Presència

Com més invoquem Déu, més podem sentir la seva presència. Dia a dia ens apropem al cor amorós de Déu.

Llibertat

«Sóc lliure».
Quan llegeixo aquestes paraules,
sembla que neix en mi un sentiment d’admiració.
Sí, una meravellosa sensació de llibertat.
Gràcies, Senyor!

Consciència

Em pregunto com estic dintre meu avui.


Em sento especialment cansat/cansada, estressat/estressat o desencertat/desencertada?


Si algun d’aquests adjectius em descriuen,


puc intentar deixar de banda les preocupacions que m’estan amoïnant?

La Paraula de Déu

⁹Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. ¹⁰Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor. ¹¹»Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa.

¹²Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. ¹³Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. ¹⁴Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. ¹⁵Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. ¹⁶No m’heu escollit vosaltres a mi; soc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. ¹⁷Això us mano: que us estimeu els uns als altres.

Inspiració

En la nostra tradició cristiana tenim assumit, com a mínim des del cap, que la relació amb Déu és relació d’Amor.

El que no tinc tan clar és que siguem conscients del que va significar que Jesús parlés de Déu d’aquesta manera.

Fa un salt vertiginós, tan gran, que costa de pair. La concepció de Déu, o l’experiència que el poble d’Israel havia fet de Déu, situava un abisme entre ell i l’ésser humà. I Jesús parla d’amor, ens convida a seure a la seva taula en relació d’amistat.

Va trencar del tot, de manera radical i revolucionària, el món de les relacions: amb Déu, amb les persones. Al cap i a la fi, ja sabem que això va ser el que el va dur a la mort. Per dur-nos, a tots i per sempre, a la vida. I perquè tinguem la seva alegria: una alegria ben plena.

Paloma Aragüe Calle hcsa

Conversa

“El va mirar i l’estimà” (Marc 10,21). ¿Puc permetre’m seure a la mirada amorosa de Jesús, que m’estima en tot moment i lloc, en totes les circumstàncies? Déu sempre em mira amb un amor incondicional.

Conclusió

Dono gràcies a Déu per aquests moments que hem passat tots dos sols i per les llums rebudes sobre el text.

Amén