai. El camí de la fe és un do d’un Déu amorós que fa el primer pas i espera amb paciència, en silenci, gairebé tímidament la resposta humana. La vida és una vocació, una crida a buscar aquest Déu tímid.
L’Advent és un temps per a recordar les moltes contradiccions que hi ha al cor de la nostra fe. Aquesta presència més poderosa va optar per manifestar-se en la impotència.
Mentre ens preparem per a celebrar el moment en què la Paraula es va fer carn, la nostra fe necessita aprofundiment. És una fe que accepta amb sinceritat la foscor que envolta la recerca de més llum. En conseqüència, l’Advent és un temps d’adoració amorosa, un veritable acte d’esperança sobrenatural i de lliurament amorós a aquest Déu tímid.
Aquest Déu tímid ens recorda durant aquest Advent que la vida és de relacions, no de coses. L’alegria més gran prové de les bones relacions: la pena i el sofriment més grans no provenen de la pèrdua de la feina o de la propietat, sinó de les relacions trencades i traïdes. Totes les relacions d’amor estan arrelades en l’amor que aquest Déu tímid té per tots nosaltres.
Extret de Let Advent be Advent de Vincent Sherlock
Llegeix més
Trobar Déu en totes les coses
Avui, en el nostre món divers, tots arribem a la fe des de diferents llocs i des de diferents orígens. La fe en Crist és com el gran igualador. L’oració és una de les disciplines espirituals que tots hem d’aprendre. Podem fer diverses preguntes sobre l’oració: Com es diu una pregària? Què és una pregària personal? Com puc fer créixer la meva vida de pregària?
Trobar Déu en totes les coses és integral de la cosmovisió ignasiana. «El món està carregat de la grandesa de Déu» (Gerard Manley Hopkins). Aquest Déu és present en la nostra vida, «treballant per nosaltres» en totes les coses; es pot descobrir, a través de la fe, en tots els esdeveniments naturals i humans, en el conjunt de la història i, sobretot, en l’experiència viscuda de cada persona individual.
Extret de The Sacred Heart Messenger revista juny 2022, Sunny Jacob SJ
Llegeix més
Foscor i llum
Senyor, la consciència del teu amor es pot escapar del meu cor tan fàcilment… Sempre que hi ha un desastre, començo a dubtar-ne. La meva petita ment comença a girar i pregunto: «Com em pots fer això?» o «Com pots deixar que això passi a algú altre?». El costat fosc de les coses pot eclipsar la llum tan ràpidament. Dic –disculpa’m per això!–: «On dimonis has anat?». Els meus dimonis tenen llavors un dia de camp.
Permet que em fixi en la teva manera de fer les coses. Al principi, ens dius, la foscor s’estenia sobre la faç de la terra i llavors, en la primera de les teves obres, vas crear la llum. Per què vas deixar que la foscor tingués el seu lloc; per què no la vas esborrar? Però la llum i la foscor tenen el seu lloc en el teu esquema de coses. Això m’ajuda! Em sorprèn menys la foscor que hi ha al voltant i em centra en el fet que la llum tornarà. No hauria d’esperar un món sense una mica de foscor. Com que vens al món com a llum divina, la foscor retrocedeix i no la pot eclipsar. Hauria de centrar-me en tu com a llum, mantenint la foscor a ratlla, tractant amb recursos el sofriment i el mal. En un altre món, la llum perpètua ens il·luminarà a tots, però de moment ajuda’m a viure jo mateix a la llum i a lluitar contra la foscor com tu. Al cap i a la fi soc infinitament estimat i necessites que sigui “la llum del món”. Puc creure que la resistència pacient il·lumina allò que és fosc des de dins. Així va ser al Calvari i també pot ser en la meva vida.
Extret de I Am Infinitely Loved per Brian Grogan SJ
Llegeix més