Que hi hagi gràcia
«Aurora Boreal, les llums del nord», va dir l’Anne. «Que meravellós». Vaig considerar com es podia expressar la seva magnificència amb paraules. No ho necessitava. «Deixa’m amb la màgia», va interrompre. Em va recordar la resposta de la meva mare al meu intent d’explicar per què la planta de pregària aixeca les fulles en senyal de lloança quan cau la nit. «Està pregant», va dir. «Amb això en tinc prou». Bons missatges tots dos, perquè em van fer tornar a la font de la nostra millor resposta, és a dir, la meravella i l’elogi. I allò meravellós no s’ha de rendir mai a cap fórmula de paraules. Ens posem davant d’una posta de sol, per exemple, i diem: “Ah”, perquè és realment un moment d’admiració. I, si hem de buscar una paraula, que sigui «gràcia»! De fet, sant Pau va trobar aquesta paraula com la seva millor aliada quan va escriure sobre la Bona Nova, que per a ell era tota gràcia i agraciada, donada amb gràcia i tocant les cordes de la gratitud en aquells que l’escoltaven. Així va ser per a Gerard Manley Hopkins, que va remarcar que el misteri de l’Encarnació –del Déu que sempre ens supera entrant al nostre torrent sanguini en Jesús– no es podria reduir mai a «una equació teològica», ja que la seva meravella «deixa la ment oscil·lant, equilibrada però en alça». Tremolant.
De la mateixa manera, parlem de «canvi climàtic» o «escalfament global» i no tenim ni idea del que volem dir, tret que hàgim hagut de caminar més cada dia per a anar a buscar aigua, hàgim perdut la nostra llar o, com a criadors de rens, hàgim vist com els nostres rens cauen a través del gel que s’aprima i es trenca.
Hugh O’Donnell SDB, The Sacred Heart Messenger, Juny 2024
Mantenir-se connectat
Un text per a pensar i pregar cada dia d’aquesta setmana:
L’oració no és innata. És una cosa que es pot aprendre. Per sort, no cal que t’ho inventis tot tu mateix. Els cristians fa dos mil anys que resen. Per tant, s’han recollit molts coneixements. Si busques què et pot ajudar a pregar, és bo deixar-te inspirar per això.
Hi ha tantes maneres diferents de pregar com persones. A algunes persones els agrada pregar amb textos, siguin o no de la Bíblia. A altres els agrada pregar sense paraules. Pots pregar sol o amb altres persones. En un lloc tranquil i apartat o enmig de l’enrenou de la ciutat. A alguns els agrada pregar durant molta estona. Per a d’altres, com més curt, millor. Una bona manera de pregar és una manera que, en aquell moment, t’ajuda a viure més connectat amb Déu. Això pot canviar amb el temps. El que t’ajuda a arribar a Déu avui pot no funcionar tan bé demà. Això no és estrany. Això es pot aplicar a la major part de la vida d’una persona.
Nicolaas Sintobin SJ, Did Jesus Really Exist? and 51 Other Questions
Llegeix més
El carbó ardent
Aquesta història era la preferida d’un predicador. Hi havia un feligrès que abans assistia a missa regularment i de sobte va deixar d’anar-hi. Al cap d’unes quantes setmanes, el mossèn va decidir visitar-lo. Era una nit freda i el capellà va trobar l’home sol a casa, assegut davant d’un foc de carbó ardent.
Endevinant el motiu de la visita del mossèn, l’home el va acollir, el va conduir a una gran cadira a prop de la llar de foc i va esperar. El pastor es va posar còmode, però no va dir res. En el silenci pesat, senzillament es va asseure i va mirar el foc.
Al cap d’uns minuts, el capellà va agafar les pinces, prengué amb cura un carbó que cremava intensament del foc i el va col·locar a un costat de la llar de foc, tot sol. Després es va recolzar a la cadira, encara en silenci. Tots dos van observar el carbó. A poc a poc, la flama del carbó disminuí, hi va haver una resplendor momentània i després el foc es va apagar. Aviat quedà fred i mort. El mossèn es va aixecar de nou, va recollir el carbó fred i mort i el tornà a posar al mig del foc. Immediatament va començar a brillar de nou amb la llum i la calor de les brases ardents que l’envoltaven.
La moral era simple. Un sol tros de carbó no pot cremar sol; calen molts trossos de carbó per a fer un foc que no s’apaga. Cap cristià no pot cremar per Déu durant gaire temps sense el suport constant de la resta de l’Església.
