Potser ens cal afinar la nostra vida

Fa un temps, durant un cap de setmana de vacances a Londres, vaig decidir anar a una de les meves esglésies preferides de la ciutat, St Martin in the Fields. Al llarg dels darrers anys, m’ha ofert un espai tranquil i de pregària per a començar les vacances. Aquell matí, quan vaig entrar a l’església, em vaig adonar que no seria una experiència tan silenciosa. Al davant de l’església hi havia un gran piano de cua. Assegut o, més aviat, agenollat davant seu, hi havia un afinador de pianos. Estava fent la seva feina, tocant repetidament una nota i fent canvis minúsculs en l’altura del so… Bé, no sé ben bé com feia la seva màgia!

Vaig seure, vaig tancar els ulls i vaig intentar pregar. Però les notes continuaven i em vaig adonar que em deixava endur per les notes i pels canvis de to que amb prou feines podia percebre.

Les notes massa agudes baixaven de to.

Les massa greus pujaven.

I allò es va convertir en una manera de pregar.

En aquella pregària, em va colpir el pensament que podem estar una mica desafinats de moltes maneres en la nostra vida.

Hi ha àmbits que són greus, on experimentem una sensació d’abatiment, tristesa, decaïment o manca d’energia. També hi ha àmbits de la nostra vida en què som massa aguts, amb nosaltres mateixos i també amb els altres. D’aquesta manera, podem estar desafinats amb nosaltres mateixos i amb els altres. Potser necessitem afinar-nos per a poder viure en harmonia amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el pla de Déu per a nosaltres. Déu, a través de la pregària, vol connectar amb nosaltres.
Brendan McManus SJ i Jim Deeds, Sortint del desastre