Restar atents a la seva voluntat

El cristià és aquell que viu en comunió amb Jesús i, per mitjà d’ell, amb Déu Trinitat. Estar en contacte amb moltes persones però desconnectat del Senyor, implicat en un apostolat lloable i valuós però desvinculat de les «coses de Déu», és un contrasentit. Per a ser fidels a la visió de l’evangeli, ens cal mantenir la mirada posada en el Senyor, restar atents a la seva voluntat i escoltar amb cura la seva veu (Lc 10,42). Només per Crist, amb ell i en ell, l’apostolat pot donar fruit, mentre vivim en comunió constant amb aquell que ens crida a sortir i a donar testimoni en el seu nom.

El cristià és, abans que res, una persona de pregària. Sense pregària, la vida cristiana pot acabar convertint-se fàcilment en una vida simplement atrafegada, en què la necessitat de reconeixement o d’afecte condiciona la nostra manera d’actuar i el fet d’estar sempre ocupats es converteix en una mena d’insígnia d’honor, en un fi en si mateix. No és necessàriament cert que la distància faci créixer l’afecte. Com han demostrat tantes relacions fracassades, la distància també pot fer que el cor es desviï. No cal forçar gaire el paral·lelisme amb la vida de pregària.

John Scally, Waiting in Joy