Contemplació: una llarga mirada amorosa a la realitat

Estiguem atents per descobrir indicis de Déu al nostre voltant, i intentem trobar la vida divina al cor de la realitat. Ignasi no va deixar cap norma detallada sobre quanta pregària havien de fer els seus seguidors. En canvi, va demanar que tinguéssim Déu sempre davant dels ulls. Això és la contemplació en l’acció. És una exigència gran, però sabem què vol dir estar fent alguna cosa, agradable o desagradable, tenint una altra persona present en el nostre pensament. Vaig conèixer migrants que treballaven a les mines de diamants d’Àfrica del Sud. Suportaven llargues hores a les profunditats de la terra per poder enviar diners a la família.
La contemplació ha estat descrita com «una llarga mirada amorosa a la realitat». Així és com Déu mira el nostre món. Aleshores Déu «es posa en marxa» i intervé a favor nostre. En aquest sentit, Déu és «el contemplatiu en l’acció». I, naturalment, també ho és Jesús. Prega, treballa, pateix, però sempre en presència del seu Pare. Té un cor que discerneix, i per això pot dir: «Jo faig sempre allò que li plau» (Joan 8,29). Com a companys seus, intentem imitar-lo. No és casualitat que els primers jesuïtes volguessin ser coneguts com a «companys de Jesús».

Brian Grogan SJ, Finding God in All Things