Presència

Cada moment és viu amb la presència esplendent de Déu. A mesura que em lliuro més i més a l’íntima comunió amb Aquell que m’ha creat, m’adono que simplement deixo d’estar amoïnat/amoïnada.

Llibertat

Senyor, com sant Ignasi, us ofereixo la meva memòria, l’enteniment,
tota la meva voluntat. Tot el que et demano és el teu amor i la teva gràcia.
I això em basta.

Consciència

La vida està atapeïda, Senyor.
Sovint les meves millors intencions queden sense portar-se a terme.
Tot i així, sé que estàs amb mi en tot el que dic i faig,
i en tothom amb qui em trobo diàriament.

La Paraula de Déu

²²Se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació. Era l’hivern. ²³Jesús es passejava pel recinte del temple sota el pòrtic de Salomó. ²⁴Llavors els jueus l’envoltaren i li digueren: —Fins quan ens tindràs en la incertesa? Si ets el Messies, digue’ns-ho obertament. ²⁵Jesús els respongué: —Us ho he dit, però no ho voleu creure. Les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoni a favor meu, ²⁶però vosaltres no creieu, perquè no sou de les meves ovelles. ²⁷Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. ²⁸I jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. ²⁹Allò que el meu Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del Pare. ³⁰Jo i el Pare som u.

Inspiració

Aquells jueus que estaven al Temple un dia que feia mal temps demanen a Jesús que els aclareixi els dubtes que deien que tenien. Era una manera d'amagar les seves veritables intencions: fer-lo caure en alguna contradicció o en alguna declaració que els pogués facilitar la denúncia en contra del Mestre. Jesús, que tenia molt clara la seva estratègia, els respon de forma transparent. “Jo us ho he dit, però no em voleu creure”. I per a major claredat els comunica la relació admirable que té amb els seus seguidors –les seves ovelles– que escolten la seva veu, i també la relació essencial que té amb el Pare del Cel.

A cops les nostres foscors sobre Jesús amaguen, més o menys conscientment, altres interessos. Per exemple, quan ens diu que no podem servir Déu i el diner, pensem que ell no era pas economista, que cal entendre el que volia dir o el que l’escriptor sagrat va transmetre a la comunitat. En el fons voldríem un Jesús a la nostra mida que justifiqués el que fem, i no ens demanés gaires canvis.

Escoltem bé la seva veu, amb confiança i fidelitat, que és la de Déu. L’Evangeli és Bona Nova, no la justificació del que ens interessa. Avui estiguem atents al Senyor, que de formes impensables vol parlar-nos a cau d’orella o en alguns dels molts altaveus que trobem cada dia. Orelles obertes i cor preparat.

Jesús Renau sj

Conversa

Quins sentiments estan sorgint en mi mentre prego i reflexiono sobre la Paraula de Déu?
M’imagino Jesús mateix assegut o dret al meu costat i li obro el cor.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén