Marc 10:17-30 BCI
17Quan es posava en camí, un home s’acostà corrent, s’agenollà davant de Jesús i li preguntà:
—Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna? 18Jesús li digué: —Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu. 19Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare. 20Ell li va dir:
—Mestre, tot això ho he complert des de jove. 21Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué:
—Només et falta una cosa: ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. 22En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns.
23Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: —Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu! 24Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir:
—Fills meus, que n’és, de difícil, entrar al Regne de Déu! 25És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu. 26Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres:, —Si és així, qui pot salvar-se? 27Jesús se’ls mirà i digué:
—Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.
28Llavors Pere li va dir:
—Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit. 29Jesús digué:
—En veritat us ho dic: tothom qui per mi i per l’evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps,, 30rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, * i, en el món futur, la vida eterna.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Marc 10:17-30 BCI
Inspiració - 2026-06-09 Pregària diària
¿I si Jesús tingués raó?
¿I si fos veritat que no és bona idea posar la confiança en els diners, la tarja del banc… o altres coses?
¿I si fos veritat que no es pot servir dos senyors?
Certament, saber-ho, ho sé. Ho sabem. Però… ens costa viure-ho. Encenem una espelma a cada senyor. Fem una reverència a un, i a l’altre. Conscient, o bé inconscientment. Ho fem.
Jesús és senyor. És el senyor de les nostres vides. Només Ell és senyor.
I totes les altres coses, són mitjans. Alguns, ben necessaris, cert. Però no passen de mitjans.
La confiança, només en el Senyor!!
Josep Miquel Esteban sj