Afeccions desordenades

Allò que Ignasi anomena afeccions desordenades pot acabar dominant-nos: l’orgull, la cobdícia, la por, el perfeccionisme, l’apetit insaciable d’afirmació instantània generat per les xarxes socials, la sobreestimulació, l’expectativa d’estar disponibles les vint-i-quatre hores del dia i els set dies de la setmana, la manca de consciència que som administradors de la creació i no pas els seus propietaris, l’obsessió pel prestigi i l’estatus, la síndrome de «jo tinc més que tu» i totes les altres atraccions que ens allunyen de Déu, de nosaltres mateixos i dels altres, i ens deixen en un estat de turbulència emocional, excitació i esgotament.
El meu valor com a persona no està determinat pel que tinc. Les meves possessions materials, els meus èxits acadèmics, els meus assoliments, els meus ingressos i el meu saldo bancari no defineixen el meu valor com a persona humana única i de valor incalculable. El meu valor no ve determinat pel que hi ha fora de mi. El mal esperit, l’enemic de la meva naturalesa humana, voldria fer-me creure el contrari. Soc infinitament més ric que tot això. És molt fàcil quedar atrapats en allò que pensem que necessitem i desitgem, però, vist amb la llum freda del dia, veiem les il·lusions tal com són. La solidaritat entre nosaltres, més que no pas la competència entre nosaltres, és la idea de Déu sobre el sentit de la vida.

Jim Maher SJ, Pathways to a Decision with Ignatius of Loyola