Paul O’Reilly SJ, Hope in All Things
Llegeix més
Què és el que vols?
La pregunta «Què vols?» és una de les que Jesús fa sovint en els Evangelis. La manera com la gent respon a aquesta pregunta revela quines són les seves prioritats. Quan Jesús va fer la pregunta al cec, va respondre: «Que hi vegi». Quan Jesús va fer la pregunta als deixebles de Joan Baptista al principi de l’Evangeli de Joan, van respondre: «On us allotgeu?». En tots dos casos, Jesús va poder respondre a la resposta donada a la seva pregunta. Quan va fer la mateixa pregunta a la mare de dos dels dotze, Jaume i Joan, Jesús no va poder respondre al que li va contestar. La resposta donada per la mare va revelar que la seva prioritat era que els seus fills tinguessin posicions d’estatus i honor en el regne de Jesús. Això era malinterpretar la naturalesa del Regne que Jesús va venir a proclamar. Va ser en el moment que Jesús no tenia cap estatus i honor, ja que penjava d’una creu romana, que va ser proclamat públicament rei. Això es va fer en burla, però, irònicament, proclamava una veritat. Jesús va revelar el Regne d’amor de Déu més plenament en aquell moment de més vergonya i humiliació. Jaume, Joan i els altres deixebles havien de saber que s’apuntaven a un regne que no tenia cap relació amb els regnes d’aquest món. Jesús no es trobava entre els “governants” i els “grans homes” que “dominen” sobre els seus súbdits i “fan sentir la seva autoritat”. La seva autoritat no es manifestava en el fet de ser servit, sinó en el servei amorós i abnegat dels altres. El mateix passa amb tots els que serien els seus deixebles. L’obra de Jesús avui continua sent portar el Regne de Déu a la terra, no construir un altre regne terrenal.
Martin Hogan, The Word is a Lamp on my Path
Llegeix més
Els buscadors
Els Reis Mags probablement eren astrònoms i filòsofs de la regió de Pèrsia, però el més important de tot és que eren buscadors. Miraven el cel a la recerca de signes astronòmics que prediguessin el naixement d’un líder poderós. Estaven desperts als signes dels temps. No coneixem detalls de la seva afiliació religiosa i realment no importa, perquè aquesta història dels Reis Mags és la història de persones de totes les cultures, tots els països i totes les religions que fan un viatge a la recerca de Déu.
L’arribada dels Reis Mags a Betlem és un moment de gran alegria i gràcia, ja que «en entrar a la casa, van veure el nen amb Maria, la seva mare; i s’agenollaren i li van retre homenatge». Déu es troba en els espais senzills. Tinguem el coratge d’assumir el risc i sortir de les nostres zones de confort a la recerca de Jesús, tal com van fer els Reis Mags. No tenien ni idea del que els esperava, però l’evangeli parla de la seva delícia i alegria quan van arribar a aquell lloc.
Tríona Doherty i Jane Mellett, The Deep End: A Journey with the Gospels in the Year of Luke
Fem del nostre cor un bressol per a Jesús
Mentre celebrem el Nadal, se’ns demana que obrim el cor, que en fem un bressol, un lloc per a acollir i trobar Jesús. Què vol dir això? Quan escoltem la història del Nadal avui, quin efecte té en nosaltres?
Potser som com els pastors, plens d’alegria. Potser ens identifiquem amb Maria, tot intentant encara entendre què significa tot plegat. Hi ha lloc per a totes dues coses. Hi ha una profunditat i una intimitat en la comprensió de Jesús per part de Maria, mentre que els pastors potser només n’han gratat la superfície. La nostra fe i la nostra relació amb Déu passen per estacions. Els alts i baixos de la vida ens poden sorprendre, i potser ens trobem mirant les coses d’una manera diferent. Quan s’acaba la ràfega de l’Advent, el Nadal té una manera d’aturar-nos en sec, donant-nos temps per a descansar amb meravella i donar gràcies per la fidelitat de Déu en la nostra vida. Aquest és un moment per a seure amb Maria mentre ella ho guarda tot al cor i reflexiona.
Tríona Doherty i Jane Mellett, The Deep End: Un viatge amb els Evangelis a l’any de Mateu
Llegeix més
Un misteri
Un text per a pensar i pregar cada dia d’aquesta setmana:
En termes religiosos, diríem que Josep era un home fidel, observant en el pensament i la pràctica religiosa. La visita de l’àngel posa a prova la seva fidelitat a Déu i a Maria. No els decep. Va ser cridat a ser el cuidador de Jesús i Maria i a trobar una nova obertura al misteri de Déu.
