Obrir-nos a la gràcia de conèixer la divinitat i la humanitat de Crist

El mont Tabor és el lloc on Pere, Jaume i Joan van veure Jesús en l’esplendor de la seva glòria. Van veure la divinitat que quedava amagada per la humanitat. Aquest dia és l’alba de la fe dels apòstols en qui és Jesús i en la seva vida divina. En la seva humanitat i en la seva identitat total, ell és la imatge de Déu. El van reconèixer perquè el coneixien com a home. I aleshores van sentir la veu que deia: «Aquest és el meu Fill estimat» (Mateu 17,5).

Aquesta veu ja havia parlat abans, en el baptisme de Jesús. Però aleshores només Jesús la va sentir. Ara Jesús és revelat als seus deixebles com el Fill de Déu. «Aquest és el meu Fill estimat». És interessant veure què ve després. Déu diu: «Escolteu-lo». Escoltar la paraula de Déu és una de les gràcies més importants d’un cristià. A la missa, ens inclinem davant el lloc de la Paraula —és Crist qui parla en la lectura de la Paraula—, tal com ens inclinem davant el pa i el vi sobre l’altar. En la paraula i en el sagrament, Jesús parla i és present en l’Església.

Jesús també va parlar del futur, fent saber als apòstols que aquell dia només seria comprès quan ell hagués ressuscitat d’entre els morts. Aleshores entendrien el ple significat de la Transfiguració i podrien permetre’s, durant un temps, preguntar-se què volia dir «ressuscitar d’entre els morts».

Pere, Jaume i Joan recordarien aquell dia per sempre. De fet, Pere en va parlar en escriure la seva primera carta. Nosaltres podem obrir-nos a aquesta gràcia de conèixer la divinitat i la humanitat de Crist, i de creure profundament en el nostre cor que un dia serem transfigurats, de manera que el nostre cos mortal serà semblant al seu.

Donal Neary SJ, The Sacred Heart Messenger, August 2024