Lluc 13:31-35 BCI
31En aquell mateix moment, alguns fariseus es van acostar a Jesús i li digueren:
—Ves-te’n d’aquí, que Herodes et vol matar. 32Ell els respongué:
—Aneu a dir a aquella guineu: “Avui i demà trec dimonis i curo malalts, * i el tercer dia arribaré al terme. 33Però cal que avui, demà i demà passat vagi fent el meu camí, perquè no convé que un profeta mori fora de Jerusalem.” 34»Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut. 35Doncs bé, la vostra casa és abandonada. Us dic que no em veureu fins que arribi el temps que direu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 13:31-35 BCI
Inspiració - 2025-10-30 Pregària diària
La mort comença a envoltar Jesús en aquests moments previs a la definitiva «pujada a Jerusalem». Encara, però, no ha arribat l’hora.
Jesús enllaça amb la tradició bíblica del profetisme. Tot i que la porta a plenitud i en molts sentits la supera («qui em veu a mi veu el Pare», diu en un altre lloc), el seu parlar amb autoritat i la seva actuació anuncien profèticament una voluntat de Déu que subverteix l’statu quo polític i religiós. I ja sabem prou bé que amb l’statu quo no s’hi juga: comencen les desercions, les amenaces de mort…
Però Jesús no es lamenta per la seva sort, sinó per la de Jerusalem, símbol d’aquest statu quo i que amb la seva altivesa i les seves muralles impenetrables es mostra indiferent a la paraula de la salvació.
Nosaltres, cristians del segle XXI, difícilment connectarem amb el missatge profètic de Jesús, si no som capaços també d’alliberar-nos de la falsa seguretat que emana del poder.
La salvació truca de nou a la porta… Va també per a nosaltres la lamentació de Jesús?
Santi Torres