Acceptar i assaborir la bellesa que veiem

Aquest camí de la vida és ple, en alguns moments, d’una gran bellesa. A tots ens convindria alentir el pas i apreciar més sovint aquesta bellesa. Amb massa freqüència deixem que passi de llarg sense reconèixer-la. De vegades, però, sí que la percebem. De vegades ens adonem que som en presència de la bellesa, i ens permetem congelar el temps, quedar-nos en aquesta presència. En aquests moments, som prou conscients per a experimentar realment la bellesa. Encara que aquests moments potser no arriben gaire sovint, quan ho fan solen ser molt emotius. Ens connecten amb una veritat central: que, malgrat tot el sofriment que hi ha al món —i n’hi ha, de sofriment, en aquest món— i en la nostra vida —n’hi ha i n’hi haurà, de sofriment, en la nostra vida—, també hi ha bellesa. No podem explicar per què és així; només podem acceptar que és així.
Això d’acceptar és difícil. Tanmateix, en acceptar el sofriment, també som lliures per a acceptar i assaborir encara més la bellesa que veiem i experimentem en el món.
Prova de pregar pels altres: porta ben a prop del cor, en la pregària, tots els qui pateixen en aquest moment; porta ben a prop del cor, en la pregària, tots els qui estan malalts; porta ben a prop del cor, en la pregària, tots els qui en aquest moment no veuen o no poden veure bellesa en la seva vida.

Jim Deeds & Brendan McManus SJ, Finding God in the Mess