Els bons samaritans d’avui

Va ser un mestre de la Llei qui va preguntar a Jesús, en l’evangeli: «Qui és el meu proïsme?». Probablement esperava una definició que establís els límits de les seves obligacions. Però, en lloc de donar-li una definició, Jesús li va explicar la història d’un home desgraciat que havia estat apallissat, robat i abandonat mig mort a la vora del camí.
Diversos membres respectables de la societat van sentir el seu crit d’auxili, però el van ignorar. En canvi, un vianant —un samarità— va sentir els gemecs d’aquell home, se’n va compadir i va acudir a ajudar-lo. Li va embenar les ferides, el va portar a un hostal i fins i tot es va oferir a pagar-ne les despeses.
Després d’escoltar la història, el mestre de la Llei va reconèixer que havia estat precisament el samarità menyspreat qui s’havia comportat veritablement com a proïsme d’aquell home. Jesús va concloure: «Vés, i tu fes igual».
Si Jesús expliqués avui aquesta història, potser ho faria d’una altra manera. Podria parlar d’una família de refugiats ucraïnesos que ha hagut de fugir de casa seva, a Mariúpol. Després d’haver deixat enrere totes les seves possessions i buscant desesperadament un lloc segur per als seus fills, després de mesos de rebuig arriben finalment a un petit poble de l’oest d’Irlanda. Allà, la comunitat els acull, una família del poble els ofereix allotjament i l’escola local els rep amb els braços oberts.
O potser Jesús explicaria una altra història: la d’aquells que surten al mar —sovint desafiant les normatives oficials— per rescatar migrants que intenten travessar la Mediterrània en embarcacions precàries a punt d’enfonsar-se.
Hi ha tantes històries que Jesús podria explicar sobre els bons samaritans d’avui que ajuden els nostres germans i germanes migrants. Tanmateix, les seves paraules finals continuarien sent les mateixes: «Vés, i tu fes igual».

Patrick Carberry SJ, Living Prayer 2024