Un nou foc encès dins nostre

La Pasqua ens diu que Crist va venir a salvar-nos del nostre jo escarransit. Aquest és el do i també el repte de la resurrecció. Els Evangelis ens diuen que els deixebles estaven dispersos i avergonyits, trencats i desconcertats com a comunitat —en certa manera, nosaltres som exactament iguals— i van ser restaurats a una nova vida de missatge i missió.

La resurrecció tracta de la curació i la restauració de les relacions ferides i trencades entre Déu i la humanitat, entre ells i, en última instància, amb els elements del do únic de la creació, que hem danyat i fins i tot destruït.

La Pasqua ens empodera, ens inspira i encén en nosaltres un nou foc d’entusiasme per a convertir-nos en la veritat de l’evangeli i l’evidència que proclamem, testimoniant la presència contínua del Crist ressuscitat entre nosaltres ara i sempre.

La Pasqua tracta sobre Aquell que va morir abandonat, «tan desfigurat semblava» (Isaïes 53:14), com les moltes persones rebutjades, desemparades i desplaçades que coneixem avui. El Senyor ara ens fa companyia en les nostres pròpies creus, malgrat el silenci absolut, on xiuxiuegem o cridem amb angoixa: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»

Fins i tot quan Déu sembla silenciós i distant, la Pasqua ens diu que no estem sols, sinó que compartim junts la vida ressuscitada del Senyor.

John Cullen, The Sacred Heart Messenger, setembre 2023