Presència

Estimat Senyor, ajuda’m a obrir-me a tu
ara, mentre deixo de banda les preocupacions del món.
Omple els meus pensaments amb la teva pau, el teu amor.

Llibertat

Si Déu estigués intentant dir-me alguna cosa, ho sentiria?
Si Déu m’estigués consolant o esperonant, me n’adonaria?
Demano la gracia d’alliberar-me de les meves preocupacions
i d’obrir-me a allò que Déu em pugui estar dient.

Consciència

Senyor, et faig present tots els qui han demanat les meves oracions i les poso als teus peus, juntament amb totes les meves necessitats i preocupacions.

La Paraula de Déu

⁵Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió * l’anà a trobar i li suplicava: ⁶—Senyor, el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofreix terriblement. ⁷Jesús li diu:
—Vinc a curar-lo. ⁸El centurió li respon:
—Senyor, jo no soc digne que entris a casa meva; però digues només una paraula i el meu criat es posarà bo. ⁹Perquè també jo, que estic sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Ves-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa. ¹⁰Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien:
—En veritat us dic que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe. ¹¹I us dic que vindrà molta gent d’orient i d’occident i s’asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel,

Inspiració

Hi ha poders que en un determinat moment no serveixen per a res. El centurió pot manar homes que vagin i vinguin, que matin, si ho creu, però no pot tornar la salut al criat per qui pateix. Ha sentit parlar de Jesús, sap que té un poder que ell no posseeix. La resposta de Jesús és tan immediata: vinc. Vinc sense considerar que li ho està demanant un centurió. Es presta a curar, sense fronteres, sense prejudicis. Algú pateix, algú confia, hi vaig. El centurió diu les paraules que tantes vegades hem repetit: Senyor, jo no soc digne que entris a casa meva, digues només una paraula... , allò que tu diguis, es farà. La confiança absoluta. No entris a casa meva, no cal que per mi transgredeixis res, sé que ho pots fer, crec en tu. D’aquesta fe en som hereus, som fills dels de l’orient i de l’occident, potser algun dia ens asseurem a taula amb Abraham, amb Isaac, amb Jacob, en un regne de pau, potser nosaltres llavors ja haurem après a dir: ja vinc, quan algú ens parla del seu dolor, de la seva pobresa, de la seva necessitat. Ja vinc perquè sé de qui m’he fiat.

M. Lluïsa Geronès Estrada

Conversa

Em noto reaccionant interiorment mentre prego amb la Paraula de Déu?
Em sento desafiat, reconfortat, enfadat?
Imaginant Jesús assegut o dret a prop meu,
Li parlo dels meus sentiments, com un amic es confia a un altre.

Conclusió

Agraeixo Déu pel do del seu Amor
mentre vaig endavant amb alegria i esperança
per servir al seu poble.

Amén