Una temptació de la religió és lligar massa les coses. La bona religió està oberta al misteri de la vida; tanmateix, la vida ens desafia i ens interpel·la. La veritable religió està oberta al misteri. Necessitem una Església il·luminada amb la llum de Déu, com ho estava Josep. La seva càrrega es va alleugerir quan es va obrir a Déu, a prendre Maria a casa seva com a esposa, independentment del que pensessin els altres. Aquesta és l’anunciació a Josep: la paraula de Déu de l’àngel a Josep en un somni. Va obrir un canvi enorme i un nou significat en la seva vida. Acceptem aquesta paraula com a part central de la nostra vida, i la propera vegada que ens trobem amb la paraula, es farà carn.
Donal Neary SJ, Reflexions sobre l’Evangeli per als diumenges de l’any A
Llegeix més
Un canvi de cor
No és casualitat que trobem Joan Baptista i el seu missatge desafiant durant l’Advent. No és casualitat que trobem Joan Baptista i el seu missatge desafiador durant l’Advent. La seva crida al penediment potser no ens emociona, ja que aquestes setmanes estem en un estat d’ànim més festiu, però “penedir-se” significa literalment “donar la volta” o “tornar” (metanoia). No vol dir que ens omplim de culpa; més aviat és una invitació a la transformació, a allunyar-nos del que no ens dóna vida i a abraçar allò que ens ajuda a viure una vida plena i més equilibrada. D’aquesta manera, creem un espai per a acollir la gràcia i l’amor de Crist
per Nadal, i tornem a ser conscients de la seva presència amorosa al nostre cor i al món que ens envolta. Això és alliberador i ens permet comprometre’ns amb l’amor i el naixement de Déu dins nostre. Com ens preparem en aquestes setmanes és important i pot conduir a moltes benediccions. Avui, Joan convida les persones que s’han reunit, i a nosaltres, a un canvi de cor.
Tríona Doherty and Jane Mellett, The Deep End: A Journey with the Gospels in the Year of Matthew
Llegeix més
El portador de Déu
Amb el temps, les nostres imatges de Maria s’han anat higienitzant una mica, en part a causa de les percepcions culturals del paper de les dones, però també a causa de la llarga correlació en la tradició de l’Església entre “santedat” i “puresa” per a les dones. Tornem a les arrels de Maria, a la seva aparició primerenca com la jove valenta, decisiva, sense alè i emocionada que va córrer a casa d’Elisabet, embarassada de la promesa de Déu, embarassada d’alegria, portant la Paraula de Déu i transmetent-la. Molts de nosaltres tenim una devoció particular a Maria. L’Advent és un temps ideal per a reflexionar sobre el que Maria ens pot ensenyar sobre ser deixebles i “portadors de Déu” (Theotokos). Déu ens demana a cadascun de nosaltres que siguem portadors del seu amor i de la seva Paraula. El nostre repte és crear un espai per a Déu en tota la nostra experiència humana, en la nostra alegria i en el nostre trencament. Seguim les passes de la primera evangelista, Maria. Escoltem també les experiències de les dones de la nostra Església i societat que, a través de la seva força i entusiasme, continuen la tasca de portar Crist al món.
Tríona Doherty and Jane Mellett, The Deep End: A Journey with the Gospels in the Year of Luke
L’ànima endreçada
En aquest temps d’Advent estem cridats a adonar-nos que l’ànima endreçada, com la casa endreçada, requereix esforç. No està endreçada per casualitat. Si realment volem que el Senyor vingui i s’hi quedi una estona, hem de preparar el camí. Es tracta de posar ordre a la casa, a l’ànima. En algun lloc i d’alguna manera, necessitem tornar a sentir les paraules del centurió i adonar-nos que les seves paraules també són nostres: “Senyor, no sóc digne que entris a casa meva”. Per a fer-ho, necessitem un pla d’acció, una mena de full de ruta, que ens guiï en el camí.
El sagrament de la Reconciliació proporciona part d’aquesta guia. Les seves coordenades ja són allà per a nosaltres, i el moviment inicial es podria trobar a “Beneïu-me, Pare, perquè he pecat”.
Vincent Sherlock, Let Advent be Advent
Llegeix més