Jesús reconeix i valora l’ofrena de la viuda pobra

Hi ha molts exemples en què Jesús, davant les imperfeccions dels qui l’envoltaven, mostrava misericòrdia i compassió i volia que la persona aprengués dels seus errors i avancés cap a una manera de ser millor. Dit amb paraules més actuals, els donava una oportunitat i els mirava amb bondat.

¿Potser podríem adoptar una actitud semblant amb nosaltres mateixos i amb els qui ens envolten? Quan se’ns dona una oportunitat i se’ns mira amb bondat —en lloc de ser exclosos, jutjats o condemnats—, és més probable que ens sentim prou forts per a donar-ho tot i avançar cap a una manera de ser millor. I aquest esforç per donar-ho tot, per oferir el millor de nosaltres mateixos, per petit que pugui semblar, és allò que plau a Déu. Ho veiem en l’Evangeli de Marc, quan Jesús reconeix i valora l’ofrena de la viuda pobra: una quantitat ben petita que, alhora, representava tot el que ella podia donar.

Cap dia no és perfecte. Cap persona no és perfecta. Els errors i els fracassos formen part del camí. Creixem i aprenem molt més quan se’ns dona una oportunitat i se’ns mira amb bondat que no pas quan se’ns jutja i se’ns exclou.

Brendan McManus SJ and Jim Deeds, Emerging from the Mess