Presència

Que el meu cor s’alegri del teu amor, Senyor.
Ajuda’m a viure de nou cada dia.

Llibertat

Senyor, guia’m sempre
a fer la teva voluntat
conscient que la teva força
em conduirà i mantindrà.

Consciència

Benvolgut Senyor, fes que estigui obert/oberta a escoltar i rebre avui la teva Paraula, perquè doni molt de fruit en la meva vida i en la dels altres.

La Paraula de Déu

²⁵»Després hi haurà senyals en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. ²⁶La gent defallirà de por i d’ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. ²⁷Llavors veuran el Fill de l’home venint en un núvol amb gran poder i majestat. ²⁸Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s’acosta.^,

³⁴»Vosaltres estigueu alerta: que l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, ³⁵que caurà sobre tots els habitants de la terra. ³⁶Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè pugueu escapar-vos de tot això que ha de succeir i presentar-vos sense temor davant el Fill de l’home.

Inspiració

Som al primer diumenge d’Advent, Jesús ve, un altre any de la nostra vida. Un naixement es prepara. L’esclat d’una esperança: qui serà, com serà. Però la lectura d’avui ens parla de la mort i de la vetlla. Sembla que comencem pel final. Si mirem al nostre voltant, també veiem angoixa, onades embravides, por... El mar clama, guerra i misèria, en tots els sentits. Món pobre, el nostre, de béns i de valors... Sofriment. L’infant que ve ja parla: vetlleu. Arribarà l’hora en el moment menys pensat i us haureu de presentar davant del Fill de l’home. Aquesta és la veritat que tots compartim. Com no sentir temor davant l’hora del balanç? Si hem passat per moments de tastar el final, sabrem segurament que només queda l’amor, l’amor que hem après, l’amor que hem vessat, la gosadia de l’amor, la mirada ampla, l’horitzó gran... Primer diumenge d’Advent, l’alegria de l’infant en camí, plors de guerra, és cert, però el cor als quatre vents. No tinguem por, hi ha mil situacions per a vessar aquest amor una vegada i una altra. Al final, serà l’únic que quedarà, l’amor i la mirada penetrant de l’infant que, junts, hem començat a celebrar. Ell ens va donar la vida. Ell ens espera. No estem sols. Atrevim-nos a l’estimació sincera, oberta, generosa! Treballem-la, aprofundim-la, no és un camí senzill, però ell ja ve.

M. Lluïsa Geronès Estrada

Per veure el dibuix de l'evangeli copieu l'enllaç en la versió per imprimir:
https://lc.cx/IAYrOC

Conversa

Les teves paraules, Senyor, m’han ensenyat com pregar.
El preciós “Pare Nostre”
conté tot el que jo voldria dir.

Conclusió

Ple de l’amorosa presència de Déu,
li prego que em beneeixi i guïi els meus passos
mentre vaig a fer la seva obra en la meva vida diària.

Amén