Assaborir, delectar-nos i meravellar-nos davant la realitat en què vivim

Els nostres sentits interiors i exteriors tenen un paper important a l’hora de viure una existència humana plena. Els nadons, en els primers mesos de vida, «aprenen» en gran part a través dels sentits. Els adults tenim tendència a confiar excessivament en l’intel·lecte quan cerquem la veritat. Com a conseqüència, no aprofitem l’enriquiment que ofereix una consciència atenta dels sentits. Per a alguns, aquesta consciència pot faltar sense que se’n senti la mancança. Viure la vida en plenitud és més probable quan hom està plenament arrelat en el món quotidià en què es troba, tot fent servir tant les capacitats racionals com les sensorials. Si desitgem viure amb més profunditat, l’atenció als nostres sentits és essencial. Dit d’una altra manera, necessitem crear moments en què, conscientment, simplement ens aturem a «mirar i contemplar, escoltar i sentir, olorar i tastar».
Sovint vivim els esdeveniments de la nostra vida de manera automàtica més que no pas conscient. En determinades activitats i circumstàncies, això ha de ser així. Per exemple, quan conduïm no podem ser conscients de cada moviment que fem amb el fre o el volant. Tanmateix, necessitem moments, tant de bo uns quants cada dia, en què ens permetem deliberadament assaborir, delectar-nos i meravellar-nos davant la realitat concreta que vivim. Alguns exemples podrien ser: parar atenció als sons que ens envolten en un carrer concorregut, a la vista des de la finestra d’una oficina, a la textura i/o el sabor de l’aliment que mengem, a la bellesa interior de la persona amb qui converso, així com reconèixer la bellesa de qui soc jo. En resum, hem de permetre que els nostres mons sensorials, interior i exterior, ens nodreixin tant en els moments ordinaris com en els més extraordinaris. Els moments amagats poden resultar ser les joies que fan que la vida valgui la pena, potser fins i tot plena de meravella. Catherine McCann, Spirituality and the Senses: Living Life to the Full