Trobar l’extraordinari en l’ordinari

De la mateixa manera que no som mai conscients de l’aire que ens envolta, tampoc no ens acostumem a adonar de la presència de Déu, perquè sempre és al nostre voltant. El camí de la fe és un do de Déu, que ens estima, que fa el primer pas i espera pacientment, en silenci, gairebé tímidament, la resposta humana.
La vida és una vocació, una crida a cercar aquest Déu discret.
Aquest Déu discret no va venir al món al so de campanes i trompetes. Quan jo era petit, buscava Déu mirant cap amunt, intentant veure si el podia trobar a través d’alguna escletxa en el cel. Avui, quan busco Déu, miro cap avall, no cap amunt, perquè el trobo en les coses petites. Com ha dit el papa Francesc, trobem l’extraordinari en l’ordinari.
La joia més gran neix de les bones relacions. La tristesa i el sofriment més grans no provenen de perdre la feina o els béns, sinó de les relacions trencades i traïdes. Tota relació d’amor arrela en l’amor que aquest Déu discret té per tots nosaltres.

John Scally, Waiting in Joy